Un veí escollint opció a les darreres europees // RdR
Inmersos en campanya. Novament cridats a les urnes. Aquest cop per escollir els 54 representants espanyols al Parlament Europeu. Unes eleccions que motiven cada cop menys als ripolletencs. Des de 1987 la participació s’ha reduit gairebé a la meitat. Ara és, amb diferència, el tipus d’eleccions amb menys participació. A la darrera convocatòria, al 2009, només van votar un 33,5% dels ciutadans. Una xifra que contrasta amb el 66,1% que van votar a les darreres autonòmiques, el 66,3% de les últimes generals i fins i tot amb el 47,3% de les municipals de 2011. Potser perquè som menys europeistes, potser perquè ho sentim llunyà, perquè en comptes d’arribar subvencions i drets ara arriben exigències econòmiques i lleis restrictives o també perquè el desprestigi de la Unió Europea, les seves institucions i el sistema de partits és cada cop major. Potser.
Més democràcia
Pot ser també perquè el sistema polític és complicat i perquè els ciutadans continuen sense poder escollir a qui realment governa la Unió Europea (UE). En les eleccions del proper 25 de maig els europeus escolliran, amb diferents sistemes segons el país, als 751 diputats del Parlament Europeu. La única institució de la UE que teòricament respon directament a la voluntat dels ciutadans. No hi ha eleccions per escollir el Consell Europeu ni la Comissió, els seus membres són escollits directament pels estats membres. Funciona d’aquesta manera un sistema dual que fins ara atorga major pes als estats que als ciutadans.
Amb la voluntat d’equilibrar aquesta lluita de forces el nou Parlament Europeu escollirà directament al president de la Comissió Europea, no a la resta de membres que continuaran sent un de cada estat membre, i per això s’ha obligat als partits polítics a anunciar quí és el seu candidat a la presidència. Però malgrat dir-ho el sistema de partits impedeix que els ciutadans poguem escollir lliurament.
Al parlament europeu hi ha cinc grups o famílies polítiques que agrupen a gairebé tots els eurodiputats, malgrat que també hi ha que no s’inscriuen en cap dels grups.
El problema rau en el fet que aquests grups no tenen una correspondència directa amb les candidatures que trobarem als col·legis electorals.
Així si fiquem a l’urna la papereta del PSC-PSOE sabem que els seus eurodiputats aniran a l’Aliança Progresista i votaran com a president de la Comissió a l’alemany Martin Schulz. Si agafem la del PP votem pel grup del Partit Popular i pel luxemburguès Jean-Claude Juncker com a president. Però si escollim la llista de Coalició per Europa (on s’aplegen els candidats de Convergència Democràtica, Unió Democràtica, Reagrupament, PNB, Coalició Canaria i el Compromís per Galícia) estarem escollint representants de més d’un grup. El cap de llista, Ramon Tremosa (CDC), repetirà en el grup dels liberals que tenen al belga Guy Verhofstadt com a candidat a president. En canvi el tercer de la llista, Francesc Gambús (UDC), si surt escollit s’afegirà al grup del Partit Popular i votarà igual que els eurodiputats del PP a Juncker.
És impossible votar amb criteri. El desgabell es repeteix amb la llista de l’Esquerra Plural on l’eurodiputat d’ICV, Ernest Urtasun, s’afegirà al grup dels Verds mentre que el seu cap de llista, Willy Meyer, ho farà al grup de l’Esquerra Unitària.
Costa molt d’entendre que puguin compartir llista i papereta dos candidats que donen suport a programes electorals diferents i que no estan d’acord ni amb la persona que volen que sigui el president.
La UE està massa lluny
Malgrat que fa 12 anys que paguem amb euros, que molts dels nostres joves s’han format a l’estranger gràcies de les beques Erasmus, que moltes obres públiques fetes els darrers anys s’han pagat amb fons europeus i que molts aspectes de la vida més quotidiana estan ja regulats per normatives aprovades al Parlament Europeu la tendència de la majoria dels partits polítics és aprofitar aquestes eleccions com un assaig per a les generals, les autonòmiques o, en aquest cas per la seva proximitat, les municipals.
I aquesta realitat es dóna durant la campanya i també el dia després de les eleccions quan s’han d’interpretar els resultats.
Ripollet socialista
Al nostre municipi sempre ha guanyat les europees el PSC. Al 1999 va arribar a obtenir 5.536 que en 2009 es van quedar en 4.254. La segona força més votada a les darreres eleccions va ser el PP amb 1.748, xifra similar a la que ha obtingut sempre. CIU va sumar 1.167, augmentant considerablement els vots obtinguts cinc anys abans. ICV-EUiA va arribar a 519 vots i ERC va obtenir 406. Cal tenir en compte que 469 persones van escollir altres opcions, que 185 van votar en blanc i sobretot que 17.619 van preferir no votar ningú.
Campanya electoral Als carrers del municipi la campanya no és gaire visible. La presència de cartells o banderoles és força escasa. Tampoc s’han anunciat fins ara gaires actes. El més destacat és el que celebrarà CDC el proper 19 de maig al Centre Cultural a les 20.30h. Una xerrada amb l’assistència de Ferran Falcó. Sabadell centralitza els mítings importants a la comarca. El passat dimarts va fer un acte el cap de llista del PSC, Javi López i el divendres 16 ho farà el de CDC, Ramon Tremosa i també Ernest Maragall en un acte d’ERC.
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies
