Un pla local d’habitatge per “respondre a les necessitats actuals i a mitjà-llarg termini”
A finals de juliol es presentava el Pla Local d’Habitatge (PLH), que ha de donar cobertura a les problemàtiques habitacionals fins l’any 2026, i que es va aprovar per unanimitat al ple municipal del mateix mes. En paraules de la regidora d’Habitatge i Serveis Socials, que va presentar el pla en roda de premsa, es tracta d’un full de ruta, una “estratègia integral” que serveixi per “orientar les polítiques a realitzar durant els propers anys”. Considera que el pla ajudarà a “respondre les necessitats actuals” però també inclou accions per millorar la situació a mitjà i llarg termini.
Prèviament a la redacció del pla, es va fer una diagnosi del municipi, els seus habitants i l’estat del parc residencial. Una diagnosi que també s’ha recollit dins del pla, que suma més de 400 pàgines i que es pot consultar a la pàgina web de l’Ajuntament.
La diagnosis destaca que el perfil socioeconòmic de la població és de nivell mig-baix i, per tant, el poder adquisitiu dels veïns és, generalment, baix. Per zones, s’ha detectat que hi ha barris amb “major grau de precarització i on la qualitat de l’habitatge és inferior”. Aquestes serien algunes zones dels barris de Tiana, Can Mas i Maragall. Unes zones on també hi hauria una densificació més alta dels habitatges, és a dir que hi viuen 7 persones o més segons el padró. En total, s’han detectat 281 habitatges en aquestes condicions.
Un parc d’habitatges força envellit
Segons la diagnosi, el 51% dels edificis tenen més de 45 anys d’antiguitat. I malgrat que el seu estat de conservació és generalment bo (en un 93,8% del total dels edificis), els habitatges presenten problemes d’accessibilitat i de baixa eficiència energètica. Un 86,35% dels habitatges tenen algun tipus de manca en les condicions d’accessibilitat, siguin graons, falta d’ascensor o algun altre tipus de barrera arquitectònica. I el 61% dels edificis, un total de 1.882, tenen la lletra E en el seu certificat energètic, i el 27,9%, tenen les lletres F i G. En aquest sentit, la regidora va explicar que “falten rehabilitacions” per augmentar l’eficiència energètica i “millorar l’accessibilitat” de molts dels habitatges del municipi.
Les línies estratègiques
El nou Pla Local d’Habitatge compta amb quatre línies estratègiques que recullen prop d’una cinquantena de propostes. Així, el PLH contempla 13 accions a dur a terme per a l’atenció de col·lectius amb vulnerabilitat residencial, a través de les quals es farà atenció i seguiment dels casos i la promoció dels ajuts a l’habitatge. Muñoz va explicar que, de fet, prop d’un 50% de les accions recollides dins d’aquest punt ja s’estan duent a terme.
El pla també busca promoure la construcció i adquisició d’habitatge per a ús social, la creació de nous instruments i recursos per les polítiques d’habitatge i incentivar la millora i la qualitat del parc residencial.
Reyes Muñoz reconeix que “Ripollet no pot créixer més”, ja que es tracta d’un municipi de dimensions reduïdes. Tot i així, va explicar que segons l’estudi d’edificabilitat, el municipi podria acollir fins a un màxim de 4.000 nous habitatges. Al PLH s’especifica que la projecció demogràfica és de 39.277 habitants per a l’any 2026, aproximadament 600 habitants més que ara, i segons els càlculs que s’han realitzat, durant els propers anys serien necessaris 166 habitatges d’ús social. L’informe reconeix, però, que el municipi no podrà fer front al potencial de creixement, ja que en el planejament actual hi ha previstos 108 habitatges d’ús social.