J.L. Muñoz: “La petanca és inclusiva, per jugar no importa edat ni condició”
Segur que alguna vegada has sentit a dir que la petanca és un esport de gent gran, o, si més no, aquesta és la percepció que una part de la societat té sobre aquest esport. La realitat és que la falta d’esportistes joves fa que clubs, i la mateixa Federació Catalana de Petanca, hagin decidit posar fil a l’agulla. Des de fa cert temps la junta directiva s’ha proposat posar en valor aquest esport, i per aquest motiu van pensar en el ripolletenc José Luís Muñoz.
Per què van pensar en ell? Que té d’especial? Muñoz sempre ha estat vinculat amb la petanca: “Vaig començar a jugar amb 10 anys gràcies a un tiet de Bagà, i això va fer que anys després, al 1995, fundéssim el Club Petanca Sant Andreu a Ripollet”, relata Muñoz. Però aquest no és l’únic motiu. L’altre és la seva trajectòria professional: és pedagog i professor de Ciències de l’Educació a la UAB. “M’ho van proposar per aportar el meu bagatge educatiu al món de la petanca”, reconeix Muñoz. Ocupa el càrrec de coordinador de l’Àrea de Formació de la Federació Catalana de Petanca, que disposa de 350 clubs i 8.000 llicències. Un càrrec, que exerceix sense ànim de lucre, i que comparteix des del juliol amb el seleccionador espanyol de juvenils, Òscar Sorio. Dins de l’organigrama ells dos també són els encarregats d’aconseguir atreure els més joves a aquest esport.
Posar al dia la petanca
Muñoz és clar sobre perquè la petanca s’ha quedat amb pocs practicants joves: “Es veuen menys infants per les tecnologies, que ja no baixen a jugar als parcs i aquests són els espais on sempre s’ha viscut la petanca”. Això, sumat a l’atracció dels més petits per altres esports de masses, es converteix en una xacra per a la renovació generacional. Per aquest motiu Muñoz i Sorio, en qüestió de setmanes, s’han posat mans a l’obra i han preparat una pla d’actuació. Es concreta en tres àmbits sobre els quals cal actuar: la millora de la pràctica esportiva, el desenvolupament institucional i la promoció de la petanca. Tot pot sonar una mica corporatiu, però és molt senzill. Des d’intervenir en la formació d’esportistes, tècnics i àrbitres, com per exemple impulsant una Escola de Formació. Passant per realitzar un Codi de Conducta al servei dels clubs, que netegi l’esport de males actituds i comportaments, o per incorporar la formació digital: “molts clubs no tenien ni mail, i ara s’ha obert una plataforma virtual per comunicar els resultats de lliga”. També s’han començat a fer retransmissions online dels partits. Fins a un dels punts cabdals: captar nous esportistes. La renovació passarà per les escoles d’infantil i primària: “prepararem una guia didàctica per a les escoles, i es completarà amb tallers que oferirem amb els nostres tècnics”, explica el pedagog.
Perquè que la petanca és només per a gent gran, “és un prejudici equivocat”. Clar i concís, per a Muñoz la petanca no és circumscriu només a la gent gran, té un tret diferencial que la fa un esport valuós: “és un esport inclusiu, en una mateixa partida poden jugar persones de qualsevol edat, condició de gènere o de qualsevol altre tipus… pocs esports tenen aquesta rica característica”, proclama Muñoz.
Fotografia: Cedida
