Habitatge prohibitiu, el preu del lloguer supera el 48% dels ingressos
Els preus de venda dels pisos a Ripollet són dels més alts de la comarca i el lloguer tampoc deixa de créixer i és inaccesible per a molts joves i famílies
Fa anys que l’accés a l’habitatge a Ripollet és molt complicat. I la situació lluny de millorar, empitjora. Encara és aviat per saber si l’aturada provocada per la pandèmia canviarà la tendència però de moment les dades del 2020 confirmen que els preus tant de compra com de lloguer segueixen sent molt elevats. Malgrat la COVID, el preu mitjà de compra l’any passat va ser de 2.545 euros el metre quadrat, un 3,3% més car que el 2019. Des del 2016 el preu de l’habitatge s’ha encarit un 47,8%. El lloguer sí que ha baixat amb la pandèmia i amb la llei que limita els preus, però només un 1,4%. Un descens que no impedeix que en els últims cinc anys el preu mitjà dels contractes de lloguer signats al municipi hagi passat de 509 a 635 euros. Aquest increment justifica que l’AMB aprovés el passat mes de juliol la petició de l’Ajuntament de ser considerat àrea d’habitatge tens durant cinc anys més. Una condició necessària perquè s’apliqui la llei de limitació dels preus.
Una altra dada il·lustra la gravetat de la situació. És l’índex d’esforç econòmic (IEE), és a dir, la proporció d’ingressos bruts que una persona destina a pagar la hipoteca o el lloguer. Amb les dades del 2018, les últimes disponibles, els ripolletencs destinen, de mitjana, el 43% dels seus ingressos a pagar la hipoteca i més del 48% a pagar el lloguer. Preus alts i ingressos baixos. Una combinació que impedeix l’emancipació dels joves, amb altes taxes d’atur i precarietat, i també l’accés a l’habitatge a moltes famílies.
Des de l’Ajuntament fa anys que van començar a desenvolupar accions i polítiques d’habitatge per tal d’amortir la situació. El passat mes de juliol es va donar un pas més amb l’aprovació al ple municipal del Pla Local d’Habitatge, un nou instrument que estableix els objectius i les línies a seguir.