Ajuda'ns a poder seguir fent la Revista de Ripollet. Oferim un mitjà gratuït però fer informació local no és gratis. Si pots, col·labora.
El trànsit és la principal font de contaminació // RdR
La sostenibilitat no és una prioritat per les administracions públiques i menys en aquests moments. Ni els plans desenvolupats des de fa anys ni la reducció de trànsit i activitat industrial provocada per la crisi econòmica han permès reduir de manera efectiva la contaminació de l’aire a l’àrea metropolitana. Durant el 2012 es van superar novament els llindars establerts en alguns contaminants com són el diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules menors de 10 micres (PM10). L’estació permanent més propera al nostre municipi que mesura ambdós elements és la situada a la plaça Lluís Companys de Montcada i Reixac. Les dades registrades no són gens encoratjadores. Al 2011 la mitjana anual va superar el límit establert per NO2 en 40ug/m3 en mesurar 42. L’any 2012 va repetir 42. En altres estacions properes la situació és pitjor. A Sabadell al 2011 mesuraven 48 i en 2012 52. I a Barberà en 2011 42 i l’any passat 43.
Pel que fa a les partícules PM10 l’estació de Montcada va superar el límit diari 64 dies durant el 2011 quan el màxim legal establert és de 35. Era la única estació de la comarca que sobrepassava el límit. Aquest 2012 no hi apareix la dada de superacions diàries d’aquesta estació però la mitjana anual continua per sobre de les recomanacions de la OMS.
La contaminació que patim a Ripollet també es va mesurar durant l’any passat amb la instal·lació de maig a octubre d’una estació mòbil al parc Norbert Fuster. Encara no s’han fet públics els resultats i fins i tot l’Ajuntament, que va fer la petició d’instal·lació, en desconeix els detalls.
Segons el que apareix a l’Informe de la Qualitat de l’Aire general no s’ha registrat ‘cap superació’ però aquesta qualificació no vol dir que no s’hagin vist superacions diàries de contaminants PM10 i es desconeix el registre de NO2, que en les darreres dades existents, del 2009, també superaven el límit legal.
Pla Horitzó 2015
El fet que 40 municipis de l’entorn de Barcelona, entre ells Ripollet, mantinguin la contaminació per sobre dels paràmetres legals europeus ha obligat a la Generalitat a elaborar un nou Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire Horitzó 2015. Es tracta d’un conjunt de mesures que complementen les adoptades en l’anterior pla i entre les quals hi ha convertir la moto elèctrica en un referent a Catalunya (entre d’altres instal·lant punts de recàrrega), un major control sobre els vehicles contaminants i l’ambientalització de la flota de vehicles pesants dedicats als serveis públics. El pla inclou previsions de millora i situa en 2015 una reducció considerable de la contaminació, però que veient les dades actuals i l’efectivitat del pla anterior no semblen gaire acurades.
Comparativa afectació PM10 2008 – 2015 segons Generalitat // gencat
El pla de la Generalitat s’ha de complementar amb les mesures promogudes pels Ajuntaments que com el de Ripollet s’han compromès a adquirir vehicles amb baixes emissions de NO2, partícules i CO2; modificar les ordenances municipals d’edificació per exigir espai per l’aparcament de bicicletes en noves edificacions; la promoció de mesures per una mobilitat sostenible i l’ús de vehicles nets, i la facilitació de la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles de gas i elèctrics.
Tot plegat, compromisos de les administracions que no sempre es porten a la pràctica. De fet en la pròpia documentació que acompanya el Pla Horitzó 2015 la Generalitat reconeix que no totes les accions es podran implementar per manca de pressupost.
Canvi total de model
La situació actual és greu. Acumulem diversos anys incomplint els límits europeus de PM10 i NO2 i la relació entre aquesta contaminació i els problemes de salut està més que contrastada. No manquen, com es torna a demostrar, les bones paraules i l’anunci de mesures però no sembla que la situació es pugui revertir realment sense un canvi més profund.
El trànsit és el principal contaminant però la xarxa de transport públic és del tot insuficient. La promoció de la bicicleta com a mitjà de transport efectiu, no lúdic, no existeix i la implantació de vehicles menys contaminants és molt lenta.
Tampoc són moments d’exigència per a la indústria, l’altre gran generador de pol·lució. El foment del port i l’aeroport de Barcelona, en constant creixement, si no es prenen mesures genera també un augment de l’activitat contaminant.
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies
