F. Badesa: ‘Viuré el teatre com una eina d’empoderament per joves d’arreu del món’

Fer teatre sempre ha estat una oportunitat de ficar-se en la pell d’un altre, viure una vida que potser mai viuràs. La Francesca Badesa és ben coneixedora d’això i per aquesta i altres raons el teatre s’ha convertit en una passió per a ella. A part de formar part de La Careta també estudia teatre a l’escola Eòlia. Aquesta escola, de la mà de la Fundació Breaking Walls, li ha obert l’oportunitat d’anar més enllà amb el teatre. Té una beca per anar a Tànger i passar quinze dies amb joves d’altres indrets del planeta fent teatre i treballant els conflictes socials.
.
Revista de Ripollet: Com comença la teva relació amb el teatre?
Francesca Badesa: Vaig començar a fer teatre perquè abans era molt tímida i em van animar a fer-ne. El meu pare és un enamorat d’aquest món, a més en aquell moment tenia un amic que també en feia i, entre els dos, m’han transmès aquesta passió. Vaig començar al poble on estiuejo, Gratallops (Priorat). Allà als estius fan teatre pels nens i allà vaig tenir el meu primer contacte. Després vaig començar a anar a l’escola on encara estic, que és l’Eòlia. Estic fent el nivell més ‘light’ per dir-ho així, realment hi ha més titulacions.
.
RdR: Com vas rebre la notícia de què estaves becada?
F.B: Hi ha una noia, l’Aina Cuesta, que es va graduar a l’escola i va viatjar a Brooklyn fa un temps. Allà va conèixer a l’organitzadora, que forma part de la Fundació Breaking Walls. L’Aina va contactar amb Eòlia per fer saber que hi havia tres places per a l’escola. Ella mateixa va ser la que va avisar que ens havien becat a mi i dos companys més de Cerdanyola, la Maria Cárdenas i l’Oriol Cuadrado. Encara no m’ho crec que jo hagi sortit escollida. És una experiència única que m’impressiona. M’ho prenc com una oportunitat d’aprendre molt.
.
RdR: T’han explicat com serà l’experiència?
F.B: Durant quinze dies estarem a Tànger amb altres nois d’arreu del món. Serem tres nois de Brooklyn, un de Detroit, un altre de Santiago de Xile, gent de Polònia, d’Alemanya i deu o dotze de Tànger. Volen que muntem una obra de teatre que tracti sobre diverses problemàtiques socials. A partir d’aquí voldran que treballem diverses tècniques. Estarem a un campus universitari. Ens acompanyaran vint-i-un professors i un psicòleg.
.
RdR: Aquesta oportunitat neix de la Fundació Breaking Walls. Que fa aquesta fundació?
F.B: Va néixer de la mà de Fran Tarr. Ella va començar amb joves de zones més marginals de Brooklyn per fer teatre. Més tard va aconseguir aplegar joves de Palestina i a poc a poc es va obrir a altres poblacions i una vegada a l’any reuneix joves d’arreu del món.
.

.
RdR: És curiós que el destí sigui Tànger?
F.B: Van rotant per diferents ciutats. Com treballen amb joves que viuen en zones immerses en conflictes socials busquen aquests tipus de destins. Per exemples els companys que vénen de Tànger aquests quinze dies que dura l’experiència són els únics dies de festa que tenen a l’any, es passen tot l’any treballant al camp. A més tenen més problemes per moure’s que els altres companys que participem i que podem viatjar amb més facilitat.
.
RdR: Per tant el teatre es converteix en una eina d’integració social no?
F.B: Utilitzen el teatre per donar-los una eina d’empoderament personal i amb la qual poder expressar allò que senten.
.
RdR: On t’agradaria arribar en el món del teatre?
F.B: Tinc un conflicte amb això. Tot i que m’encanta el teatre sé que viure d’aquest món i arribar a ser professional és bastant difícil. Costa trobar feina i és un món molt tancat. No em veig ficada al cent per cent però sí arribar a fer obres en l’àmbit més professional. De moment em centro a gaudir del teatre, per això ara estic a La Careta amb la qual puc fer teatre de carrer i fer moltes actuacions. És més, ara em tocava passar a un nivell més professional a l’escola i he decidit aparcar-ho de moment i centrar-me només a La Careta.
.
RdR: A què et refereixes quan parles de gaudir del teatre?
F.B: A mi m’agrada fer teatre perquè no tens límits. ‘Se te’n va la pinça’, vull dir, pots viure altres vides i viure-les com tu vulguis. El teatre no té lògica, és simplement deixar volar la imaginació i a mi m’encanta poder-ho fer. Amb el teatre et sents lliure.
.
RdR: Amb quin registre del teatre  et sents més còmode?
F.B: M’agrada més la improvisació. Quan no tens un guió molt marcat per aquesta idea de deixar volar la imaginació.
.