Imma Pi: “Volem dir que les sardanes no han mort, encara se sentirà la cobla a Ripollet”
Des de fa un temps a Ripollet s’ha deixat de sentir el so de les cobles. Abans, gràcies a Ripollet Sardanista, es podien ballar sardanes bastant sovint, però l’associació ha deixat de funcionar. Imma Pi, ripolletenca aficionada al ball tradicional català, ha començat a moure’s, conjuntament amb altres veïns, per evitar que al municipi es perdi una part tan important de la cultura catalana. Han creat l’Associació Sardanistes de Ripollet perquè el flabiol i el tamborí mai deixin de sonar a les places de la ciutat
Revista de Ripollet: Heu fundat una nova associació de sardanes. Per què?
Imma Pi: Durant molts anys ha existit Ripollet Sardanista, però en un moment donat va deixar de funcionar. Nosaltres no volíem que les sardanes es perdessin. Som un grup de persones que l’únic nexe d’unió que tenim és que a totes ens agrada ballar sardanes i vivim a Ripollet, per tant, no podíem permetre quedar-nos sense sardanes. Per aquest motiu hem creat una nova associació.
RdR: No es podia recuperar l’antiga entitat?
I.P: Es va deixar perdre, entenc que la gestió no va ser la més correcta i l’entitat ja no es podia recuperar de cap de les maneres. L’agrupació estava en dèficit en diferents sentits i, per tant, vam decidir tirar pel dret i fer una nova associació.
RdR: Per què dius que estava en dèficit?
I.P: L’entitat estava en una situació crítica: no arribaven els rebuts als socis, van deixar d’organitzar activitats… Tampoc van fer cap assemblea extraordinària… hem valorat què valia més fer una nova entitat.
RdR: És una llàstima que s’hagi perdut una entitat així.
I.P: Desconec que ha passat internament. Entenc que hi va haver diversos problemes, malauradament pot passar. Per això comença Sardanistes de Ripollet per evitar que una tradició tan important es perdi.
RdR: Esperit nou per mantenir la tradició?
I.P: Comencem de zero. L’únic nexe que tenim és que ens agraden les sardanes, és veritat que molts ens coneixem de l’antiga agrupació. Per exemple, jo vaig aprendre a comptar i repartir a Ripollet Sardanista. Durant el temps es van perdent tradicions pel camí, però aquesta és la dansa del país i no pot ser que desaparegui.
RdR: Quina és la importància de les sardanes a Ripollet?
I.P: Sempre s’han ballat als dies importants. Nosaltres no concebem un Sant Jordi o una Festa Major sense sentir la música en directe de les cobles, ens faria molta pena. Crec que a Ripollet sempre han jugat un paper cabdal. L’anterior associació es va fundar l’any 1975 i l’últim aplec es va fer en el 2016. Si durant tot aquest temps hi ha hagut sardanes és perquè tenien públic. És veritat que Ripollet ha passat de ser un poble a una ciutat. Antigament, es ballaven al nucli antic i s’ha crescut cap als afores, podem dir que ens hem convertit en una ciutat dormitori i molts veïns no trepitgen el centre però això no ens ha d’impedir seguir tenint sardanes. La feina que ens pertoca davant d’aquesta situació és reafirmar-les, demostrar que no s’han de perdre. Amb el ball de gitanes també va passar una situació similar, després d’un temps sense ballades es van recuperar i ara estan força actius.
RdR: Quanta gent sou ja a l’entitat?
I.P: Estem en cerca i captura de socis. Ara per ara en tenim pocs i anem porta a porta per aconseguir-ne de nous. Vam començar a fer gestions abans de la pandèmia i amb l’arribada de la COVID tot el moviment que estàvem fent es va aturar. Ara que la situació ha millorat hem obtingut els papers necessaris per formalitzar l’entitat. Fa un mes i mig que hem començat a anar porta per porta per trobar socis i ja en tenim al voltant d’una setantena. Estem movent-nos amb els mitjans locals i altres entitats per organitzar actes o activitats conjuntament. Per exemple poder participar en una plantada de gegants o una ballada de gitanes o, perquè no, fer-ne de noves.
RdR: Com creus que ha afectat la falta de relleu generacional a la salut de les sardanes a Ripollet?
I.P: Aquest problema el podem tenir nosaltres, però diria que la gran majoria d’entitats que tenen relació amb la cultura popular també el pateixen. Les noves generacions s’aficionen abans als esports o els jocs electrònics, de ben segur que si proposes a un infant que balli sardanes et demanarà que es pugui competir. La societat que tenim avui en dia té altres interessos, però entenem que les sardanes són un ball del país i cal fomentar-lo i cuidar-lo.
RdR: També afecta que a Ripollet costi que creixi la cultura catalana?
I.P: Això passa a tota l’àrea metropolitana. La setmana passada vaig anar a l’aplec de Cerdanyola i ho vaig poder veure. Molta gent que va participar era dels municipis del costat: Montcada, Ripollet, Sant Cugat… Entre tots fem una mica de pinya i participem dels aplecs d’altres localitats. Aquesta és la manera perquè no es perdin, si es van fent actes al carrer i som molts participants fem que la gent que passi pel carrer s’interessi i que s’afegeixi gent nova a ballar.
RdR: És clau per perdurar que se celebrin actes populars.
I.P: Això mateix. Com també és important la voluntat de les institucions públiques. Hem d’agrair molt a l’Ajuntament que han col·laborat en tot moment amb nosaltres perquè es formi Sardanistes de Ripollet. Des de la regidoria de cultura han estat en contacte per mirar que volíem, preteníem i necessitàvem per poder arrencar. També estan organitzant una ballada per la propera diada de Sant Jordi, al migdia. S’agraeix que a l’última Festa Major també es van esforçar perquè s’escoltés la música d’una cobla.
RdR: A part d’aquesta ballada que més teniu pensat de cara al futur?
I.P: Després d’aquesta intentarem, amb els pocs recursos que tenim, fer una ballada pel Corpus. Tenim molta il•lusió i ganes de preparar nous esdeveniments. A més, comptem amb l’ajuda d’un noi ripolletenc que és campió de Catalunya de sardanes amb la seva colla, que es diu Mare Nostrum. Ens està apropant a cobles, una persona així ens serà de gran ajuda. Alguns dels socis ens han demanat cursets, d’aquí a un temps ens ho plantejarem. Estem a una sala del Centre Parroquial amb les portes obertes per tothom. A Ripollet s’han celebrat quaranta-nou aplecs, si no és aquest any serà el vinent, celebrarem el cinquantè. Les sardanes no han mort a Ripollet.
