La Placeta: ‘El que més valoren les famílies és que els nens vénen contents’
El Centre Obert La Placeta està format per un equip d’educadors que cada tarda rep un total de 60 infants, amb els quals treballa el seu desenvolupament socioeducatiu i la seva personalitat. Després de celebrar el seu desè aniversari, el centre es posiciona com un complement de l’escola pública. També vol continuar col·laborant amb les entitats de la vila i lluitar per la seva activitat estrella: les colònies, on realment s’aprecia una millora en els menors.
RdR: Com és el dia a dia a La Placeta?
La Placeta: Normalment els nens entren a les cinc de la tarda i es renten les mans, ja que una de les coses que intentem treballar és la higiene. Després berenem tots junts en una rotllana al terra: som uns 60 nens i els 6 monitors. Abans, però, cantem una cançó. Intentem que sigui un berenar equilibrat, basat en un entrepà i fruites.
Després de berenar tots es renten les dents i fan tot un seguit d’activitats. En algunes, el que procurem és que, a través de personatges imaginaris, puguin aprendre diferents coses. Altres activitats serveixen perquè els nens agafin una mica més d’iniciativa. També fan deures i els oferim joguines, ja que es dóna el cas que algun nen no en té.
Per últim, també col·laborem amb altres entitats.RdR: De què tracten aquestes col·laboracions?
L.P: Sempre procurem que els nens puguin conèixer al màxim Ripollet i tot el que els hi pot oferir. Un gran gruix cultural que es pot consumir a la vila són les entitats i les activitats que realitzen. L’ideal que a nosaltres ens encantaria és que els nens coneguessin aquestes entitats i hi volguessin participar.
RdR: Què caracteritza els menors que acolliu?
L.P: Realment, els nens són nens. No en tenim amb una especialitat peculiar. Simplement podem detectar que potser són nens la situació dels quals pot tenir un risc, ja sigui econòmic, familiar, o a nivell de reforç escolar. Sí que vénen derivats dels Serveis Socials. Ells ens diuen quins nens han d’entrar, i els fem un seguiment i ajudem a la família.
RdR: És suficient la feina que fa l’escola pública?
L.P: Realment nosaltres som un complement de les escoles, i les escoles ens complementen a nosaltres. Ens dediquem a ampliar el radi de formació del nen.
RdR: Com és el tracte cap a aquests nens.
L.P: Nosaltres intentem funcionar com a grup, i no ens interessa que els nens s’acomodin i creguin que estem tota l’estona sobre seu. Sí que és cert que alguns tenen un projecte educatiu individual, més dirigit cap a ells, a causa d’alguna necessitat o alguna mancança. Això no obstant, s’intenta dur el projecte de forma grupal, sense realitzar una atenció directa.
RdR: Hi haurà colònies, aquest any?
L.P: En aquests temps les colònies no són una cosa totalment garantida. Nosaltres ho seguim intentant, ja que és l’activitat estrella. És també el moment en el qual veiem un canvi en els nens: quan tornen després de les colònies estan més còmodes amb el centre i amb les famílies. Hi ha anys que les hem pogut fer, i anys que no. L’any passat hi va haver un gran esforç per part dels Serveis Socials perquè poguéssim anar de colònies tots plegats.
RdR: I què me’n dieu, de la reacció de les famílies?
L.P: En general es veu bastanta participació: les famílies col·laboren en activitats, i si hi ha reunions hi assisteixen. També hi ha altres famílies en especial que et diuen que els encanta el que fem, que el nen aprenen molt i que estan millorant. Els nens, al cap i a la fi, vénen contents a La Placeta: això és el que més valoren les famílies. A més, això no és com una escola, on hi ha molts nens i hem d’estar asseguts. Els hi donem més llibertat als nens i per això se senten molt més còmodes.
RdR: Les famílies formen part del projecte educatiu?
L.P: Sempre intentem implicar al màxim a les famílies, i hi tenim un tracte individual. Si tenen algun dubte, sempre poden parlar amb nosaltres. Els hi oferim eines perquè ells puguin continuar la feina a casa. A més a més, cada cop responen millor. Per això tendeixen a aplicar qualsevol consell que els hi donem o qualsevol ajuda que reben dels Serveis Socials, fent que la tasca amb els seus fills sigui millor. Una de les millors respostes és per a la festa de Nadal, a la qual sempre ve molta gent. Normalment avisem que farem una xocolatada durant les vacances. La festa està oberta al poble.
RdR: Com serà la festa de nadal d’enguany?
L.P: Intentarem que tingui una línia similar a la de l’any anterior, ja que va funcionar d’allò més bé. Ens agradaria que la gent del poble col·laborés, per fer-ho tot més participatiu i donar a conèixer el centre com a servei educatiu que oferim.
L’any passat vam fer una activitat que de segur repetirem que es deia “crea la teva joguina”. Qualsevol nen que passés pel carrer podia acostar-se i fer una joguina amb material reciclat, agafar xocolata o ballar.
RdR: Heu pogut acollir tots els alumnes que ho han volgut?
L.P: Aquest any hi ha llista d’espera, perquè hi ha més demanda. En un servei com el nostre, si hi haguessin 100 places segur que s’omplirien. I més en els temps que corren. Gairebé totes les famílies tenen dificultats econòmiques o han de treballar moltes hores, de manera que els nens a vegades queden força desatesos.
10 anys d’història
El Centre Obert La Placeta va començar la seva labor l’any 2002. Llavors, només va poder donar cabuda a 20 nens. Això no obstant, el projecte ha anat sempre endavant i les places han anat augmentant primer a 30, després a 40 i, finalment, a 60. L’última pujada es deu al fet que l’altre centre obert de Ripollet, Els Molins, va tancar les seves portes, i l’Ajuntament va apostar per l’augment de places a La Placeta.
El projecte educatiu del centre és, sens dubte, de qualitat. Els seus educadors gaudeixen de la llibertat d’organitzar les activitats que creuen convenients, a la vegada que hi ha plena comunicació amb els Serveis Socials. Això no obstant, creuen que s’ha de donar veu a la seva feina: projectes com el ripolletenc s’haurien d’estendre a altres localitats. A Cerdanyola, per exemple, no n’hi ha.