Lumpen’s Crew: “Hem de construir un pensament social, no tot és passar-s’ho bé”

Des de fa poc temps als cartells de les festes del poble s’han colat els Lumpen’s Crew. Aquest grup d’amics va néixer de casualitat i el que semblava una broma s’ha convertit en un grup d’animació amb ganes de fer festa. Però per al Cristóbal, en Dani, el Borja, i des de fa poc en Gerard, no tot és xerinola. La música també té missatge i serveix per reivindicar-se
.
Revista de Ripollet: Què és Lumpen’s Crew?
Lumpen’s Crew: És un projecte de tres amics que d’una broma s’ha convertit en un grup d’animació. La nostra intenció és punxar música, fer que la gent s’ho passi bé i fer festa. Però no tot és festa, també intentem enviar un missatge. Evitem polititzar-lo molt però sempre burxar una mica, deixar caure alguna pulla.
.
RdR: De quin missatge parleu?
L.C: No podem negar que tots els integrants del grup som persones molt polititzades. Ens movem dins del brou social del poble. Per tant ens sembla interessant poder deixar un missatge reivindicatiu, sense ser excessiu, a través de la música i l’oci. Pretenem ser transversals sense renegar de la nostra forma de pensar. No tot és passar-s’ho bé, cal construir un pensament sobre la societat i no simplement pensar en anar de festa. El nostre públic és jove, algun dels nostres missatges pot arribar a ells i fer que en pensin i creïn la seva pròpia idea.
.
RdR: D’on sorgeix Lumpen’s Crew?
L.C: Estàvem en un festival. Vam veure un grup que ens va fer pensar: “Podem pujar com ells a un escenari i fer que la gent s’ho passi bé? Seria tan desgavellat?”. Cap de nosaltres té grans habilitats musicals: ni som cantants, ni toquem cap instrument. Què tenim a favor? Som gent social, que podem atraure a gent, a més som extravertits. Vam pensar que podíem punxar música, sense grans pretensions, i animar l’ambient fent festa. D’aquesta mitja conya ens va aparèixer una oportunitat. En aquell moment dos de nosaltres érem jugadors del Club Handbol Ripollet i buscaven gent per punxar música a la celebració del 50è aniversari. Tot va ser molt improvisat, al principi la gent s’ho va prendre de broma que pugéssim nosaltres. Però mentre avançava la festa la gent s’ho va passar bé i els hi va agradar com ho fèiem.
.
RdR: El que neix d’una forma improvisada acaba com un projecte més seriós.
L.C: Completament. De la primera nit ens va sorgir l’oportunitat de punxar al Sant Joan de l’Aresta i a poc a poc va passar a un projecte més seriós. A més ens hem fet cert nom a escala local. La majoria de la gent jove ens coneix, i més després de l’última actuació a la Festa Major. Ara és un projecte més contrastat perquè hem après. Hem fet molta valoració i autocrítica. Realment ens ho prenem seriosament. Ens anaven sortint actuacions al poble i això ens va obligar a donar-li la importància que té ara mateix. No volem ser quatre matats sense vergonya i posar qualsevol cançó, volem que realment la gent gaudeixi i s’animi a les nostres actuacions. Creiem que el punt d’inflexió va ser la Nit Jove de l’any passat. No va sortir com nosaltres havíem imaginat però a força de cometre errors creiem que hem anat millorant.
.
RdR: Per què vau utilitzar el terme Lumpen pel nom?
L.C: Té a veure amb la tendència política que tenim. Buscàvem un nom satíric, es pot dir que el nom és cafè per a cafeters. Un dia parlant va sorgir la paraula lumpenproletariat, el terme fa referència a gent sense sentit de classe. Gent obrera que renega d’això o no pren consciència d’allò que és. La nostra sàtira ve amb les disfresses. Per exemple ens hem disfressat de votant del PP. Ens va agradar el terme pel nom pel toc polític subtil.
.

.
RdR: Festa LGTBI, Nit Jove, Cap d’Any, Festa Major… heu estat presents a la majoria de festes del poble.
L.C: Ens faltaria alguna com Carnaval o les Festes de la Tardor. La veritat és que per nosaltres han sigut quasi bé dos anys amb molt d’èxit. És molt important per a nosaltres que la majoria d’entitats i ens del poble ens hagin reconegut. Crec que ens dirigim a un públic molt transversal i això ens ha ajudat. Per exemple a la Festa Major vam veure gent més gran gaudir de l’actuació. Ens agrada despertar nostàlgia, posar música que a la majoria els motivi d’una manera o altra. S’ha de trobar l’equilibri entre tocar diferents estils i evitar canvis bruscos que trenquin el ritme de la festa.
.
RdR: Quina diferència hi ha entre ser uns PD’s i ser un grup d’animació?
L.C: Al principi només posàvem música però això no casa amb el nostre estil. No som els típics punxadiscos que es queden darrere de la taula. Nosaltres no som PD’s. Abans posàvem una llista, ara hem pujat més el llistó. A més hem fet un nou fitxatge, en Gerard Becerra, que té experiència com a PD. Ell serà l’encarregat de punxar i nosaltres tres d’animar. Amb ell fem un pas endavant i el projecte evolucionarà per oferir millors shows.
.
RdR: Reivindiqueu el terme ‘Kinkineo’. Per què?
L.C: Nosaltres som ripolletencs, el nostre poble és de gent humil. Molta d’aquesta a vegades se la reconeix com a ‘kinkis’. Nosaltres reivindiquem el terme perquè molta gent té un estereotip que no s’ha guanyat. Molts d’aquests ‘kinkis’ són gent inofensiva i treballadora que com tothom intenta gaudir de la seva forma de vida.
.
RdR: Quins són els reptes de futur?
L.C: La nostra idea és consolidar el paper que tenim al poble. Ens agrada actuar a Ripollet per la gent, tenim la sort d’arrossegar a gent d’aquí. Però ens agradaria trobar nous espais a altres ciutats. Creiem que el projecte està prou contrastat per sortir de la zona de confort. Al final són ganes de créixer, no volem centrar-nos en allò que sabem fer sinó innovar. Si t’estanques la gent es cansa. Volem sorprendre el públic, tenim noves idees. I si trobem nous pobles ens agradaria reivindicar Ripollet.
.