La crisi i els canvis dels darrers anys resten personalitat a la festa de Carnaval

No fa tants anys el carnaval era una de les festes més destacades de l’any al municipi. Tenia trets propis com el Cabraboc i la Llegenda del Vell i la Vella, un piromusical amb versots i la rua aplegava més d’una desena de comparses, entre les quals no faltava la crítica social típica de la celebració. Malauradament els darrers anys la festa ha perdut volada.
Des del Patronat Municipal de Cultura (PMC) malgrat tot fan una valoració positiva de la celebració d’enguany. El seu coordinador, Albert Obrero, explica que el carnaval infantil de divendres segueix funcionant molt bé tot i haver-se traslladat des de l’any passat a l’exterior del pavelló. Un canvi d’ubicació que continua rebent crítiques pel fred i també com ha passat aquest any per la pluja però que Obrero justifica dient que amb els darrers canvis legislatius referents a seguretat i aforament si es fes dins el pavelló “una de cada tres persones que gaudeixen ara de la festa no hi podrien accedir”.

Pel que fa a la rua de dissabte des del PMC destaquen la presència de públic i expliquen que tot i la reducció de comparses, enguany només hi van participar vuit, surt gairebé el mateix nombre de gent. Consideren que la disminució de grups es deu “a la crisi econòmica, cada cop és més costós per a ells fer les disfresses”. La festa jove del pavelló la nit de dissabte també treu bona nota, “encaixa amb el grup d’edat a que va dirigit i en alguns moments es va omplir l’aforament”.

No sembla que la valoració d’algunes de les entitats i comparses participants sigui igual de satisfactòria. “Cada cop hi ha menys al·licients per participar a la rua”, comenta Alba Soria de les Bruixes de Ripollet. El portaveu de la comparsa dels Fashions, que són un grup d’amics que ja porta vuit anys sortint a la rua, enguany disfressats de Raffaella Carrà afegeix que “la subvenció és ridícula, no arriba a cinc euros per persona i també s’ha retallat la subvenció per l’equip de so”, una situació que implica “que hi hagi persones que no puguin assumir el cost de sortir a la rua”. Però més enllà de les restriccions pressupostàries la manca d’un fi de festa, com el que es feia abans per celebrar el concurs al pavelló, també sembla una crítica compartida, “resta força celebració” comenta Ricardo Domínguez dels Diables de Ripollet. I el debat sobre si concurs sí o no continua obert. Des de la comparsa els Fashion consideren que era un motivació afegida per treballar-se més les disfresses, “encara que els premis siguin simbòlics” i potser la manca de l’exhibició també ha portat a que hi hagi menys disfresses reivindicatives. Amb la situació social actual sobta “la manca d’un punt crític” a les comparses, afirma Alba Soria.

“S’hauria de potenciar més tota la setmana de carnaval” reclama Ricardo Domínguez. De fet els Diables continuen penjant el Cabraboc, “que necessita una reparació”, el dimecres abans; el treuen a la rua, i el despengen el dimecres de cendra però des de la desaparició del piromusical l’imaginari propi no s’explica, s’ha perdut la llegenda del Vell i la Vella. Un piromusical que malgrat la crisi des de les Bruixes continuen reclamant. Al cap i a la fi, una sensació compartida que cal més suport i repensar la festa.