L’Anyada del 48: ‘Com més grans som, més ganes de fer gresca tenim’

L’any 1948 es va crear l’Estat d’Israel, es va firmar la Declaració Universal dels Drets Humans o es va inventar el transistor entre altres fets destacables. Però a Ripollet quedarà com l’any que va néixer una de les anyades més festeres i animades per no dir que és la més trempada. Fa vint anys es va ajuntar per celebrar que complien mig segle i amb el temps han acabat retrobant-se cada any per celebrar que segueixen donant guerra. Enguany celebraran el 70è aniversari amb ganes que sigui el millor any, de moment.

Anyada del 1948:  Aquesta idea la vam treure de gent més gran que nosaltres que també ho feia amb la seva generació. Actualment només quedem nosaltres i un grup de dues anyades, la del 72 i 73. Algú de nosaltres va proposar buscar la llista de tots els nascuts al 48 però demanar-ho a l’Ajuntament no era legal. El capellà ens va donar la llista de batejos de tots els que vam néixer aquell any, a partir d’allà vam començar a estirar del fil i a poc a poc vam contactar amb tots i ens vam anar sumant. Vam enviar cartes, vam fer trucades i vam anunciar-ho a la Revista. Així ens vam ajuntar.

A: Unes 50 persones. Ara aquest any estem rondant els 100. Tot i que hi ha molta més gent del 48 que no tenim contacte. Alguns van venir pel partit de bàsquet del 50è aniversari, es van esconyar i no han tornat.

A: Les altres anyades sempre han fet un sopar o un dinar però nosaltres fem molt més que un sopar. Aquell any vam fer un partit de bàsquet, una xaranga per tot el poble, focs artificials… Hi ha alguns que es conformarien en menjar però la comissió sempre proposa activitats i ens acabem animant. Som molt trempats. A més, aquell any era el primer any que ens vam retrobar i molts de nosaltres feia anys que no ens veiem. Va ser molt especial. La veritat és que vam sortir tan contents que aquí seguim.

A: Tot ho porta la comissió. Tothom pot aportar idees i després la comissió s’encarrega de sondejar i decidir que és millor per tots. Per sort tothom està implicat i és molt més fàcil organitzar-ho.

A: Hi havia diverses opcions: anar en globus, fer una excursió a Banyoles, passar el cap de setmana a Menorca… A través de reunions al final hem decidit fer una lectura de poesia a la Biblioteca per celebrar l’any del llibre, una sortida gastronòmica i cultural a Tarragona i una ‘Nit de Música’ del Centre Cultural dedicada a nosaltres. Esperem passar-nos-ho genial i esperar celebrar-ho molts anys.

A: De mica en mica deixem algun amic pel camí i no ens dóna la gana de deixar de gaudir. Com més grans dom més ganes de fer gresca i xivarri tenim.

A: Som una bona anyada. Al 48, pel que ens van explicar els pares, després de desfilades i gana, desfilades i gana, començaven a aixecar una mica el cap i vam millorar una mica la forma de vida. Hem portat roba de segona mà, hem passat una mica de gana, hem jugat al carrer, hem fet la comunió amb roba dels altres… molts vam ser escolans perquè et deixaven entrar gratis al cine. A l’estiu, com no anàvem de vacances perquè no teníem diners, ens el passàvem jugant al carrer i el que fèiem era, la majoria de dies, sopar al carrer amb els veïns. Les portes estaven obertes i tothom podia entrar. I així creixia un teixit associatiu. Sort que teníem una mica de bestiar i dels horts si no ens haguéssim mort de gana. Jugàvem a futbol, també amb les deixalles de la Uralita, estàvem més acostumats als carros que als cotxes, ens declaràvem la guerra amb el barri xino, ens tiràvem quatre pedres i després s’acabava. I quan creixíem cap a les revetlles a ballar.

A: Ripollet, quan nosaltres vam néixer, érem 4.000 habitants més o menys. Ara estem parlant de 38.000. Va començar a venir gent, molts de nosaltres venim de fora. El poble va créixer de mica en mica i nosaltres amb ell.

A: Nosaltres ens hem trobat en un canvi d’èpoques molt bèstia. Hem passat de créixer amb la mentalitat dels nostres pares a adaptar-nos a la mentalitat del jovent d’avui en dia. D’una molt rígida a una altra molt oberta. Som la generació del sí, vam dir sí als pares i hem hagut de dir-li sí als fills.
.
Imatges de la celebració fa vint anys del 50è aniversari
.