Malestar i resignació entre els clients d’entitats bancàries per l’atenció
Les entitats han reduit l’atenció a les oficines i això provoca molèsties
L’enuig fa temps que es va convertir en reivindicació i la queixa, gràcies a la recollida de signatures iniciada pel murcià Carlos San Juan, ha arribat a les altes esferes polítiques i a la patronal de la banca. El tema està a l’agenda pública però el problema diari continua.
Ho hem constatat amb una passejada matinal per la Rambla. El tancament d’oficines ha tret moltes seus de caixes i bancs arreu del municipi i les poques que queden es concentren en el carrer principal del municipi.
Passen pocs minuts de dos quarts de deu del matí i comencem al costat de la Plaça Joan Abad. Davant l’oficina del Banc Sabadell hi ha set persones. Esperen al carrer Pizarro i comenten, amb resignació i paciència, que “és una vergonya haver d’estar al carrer”. Hi ha que volen entrar per fer un pagament, altres per fer una consulta i també per treure diners en efectiu. La Puri ens explica que “avui no hi ha molta gent”, “t’obliguen a venir abans de les 11h i sempre s’ha d’esperar”.
Seguim el passeig per la Rambla Sant Esteve. Passem al costat de tres locals que abans eren oficines bancàries. Una està tancada, una altra és ara una immobiliària i l’altra no només buida si no protegida amb un tancament anti ocupes. Era de Caixabank i un cartell adreça als clients a l’oficina de les galeries Mercacentre.
Allà, a la plaça, parlem amb l’Antonio que està esperant per poder entrar. “Els meus fills m’han ensenyat a fer alguns tràmits en el caixer però si no m’acompanyen prefereixo entrar a l’oficina, sobretot, quan vinc a treure diners”, ens explica. “Aquestes empreses saben que no tenim alternativa i que estem obligats a venir” i ens afegeix amb resignació, “ens tenen agafats pels… diners”.
Rambla avall tornem a trobar cues davant les oficines del BBVA i el Santander. Allà la Maria és més reivindicativa, “jo he signat perquè això canviï i espero que tothom ho faci”, “la gent gran ens sentim maltractada i ja és hora que ens facin cas”. Al costat hi ha l’Anna que apunta “no és una reivindicació només de gent gran, jo sóc jove i puc utilitzar internet però vull tenir un tracte personal amb qui guarda els meus estalvis”, “necessitem més horari d’obertura pels que treballem i que t’atenguin sempre, no pot ser que estiguin treballant i no acceptin fer un ingrés o altres operacions”.
Ha estat un passeig breu però suficient per constatar un malestar compartit i un menyspreu als clients encara sense data de caducitat.
Petició a Change.org per una atenció humana a les sucursals bancàries
