F. Montero i C. Forcada: “L’amistat, la passió compartida i la il·lusió pel títol ens han donat la moto guanyadora”

Un apassionat de les motos antigues i un expert en arreglar-les es van unir per començar a participar en el campionat de Catalunya de velocitat de motocicletes antigues. Després d’uns anys participant, en aquest 2021 s’han endut el títol amb la seva Yamaha XS 400. Tota una gesta que pilot i mecànic han forjat a partir d’una amistat que va començar per la passió a les motocicletes

Revista de Ripollet: Guanyar el títol a falta de dues curses no sembla fàcil, i més si són només cinc.
Carlos Forcada: Val a dir que l’any passat no es va celebrar per la COVID. Enguany, que s’ha fet sense públic, hi ha hagut menys participació que altres anys per tota la situació que hem viscut. A més s’ha sumat que nosaltres arribàvem amb la moto molt ben preparada, i això ha ajudat que no tinguéssim problemes mecànics, cosa que a altres rivals no els hi ha passat. Es pot dir que s’han alineat tots els astres per guanyar les tres primeres curses (Castellolí, Montmeló i Jarama) i assegurar-nos el títol quan encara resten dues (Alcarràs i Calafat).

RdR: Quines restriccions hi ha per poder participar?
C.F: Hi ha diferents categories, en la que participem nosaltres és la ‘Clàssic C’, que consisteix en motos de dos temps fins a 380 centímetres cúbics o motos de quatre temps fins a 500 cc. Totes refrigerades per aire, no s’admeten de refrigeració per aigua, o altres sistemes més moderns. I han de ser d’abans del 1982. A més, els pilots han de ser més grans de trenta-sis anys, en el meu cas en tinc cinquanta-cinc.
Francisco Montero: Segons el reglament pots millorar totes les parts de la moto sempre que siguin components de l’època, res de peces que no existissin en aquell moment. Sí que es permeten peces més modernes sempre que tinguin les mateixes característiques que les originals de la moto.

RdR: Per què heu escollit una Yamaha XS 400?
F.M: Hi ha gent que corre amb una Sanglas 500, una Bultaco 350 de dos temps, una Morini 500… hi ha molta varietat de models. Nosaltres hem escollit la Yamaha perquè es van fabricar moltes i és més senzill trobar recanvis i no és un model excessivament car per poder mantenir-lo.

RdR: Per guanyar aquest títol has de ser un apassionat d’aquest tipus de vehicle. D’on us prové la fal·lera?
C.F: En el meu cas sempre m’ha agradat participar en curses així. Quan era jove vaig córrer alguna carrera de resistència de vespes. I l’any 2006 vaig participar en la Titan Desert, una carrera de bicis que es fa al Sàhara, a la part del Marroc.
F.M: En el meu ve de família. Mon pare va obrir el taller l’any 1967 a la baixada de Sant Enric. Després el vam traslladar al carrer Sant Joan, al número 26. Actualment m’encarrego jo del taller. Es pot dir que la meva feina és la meva passió i que aquesta me l’ha transmès el meu pare.

RdR: Com es forma l’equip Forcada-Montero?
C.F: Va ser l’any 2005, quan vaig venir a viure a Ripollet. Vaig conèixer al Francisco i el seu taller, ‘Motociclismo Montero’. Em vaig fer client habitual portant-li les meves motos. Compartir la mateixa afició per aquest vehicle va generar una amistat. Quan vaig veure que s’havia organitzat la primera cursa li vaig proposar de participar.
F.M: No ho vaig dubtar perquè era una oportunitat molt atractiva. Aquesta amistat, sumada a la passió compartida i la il·lusió de guanyar el títol ens ha fet preparar la moto guanyadora.
C.F: L’avantatge del Paco és la de ser mecànic de tota la vida. Avui un mecànic jove és molt probable que no la sàpiga arreglar. En canvi, quan als anys vuitanta aquesta moto es veia pel carrer ell ja les arreglava.

RdR: Com van anar les primeres participacions?
C.F: Les dues primeres ocasions vaig participar amb una Suzuki 7.5, després vaig canviar de categoria i vaig utilitzar una CBR 600. Fins que el 2020 vam decidir preparar la Yamaha XS 400 perquè vam veure que era una categoria molt més assequible de guanyar i molt més econòmica. L’any passat ja la teníem preparada, però per desgràcia no es va fer el campionat i, en aquest, hem aconseguit la victòria.

RdR: Us esperàveu guanyar-lo?
C.F: La veritat és que abans de començar el campionat era impensable aconseguir el títol. Cal dir que aquesta és una categoria en la que havien canviat l’any de fabricació i es permetien motos noves. Per això mateix la vam escollir, perquè el model amb el que competim abans no podia córrer. La fortuna ha estat que a Castellolí, en la primera cursa, molts participants van patir avaries. Vam tornar a puntuar en la segona prova a Montmeló i això em va donar un gran avantatge i ens va fer arribar molt bé a Jarama. Cada any s’utilitza un circuit fora de Catalunya, aquest any va tocar a Madrid. No tots els participants es poden permetre fer el desplaçament i, això, ens va permetre sumar els punts necessaris per guanyar el títol.

RdR: Com són de professionals les curses?
C.F: El campionat l’organitza la Federació Catalana de motociclisme, per poder participar cal pagar una llicència i una inscripció per cada cursa. Les carreres es desenvolupen com un Gran Premi de Moto GP. Cada carrera té dues tandes de vint-i-cinc minuts d’entrenaments cronometrats. Amb els millors resultats es confecciona la graella de sortida i amb tots els detalls, com el semàfor. En funció del circuit es fan nou o deu voltes. Es respira molt bon ambient. Al final tots els participants compartim l’afició per la motocicleta antiga. Tot i que et pots trobar algun expilot professional tots els participants el dilluns hem de tornar a la rutina, per aquesta raó també hi ha molta esportivitat.

RdR: Quina feina hi ha darrera d’aquest títol?
C.F: No ho pot semblar, però darrera d’aquest triomf hi ha moltes hores de dedicació. Moltes d’aquestes de sacrifici de no veure a la família perquè moltes tardes quan acabava de treballar m’anava al taller amb en Paco per repassar la moto, veure que li faltava, buscar les peces que ens faltaven… Són moltes hores de dedicació per tenir la moto a punt. Si l’hagués de pagar tota la feina de mecànica que ha fet li deuria una suma que potser no podria pagar-li. A cada carrera sempre s’ha de canviar alguna peça, i si no la trobem cal que ell la faci. I a part de les hores de taller també hi ha hores de rodar i pilotar la motocicleta. És impossible quantificar les hores dedicades, per sort han donat els seus fruits.