M.J. García: ‘La meva intenció és que el servei sigui més conegut i proper als veïns’

El ple de novembre va escollir a Maria Jesús Garcia com la nova Defensora de la Ciutadania. Serà la segona persona que ocupa el càrrec i la primera dona que ho fa. Coneguda per la seva tasca com a periodista a la ràdio, com a directora de la Revista de Ripollet i vinculada a l’AECC ara compaginarà la seva feina a la UAB amb el càrrec de Defensora. Un càrrec que li escau a la perfecció i un repte que afronta amb il·lusió.
.
Revista de Ripollet: Per què et vas presentar pel càrrec?
M. Jesús Garcia: Tinc amics que van saber que s’havia obert una convocatòria i em van animar a presentar-me. Em van dir que aquest càrrec feia per mi perquè em coneix la gent, perquè tinc mà esquerra, em van animar bastant. I també és cert que quan vaig mirar la figura del Defensor vaig pensar que hi podria aportar perquè puc unir el que faig a la meva feina com a tècnica en l’àrea d’organització i planificació de la UAB i el coneixement del poble que tinc per la meva tasca durant molts anys com a periodista, així que el que vaig presentar és un projecte proposant millores. A més, m’agrada molt el tracte amb la gent i si a més puc ajudar als veïns, doncs, perfecte.
.
RdR: T’han escollit entre tres candidatures. Però al ple tot van ser molt bones paraules per part de tothom.
M.J.G.: La veritat és que no m’ho esperava. Va ser molt emotiu i emocionant sobretot perquè a alguns dels regidors, els que porten més temps com la Lurdes Serra o el Víctor Diéguez, els conec de la meva època de periodista i m’agrada que considerin que ho puc fer bé. Espero no decebre’ls.
.
RdR: Què és el més significatiu del teu projecte?
M.J.G.: El que més destaco és que vull que la figura del Defensor sigui més visible i estigui més propera als veïns. Amb el nomenament m’he trobat que molts amics em felicitaven i després em preguntaven per quina era la meva funció. Hi ha desconeixement. Per això he proposat que sigui una seu rotatòria, anant dues tardes cada setmana a un barri, potser a les seus de les associacions de veïns. Penso que pot ser positiu perquè els veïns em tindran més a prop i em podran conèixer i també perquè jo podré visitar la realitat dels barris, perquè el Defensor també pot actuar d’ofici. Però encara hem de concretar amb l’Ajuntament com ho farem, la ubicació, els horaris i la data d’inici.
A més m’agradaria potenciar el coneixement que té la gent del servei amb un pla de comunicació que inclogui un millor espai web on hi hagi informació i la possibilitat de descarregar formularis, presència a les xarxes socials perquè totes les atencions no hagin de ser presencials i també fer xerrades a escoles o amb grups de veïns.
.
RdR: En Joan Ramon Costa, l’únic Defensor que hi ha hagut fins ara, sempre reclamava que es fes més per donar a conèixer el servei. Com valores la seva tasca?
M.J.G.: No he pogut parlar amb ell i m’agradaria fer-ho. El que sí he fet és llegir-me les memòries anuals que presentava i també un estudi que va fer la Diputació sobre els síndics. I coincideixen en aquest fet del desconeixement. El fet que sigui una figura desconeguda pels veïns fa que costi que la gent s’adreci al Defensor i he trobat que no només ho patia en Costa, no només passa a Ripollet.
.
RdR: Per què cal que la ciutadania tingui un Defensor davant l’administració?
M.J.G.: No s’ha d’entendre aquesta figura com a fiscalitzadora de la feina dels treballadors de l’administració pública. Crec que ha de col·laborar perquè moltes vegades els ciutadans no saben les dificultats dels processos burocràtics o administratius. I el Defensor ha d’ajudar a l’administració per proposar solucions. Ara ja s’està fent molta feina a les administracions per millorar la transparència. És a dir, no és la meva intenció estar com un ‘sheriff’ controlant als treballadors. Quan rebi una queixa faré una valoració, no sempre el funcionari tindrà la culpa ni sempre el veí tindrà la raó.
.
RdR: Precisament Joan Ramon Costa deia en l’entrevista que li vam fer en deixar el càrrec que aconsellava al nou Defensor que d’inici pensés que sempre el veí té la raó.
M.J.G.: Jo agafo molt bé el seu consell. Però després s’ha de valorar que diu la persona i com és el procediment. Potser com a veïna vinc a posar una queixa i quan m’expliquen quin és el funcionament ja no tinc la queixa. O potser tinc una queixa com a usuari del poliesportiu, per exemple, i he posat queixes i no m’han contestat, doncs llavors sí cal anar a veure què passa.
Però en l’última memòria anual que va presentar en Joan Ramon hi havia 231 queixes, que són molt poques per un municipi de 38.000 habitants. O l’administració no funciona tan malament o la gent es queixa poc i potser és la suma de les dues coses. Perquè cal tenir en compte que els veïns també ens podem adreçar al Defensor per queixar-nos de les empreses concessionàries que presten els serveis, com els autobusos per exemple. Bé, espero apropar la figura del Defensor  a la gent, fer-la accessible i llavors a veure que ens trobem.
.