L’escola Tiana afegeix un skatepark permanent al seu pati de somni
Fa més de deu anys van engegar el projecte ‘El pati dels meus somnis’ que permet als alumnes triar com volen que sigui el pati
En una part de la pista sis o set nois juguen a bàsquet. Uns metres més enllà tres noies juguen a la mateixa pista amb uns carretons de plàstic. Arriba una quarta noia. Ve després de menjar-se l’entrepà amb un grup de companys que avui han preferit jugar a pales i estan fent un partidet de tenis a la xarxa. Riuen, corren i se’ls hi en va la pilota. L’han d’anar a agafar al tancat dels jocs infantils. L’espai l’ocupen un grup d’alumnes que juguen a perseguir-se en bicicleta. Al costat hi ha el rocòdrom i a l’altra banda de l’edifici hi ha més alumnes xerrant, provant a fer el pi o acabant-se l’esmorzar. Un parell surten de la zona amb gespa artificial i agafen dos patinets i dos cascos. Arrenquen llençats cap a la pista i s’afegeixen al grup que està gaudint de l’skatepark.
Aquest és el pati que practiquen, on es diverteixen i que han somiat els alumnes del Tiana. La majoria només el coneixen així i no veuen gaire extraordinari el fet de tenir, molt probablement, el primer skatepark escolar de Catalunya o més enllà. Fa bastants anys que l’skate i altres estris de rodes són una de les seves activitats preferides. Ja en fa sis que el centre compta amb mòduls de fusta, rampes, que els alumnes treuen cada dia per pujar, baixar i fer acrobàcies.
Enguany han fet un pas més i han consolidat aquest espai amb un skatepark d’obra. Ha estat un obsequi de l’empresa especialitzada Vulcano. Perquè que hi hagi un skatepark en el pati d’una escola és una alegria pels alumnes i també una fita pels aficionats adults a l’skate. Un d’ells és el Siscu Inglada, mestre d’educació física de l’escola i responsable del projecte ‘El pati dels meus somnis’. “Quan de jove anava amb un skate sota el braç em miraven malament i ara podem tenir un skatepark dins una escola, és un canvi molt positiu”, comenta Inglada, qui afegeix que és necessari “introduir les modalitat d’activitat física urbana com l’skate, el roller o el parkour a les hores d’educació física perquè estan proliferant els espais de pràctica arreu i no sempre tothom els sap utilitzar. Encara hi ha famílies que van a l’skatepark i es pensen que és un parc infantil i això és un perill pels patinadors i també per als infants i les famílies”. Al Tiana l’skatepark tindrà continuïtat perquè ja tenen l’oferiment d’una altra empresa per fer una ampliació a l’altra banda de la pista.
Un projecte de pati que supera el pati
La instal·lació del que possiblement és el primer skatepark escolar és important perquè aportarà seguretat a les activitats que ja feien al centre i també perquè ajudarà a la promoció de l’activitat física entre els alumnes. Però al Tiana també ho és perquè forma part d’un projecte iniciat fa més de deu anys amb el nom de ‘El pati dels teus somnis’ i que va més enllà d’escollir democràticament a què es juga en l’hora de l’esbarjo. “És un motor de canvi, superparticipatiu, que es basa en la llibertat individual de cada persona per fer el que realment li agrada i la col·lectivitat, la cooperació i la responsabilitat individual i grupal per portar-lo endavant”, explica Inglada.
Tenen una bústia de preocupacions, fan enquestes entre l’alumnat i després una assemblea per decidir cada curs com s’organitza l’espai i quins materials o propostes d’activitats volen. Així ara han incorporat bicicletes. Van tenir un espai de biblioteca que ja no tenen però han incorporat un espai de ioga, “perquè no només s’escolta a la majoria i si hi ha propostes més minoritàries que es poden fer, es fan”, comenta Inglada. Un any els mateixos alumnes van prohibir jugar a futbol, al següent el van recuperar i la seva practica enguany s’ordena per torns per evitar conflictes. Hi ha propostes per a tots els gustos. I són els alumnes qui s’encarreguen i es responsabilitzen del manteniment del material que cada dia treuen i desen al seu lloc. Inglada explica orgullós que “és un model que ens funciona superbé”, l’ambient de respecte que es respira mentre tots juguen ho confirma i fa pensar que els alumnes sabran transportar fora de l’escola aquesta experiència viscuda a les més de 500 hores que han passat en un pati de somni molt real.