Festa i reivindicació en una diada LGTBI més íntima per les restriccions
Des de ja fa cinc anys, pels voltants de juliol se celebra a Ripollet la Diada LGTBI, una jornada festiva i reivindicativa. Enguany, la crisi sanitària provocada pel coronavirus ha modificat el format de la celebració, molt més íntima i amb menys públic, però que en el seu fons ha continuat amb el seu to reivindicatiu pels drets del col·lectiu.
La 5a Diada va comptar amb la inauguració, el passat dissabte 18, de l’exposició “Construccions identitàries, famílies trans”, una mostra fotogràfica de Mar C. Llop que s’estrenava per primera vegada i que es podrà veure fins a finals d’agost al Poliesportiu Municipal. Es tracta d’un recull de fotografies de famílies en les quals un dels infants comença el procés de trànsit. “La gent canvia molt, és un procés d’alliberament”, explicava l’autora.
L’acte central de la diada va ser al pati del Centre Cultural, on els autors del llibre “LGTBI. Claus bàsiques”, Eugeni Rodríguez i Cristian Carrer, van reivindicar la necessitat de lluitar contra la lgtbifòbia, una tasca que ambdós duen a terme dins de l’Observatori contra l’Homofòbia. Cristian Carrer va explicar que el llibre busca apropar el moviment LGTBI a la ciutadania i ser un manual que pugui servir d’eina a les escoles. “Cal prevenir l’assetjament escolar i la problemàtica social que suposa” i “intervenir per a que els casos de lgtbifòbia no es normalitzin”, va reivindicar Cristian Carrer.
Durant l’acte va ser molt aplaudida la intervenció de Mar Cambrollé, presidenta de la Plataforma Trans. “Les persones trans hem patit molt per la nostra visibilitat” i “ara és el moment dels drets trans”, va reivindicar Cambrollé, demanant una Llei Trans estatal. “No volem ser les oblidades de la democràcia, necessitem un marc jurídic i una reparació a anys de discriminació”, va reivindicar Mar Cambrollé, “és idecent que les persones trans siguem ciutadanes de segona en un estat de dret”. La presidenta de la Plataforma Trans va acabar la seva intervenció defensant que “la diversitat no resta drets a ningú, la diversitat és per enriquir i que tothom tingui els mateixos drets”.
L’acte també va comptar amb un homenatge a la ripolletenca Valentina Berr, primera jugadora trans federada al futbol català, que no va ser present a l’acte però que va dirigir un escrit cap als assistents. “Des de l’activisme s’està lluitant per a que les dones trans siguem visibles, això és molt important ja que necessitem referents positius per sentir que la nostra realitat és tan vàlida com qualsevol altra”, exposava el text, “aquesta visibilitat té una cara negativa, i és que si som visibles també estem més exposades a violències, assetjament i agressions”. “Animo al meu poble a lluitar per la visibilitat i la nostra seguretat”, i reivindicava que “mereixem el mateix tracte i aspiracions vitals que qualsevol altra dona”.
La realitat del col·lectiu LGB als municipis de la perifèria
En Jordi Barbero és un jove de Sant Boi de Llobregat, recentment ha finalitzat el Grau en Antropologia Social i Cultural i ha decidit fer el seu Treball Final de Grau (TFG) sobre les realitats LGB a Cornellà i Ripollet en l’oci i l’espai públic. “S’han fet molts estudis en grans ciutats i entorns rurals, però no gaires a les perifèries de grans ciutats” explica Jordi Barbero, que volia estudiar com influeix la capital en uns entorns amb unes dinàmiques pròpies molt específiques com són els municipis de la perifèria.
El seu estudi s’ha basat principalment en fer entrevistes en profunditat amb vuit persones del nostre municipi (i vuit més a Cornellà) i explica que les persones entrevistades han destacat “la manca de referents positius” i “d’espais de sociabilització específics” al municipi, i que aquests sempre es troben a la gran ciutat, en aquest cas Barcelona. Jordi Barbero també explica que s’ha trobat que hi ha “dinàmiques de control comunitari que limiten les seves vivències com a lesbianes, gais i bisexuals” i que per tant això “condiciona les expressions i mostres d’afecte a l’espai públic”. L’autor del treball també explica que malgrat les informants no han patit cap agressió, “es troben una forta sensació d’inseguretat” i que per a evitar això, cal que els espais no LGTBI “deixin de ser hostils”.
Jordi Barbero també ha constatat en el seu treball un bon paper de les administracions públiques en matèria LGTBI, en el cas de l’Ajuntament de Ripollet amb “unes polítiques públiques molt ben rebudes” i que “poden servir d’inspiració per a d’altres municipis”.