Mar C. Llop: “És meravellós exposar a l’espai públic. Visibilitza el moviment trans i crea debat”

Mar C. Llop a poc a poc es va començar a relacionar amb persones trans. En aquell moment se socialitzava com a home i com a fotògraf va començar a retratar els trànsits de persones que coneixia. Així va agafar forma el projecte ‘Construccions Identitàries’ a l’hora que ella també va fer el trànsit. El 2018 va presentar el llibre del projecte a la Biblioteca de Ripollet, un any després va fer una exposició al Mercat Municipal i aquest any estrena una mostra sobre famílies trans al Poliesportiu.
Revista de Ripollet: Com comences en el món de la fotografia?
Mar C. Llop: Amb quinze anys vaig començar els estudis fotogràfics. Durant quatre anys vaig estudiar i després vaig començar d’ajudant de fotògrafs. Als anys noranta em vaig muntar el meu estudi però amb la crisi del 2007 em vaig quedar sense feina. En aquell moment vaig començar a socialitzar amb persones trans i és així com començo el projecte ‘Construccions Identitàries’.
RdR: Entenc que a partir de conèixer de prop persones que han viscut un trànsit neix el projecte.
M.C.L: Sí, en aquell moment vaig conèixer una persona que estava transitant i li vaig proposar fer el seguiment corporal perquè es començava a hormonar. La idea era fer unes fotos d’abans i després i va dir que sí. En aquest moment neix el projecte. A poc a poc es van animar altres persones que també estaven transitant. Després vaig pensar afegir un text sobre algun moment de la seva vida que acompanyés els retrats. En aquest procés vam muntar l’associació Generem de persones trans i jo vaig començar a transitar. A partir de les vivències vaig començar a incorporar seccions com la de conceptes o vincles, per explicar com viuen les famílies el trànsit. Quan algú inicia un trànsit té dues pors: quedar-se sense feina i que no l’estimin.
RdR: Quan t’animes a fer el llibre?
M.C.L: Va ser després d’una exposició. Aquesta proposta em va donar l’oportunitat de tancar el projecte i així arrodonir-lo. Vaig buscar el màxim de diversitat possible. En el llibre surten fotos de persones que entre setmana viuen com un home i el cap de setmana com una dona. O altres que són transsexuals i s’han operat, altres que són no binaries, persones que són queer… surt el cas d’una persona que és trans perquè li van extirpar un pit i va decidir fer el trànsit perquè la medicina ho ‘va voler’. Amb el llibre em vaig adonar que explicava una història: des d’estar dins l’armari, imaginar-se, acceptar-ho, hormonar-se, socialitzar amb gent semblant fins a reivindicar-se. Una mica la història que jo mateixa he viscut, al principi estava tancada a l’armari i no m’entenia i a partir de conèixer gent trans vaig veure que podia fer el trànsit.

RdR: No sobta una mica la predisposició de la gent per fer el projecte?
M.C.L: El projecte va sortir molt rodat. És una feina feta des de dins d’un col·lectiu, tenim molts problemes per explicar el que vivim a la gent perquè a vegades els hi costa entendre’s. He trobat gent que simplement li agrada retratar-se i altres que volien donar visibilitat al que vivim i potser animar als altres a poder fer-ho.
RdR: Quina intenció tens amb aquest projecte?
M.C.L: Ajudar a la mateixa gent del col·lectiu que es pot veure indecisa o perduda en algun moment. També per persones que veuen que la seva veïna comença un trànsit i no entenen res, el llibre les pot ajudar. Al final ser una persona trans és simplement una característica més de la teva personalitat. També pot servir per entendre la diferència entre el sexe, el gènere i el desig que tens en vers a un altre sexe, coses que s’haurien d’explicar a les escoles. També pot ajudar a entendre que pots ser una dona transsexual mantenint les faccions masculines.

RdR: Com et sorgeix l’oportunitat de presentar els teus treballs a Ripollet?
M.C.L: Com jo estava ficada en activisme coneixia al regidor d’Igualtat, en Fran Sánchez. Vam coincidir a l’Observatori contra l’Homofòbia. Ell em va demanar fer primer de tot la presentació. Després va ser l’exposició al Mercat Municipal i em va encantar la idea que la gent se la trobés allà. Si exposes a una galeria només va la gent que li interessa i és poqueta. En un espai públic és meravellós perquè dóna visibilitat i crea debat, la gent s’ho mira i reflexiona. Suposo que pot ajudar perquè la gent entengui el moviment trans. En Fran sabia que preparava l’exposició sobre famílies amb fills que estan transitant. Acompanyar a aquestes criatures és un procés complicat. Adonar-se com ha esdevingut el trànsit i veure quines pors genera.
RdR: Què més prepares per aquesta exposició?
M.C.L: La idea és fer llibre però encara no tinc editorial. He parlat amb vint-i-nou famílies i totes tenen el seu text. L’exposició va acompanyada d’un llargmetratge que en breu s’estrenarà. A Internet pujaré deu parts del llargmetratge. Es parla dels processos, dels problemes que ens trobem amb l’educació, amb els metges… o les polítiques d’acompanyament que fan les escoles. Per exemple abans no hi havia un protocol per les escoles. Si es trobaven amb un infant en aquesta situació cadascú actuava com bonament sabia. No pot ser que un director decideixi amb quin gènere se socialitza un infant, així ho dicta la llei. Aquest protocol ajuda a evitar l’assetjament escolar cap aquests infants. És important que es comenci a ensenyar millor la sexualitat i la idea de gènere.