Microscopi: Les plaques daurades
![](https://i0.wp.com/revistaderipollet.cat/wp-content/uploads/2020/10/Microscopi1106.png?fit=1024%2C538&ssl=1)
Els hiverns a Àustria son freds. Ningú li havia explicat. De fet, no li havien explicat res, i tot el que veia, d’explicació, no en tenia cap.
Els cantons de les roques se li clavaven a l’esquena fent-li retorçar-se sobre si mateix, amb un dolor d’aquells que no pots ni cridar, perquè de forces per cridar ja no li en quedaven. Les havia d’administrar bé. Al davant l’esperaven els cent vuitanta-sis esglaons mal posats de la pedrera per on pujaven més homes com ell, amb els cossos esquelètics i esquitxant cada esglaó amb les últimes restes de l’ànima. Altres homes, uniformats i ben plantats, els miraven. I els colpejaven. I empentaven escales avall als que, com ell, només podien enfilar-se sabent que potser a dalt de tot serien llençats al buit.
Les nits al camp de concentració eren temps morts. A l’endemà, quan ja no servia per treballar, el portaren al castell. El van fer pujar a un dels camions aparcats al pati. Ja havia vist aquells camions abans, carregats d’homes dels quals no en tornaria a saber res més, com els que enviaven a les dutxes i que tampoc tornaria a veure’ls més. Li van dir que aniria a veure un doctor. Les explicacions no existien en aquell lloc. Les xemeneies no paraven de treure fum i escopir olor de carn cremada.
Tomás Caballero Vico, Josep Datzira Casamitjana, Juan Montesinos Uribe, Sotero López Tello i Pau Pallàs Alsina. Els cinc de Ripollet assassinats als camps de concentració nazis de Mauthausen, Gusen i al Castell de Hartheim, a Àustria. Els seus noms, i els seus ideals de llibertat, seran recordats als carrers de la nostra ciutat amb la instal·lació de les llambordes Stolpersteine, unes plaques daurades per explicar qui eren i què va passar.
Enfront de la mentida, de la negació, del mirar cap a una altra banda, expliquem la veritat. Ens hi va el futur.
David Fontanals – Decidim Ripollet
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors