Joshua Cortés: ‘S’està notant molt la falta de material i l’absència dels companys de baixa o en quarantena’
El personal sanitari està fent un gran esforç en aquesta crisi i és també un dels sectors més afectats pel COVID-19. Entre els ripolletencs que treballen en la sanitat pública es troba Joshua Cortés. És infermer en un centre hospitalari, treballa en una planta que no atén pacients afectats per coronavirus però ens explica com estan treballant en aquests moments tan complicats.
Revista de Ripollet: Com ha canviat el dia a dia de l’hospital la crisi del COVID-19?
Joshua Cortés: L’hospital s’està adaptant i s’estan movent les unitats que estaven establertes. Per exemple urgències se separa en dues parts. Una només pels casos confirmats o que estan per confirmar del COVID-19 per tal que estiguin aïllats i que no tinguin contacte amb altres pacients que arriben per altres circumstàncies. Quan entra qualsevol cas on hi ha sospites s’activen les mesures d’aïllament.
RdR: Per tant s’han preparat plantes per als casos de COVID-19?
J.C: Sí, s’estan adaptant plantes. S’està reorganitzant l’espai per donar resposta a les necessitats. A poc a poc ens quedem sense llits, això va en augment i només acaba de començar.
RdR: I com t’ha afectat a tu com
a treballador?
J.C: Ara les mesures de protecció són molt més elevades. Tots els
integrants de l’hospital hem de portar a terme aquestes mesures. Si un dels
treballadors està infectat pot ser que infecti la planta on treballa i es
propagui per dins de l’hospital que és el pitjor que podria passar. Que en
aquest moment els treballadors de l’hospital agaféssim la baixa també seria un
gran perill.
A poc a poc ens quedem sense llits, això va en augment i només acaba de començar
RdR: Quina situació viuen els sanitaris que treballen directament amb pacients que han donat positiu?
J.C: En els protocols que ens han enviat hi ha diferents nivells d’actuació. Aquests nivells varien segons la proximitat amb casos positius de COVID-19. Per exemple hi ha diversos tipus de mascareta, les que més protegeixen són les més difícils de trobar i es reserven per a sanitaris que estan en contacte directe. També s’utilitzen ulleres, ja que es pot transmetre per via ocular. A més de bates s’utilitza una capa impermeable que no sigui transpirable perquè no pugui calar i entrar en contacte amb la teva roba. Depenent de la planta en la qual treballis i el risc sanitari que existeixi hi ha uns materials o altres, no hi ha per tot l’hospital.
RdR: Hi hagut queixes dels hospitals que falta de material de protecció. Quina és la situació?
J.C: Tothom intenta tenir gels o mascaretes de protecció i això fa que als hospitals no hi hagi suficient material. Hi ha treballadors que s’han adaptat a la situació i si no tenen contacte directe amb casos positius s’han fet mascaretes de tela. El poc material que hi ha va a les plantes adaptades. El problema passa si salta algun cas en alguna altra planta, que no té el material preparat. Es nota molt l’absència de material… a part de l’absència de personal. Si normalment la sanitat pública va justa ara hi ha més feina i si alguns companys s’han de quedar en quarantena fa que tota la situació es compliqui.
RdR: S’estan reforçant les plantilles?
J.C: Pel que em consta sí, sobretot en les unitats específiques, en part per la pèrdua de sanitaris que han estat en contacte amb la malaltia. Els primers casos que van arribar no s’estava del tot preparat ni es coneixia bé. S’estén per qualsevol mitjà, per qualsevol contacte o material. No es transmet únicament a l’habitació del pacient sinó per on hagi passat.
Un bon rentat de mans serveix per desinfectar. Si mantens la distància de seguretat o quan esternudes utilitzés el colze en comptes de les mans podrem controlar el virus
RdR: És tan important l’ús de gel hidroalcohòlics, mascaretes o guants?
J.C: Els gels hidroalcohòlics semblen una moda en aquest moment que estem vivint. Evidentment són efectius però la gent s’ha oblidat que el rentat de mans és molt més important i va molt millor a més de ser efectiu. El virus en la seva estructura està recobert d’una capa de greix. Amb el sabó l’eliminem i impedim que es reprodueixi i ens infecti. És molt més senzill, econòmic i assequible que l’sterillium o qualsevol gel hidroalcohòlic. Sembla que ha crescut l’obsessió d’aconseguir aquests tipus de gel. A més, aquests gels perden molta efectivitat si tens les mans brutes.
El problema dels guants és que et crea una falsa seguretat, et creus que estàs protegit i et pots descuidar. Si toques alguna cosa infectada amb el guant i després no saps treure-te’l pot entrar en contacte amb la pell. O simplement la gent que durant tot el dia porta els guants al final són inefectius perquè et rascaràs o passaràs la mà per la cara. A més, els guants no els netejaràs, en canvi si no els portes és més fàcil que de tant en tant et rentis les mans. Un bon rentat de mans serveix per desinfectar. Si mantens la distància de seguretat o quan esternudes ho fas am el colze en comptes de les mans podrem controlar el virus sense utilitzar material com mascaretes o gel que no hi ha prou per tothom.
RdR: Per què els sanitaris utilitzeu
el gel hidroalcohòlic?
J.C: El personal sanitari l’utilitzem per anar d’habitació a
habitació i no passar per una pica a rentar-nos les mans per anar al següent
pacient. Per qüestió pràctica l’utilitzem per desinfectar-nos, però no per
netejar-nos les mans. Per utilitzar en el teu dia a dia per casa té menys
efecte que l’aigua i el sabó. A part, és molt abrasiu.
Si haguéssim començat abans amb les mesures no tindríem aquestes quotes tan elevades
RdR: Aquesta crisi està posant a prova l’estat de la sanitat pública?
J.C: En part sí. Mostra l’efecte de les retallades i la precarietat laboral d’aquest sector. També evidencia que les mesures no van ser suficientment ràpides ni efectives. Si haguéssim començat abans amb les mesures no tindríem aquestes quotes tan elevades. El creixement és exponencial. Veient el creixement que va tenir a la Xina o a Itàlia es podria haver fet càlculs i ens podríem haver avançat. Sobretot amb Itàlia que culturalment som tan semblants.
RdR: Sembla que amb aquesta crisi es reconeix més que mai la vostra feina?
J.C: Sí que s’està reconeixent però quant durarà? Si quan tot això es resolgui i passin els mesos tornem al mateix de sempre no servirà de molt haver viscut aquesta situació. Tant a nivell polític com a nivell d’acció. Hauríem de deixar de beneficiar al sector privat. Sembla que son les persones qui paguen les mútues però hi ha una part dels diners que perceben que són de l’estat. Estaria bé que en aquest moment que toca treballar tots plegats deixessin de banda els interessos econòmics i ajudessin a fer front a aquesta crisi.
RdR: Van preveure que serien dues setmanes de confinament i ara l’han augmentat… T’esperaves que fossin dues més?
J.C: Estava clar que no era suficient confinar-nos dues setmanes perquè no acabem de fer-ho com toca. No sortim únicament per les coses totalment essencials. Molta gent surt a passejar el gos cinc vegades al dia o fa passejos d’una hora. Anem al supermercat cada dia, no cal fer una compra per un mes però sí una de setmanal i evitar viatges superflus que no ajuden a tallar la propagació. La corba de la malaltia va a setmanes i encara no estem en la pitjor. El contagi creix exponencialment. Segons els estudis de l’hospital i el nombre de casos fa que l’estimació indiqui que queden més casos i trigarà a dissipar-se.