Nova sentència contra Uralita en la lluita dels familiars dels treballadors
Un pas més. Un altre en el camí de fer justícia. L’Audiència Provincial de Madrid ha imposat a l’empresa URALITA SA l’obligació d’indemnitzar amb 3,5 milions d’euros les patologies i defuncions d’un grup de 14 veïns de Cerdanyola i Ripollet afectats per la exposició a l’amiant provinent de la fàbrica. La sentència emesa ara dobla la quantitat de la indemnització que havia determinat l’any passat, en primera instància, un jutjat de Madrid. Confirma la culpabilitat de l’empresa però no és definitiva. S’espera que Uralita, com ha fet davant altres sentències, presenti recurs al Tribunal Suprem, un tràmit que perllongarà el procès com a mínim un parell d’anys més.
Aquest grup de víctimes, defensat pel Col·lectiu Ronda, està format per familiars de treballadors de la fàbrica i també veïns que hi vivien o treballaven al voltant de la fàbrica. Es tracta de víctimes domèstiques, és a dir no treballadors però que convivien a casa amb treballadors i ambientals, afectades només per viure a prop.
La indemnització que imposa l’Audiència de
Madrid dobla la quantitat fixada en primera instància i és la més alta aprovada mai contra Uralita, 3,5 M€
La sentència confirma la línia d’altres ressolucions anteriors i apunta que si les víctimes “no haguessin rentat la roba de treball dels seus familiars contaminades per tal material, si no haguessin habitat a les proximitats de les instal·lacions fabrils de la demandada no haurien contret aquesta malaltia, encara que fumessin, treballesin amb galvanitzats o s’empressin com torners” i assenyala la responsabilitat de l’empresa perquè era plenament conscient de la perillositat de la seva activitat. De fet afirma que “La creació d’un risc superior al normal requereix una elevació proporcional dels estàndards de perícia i diligència, un esgotament de les mesures de cura requerides, i el compliment de les normes reglamentàries relatives a l’activitat perillosa no exclou de per si el retret culpabilístic”.
Cal destacar també de la sentència la quantitat de les indemnitzacions, les més altes dictades mai contra Uralita, i l’afirmació que “qualsevol paràmetre econòmic que vulgui fixar-se per compensar moralment la pèrdua greu de salut, de qualitat de vida o de la pròpia vida és injust perquè sempre serà inferior al seu valor real”.
A Ripollet i Cerdanyola hi ha 47 casos de càncer de pleura per cada milió d’habitants mentre la xifra habitual és d’entre 1 i 3 casos
Des del col·lectiu Ronda, l’advocada Esther Costa, afirma que “encara queda un llarg camí per recórrer per assolir el mateix nivell de reconeixement judicial de la responsabilitat d’Uralita respecte a les víctimes domèstiques i, sobretot, les ambientals”, com ja es va aconseguir amb les laborals. Una afectació que és evident. Des del bufet recorden que a Cerdanyola i Ripollet la prevalença entre la població de les malalties relacionades amb l’amiant és de 95 casos per any i milió d’habitants mentre que l’habitual és que aquestes malalties no afectin més de 10 persones per any i milió d’habitant. Una proporció que encara augmenta més “si tenim en compte la incidència del càncer de pleura o mesotelioma, malaltia mortal i sense esperança de cura que té com a únic origen conegut l’exposició a l’amiant, que no es dóna més que entre 1 i 3 casos per milió d’ habitants. A la zona que va acollir a la URALITA, aquesta xifra s’eleva fins als 47 casos per milió”.
Les víctimes ambientals esperen al Tribunal Suprem
Aquest no és l’únic cas que segueix pendent d’una ressolució judicial definitiva. Hi ha més casos oberts. Un d’ells és el d’un altre grup de 39 afectats que esperen que el Tribunal Suprem ressolgui la seva causa. Es tracta de víctimes ambientals i en el seu cas l’Audiència de Madrid va determinar fa dos anys una indemnització de dos milions d’euros. Llavors l’empresa va recòrrer i el Tribunal Suprem encara no s’ha pronunciat. Com passa en el grup dels 14 afectats passius, bona part dels demandants han mort durant el procés. En el cas del grup de víctimes ambientals la única supervivent és la ripolletenca Maite Martín, qui denuncia que el Suprem “encara no s’hagi pronunciat” i lamenta que “la justícia no sigui igual per a tothom”. Segueixen esperant la decisió i per tant també una indemnització i una justícia que no arriba.