Recuperar la indústria que es perd, un repte urgent als nostres polígons
El Primer de maig arriba marcat pels efectes econòmics de la pandèmia. A Ripollet és també el primer Dia del Treballador després del tancament de Sintermetal, l’empresa amb més treballadors del municipi, un símbol de la indústria local i comarcal.
Són evidents els danys que el 2020 ha fet a sectors importants com el comerç o la restauració. Però estaria bé que no amaguessin una tendència iniciada fa més anys i que sembla no tenir aturador, la pèrdua de la indústria. Un fenomen que preocupa a tota Catalunya, especialment al Vallès i que patim també a Ripollet. La indústria és sinònim de llocs de treball estable, de producció i de valor afegit.
Al 2006, abans de l’anterior crisi, la indústria generava el 36% dels llocs de treball al nostre municipi. Al 2010 la seva importància ja havia baixat fins al 30%. Ara amb prou feines arriba al 20%. La reindustrialització fa anys que està sobre la taula de totes les administracions però fins ara els plans, les estratègies i els acords no han estat prou efectius com per evitar un canvi que és cada cop més evident als nostres polígons. Augmenten les naus buides, sense activitat, i els polígons amb milers de treballadors entrant i sortint de les fàbriques s’estan convertint en centres logístics i de distribució, amb més camions i menys persones.
L’amenaça de la deslocalització
El president del comitè d’empresa de Sintermetal, José Beltrán, reclamava el passat mes de desembre al Parlament de Catalunya un compromís explícit als grups polítics per a la “reindustrialització”. Un procés que no serà senzill. Beltrán considera que no hi ha res a fer si no s’actua per retenir aquí a les empreses i es posen impediments a la deslocalització. Apunta que no es pot permetre que una empresa segueixi venent aquí sense cap càrrega els productes fets en països on no es respecten els drets laborals ni hi ha cap control dels efectes en el medi ambient, “no es pot seguir permetent aquesta desigualtat”. Ho han patit de prop. La producció de Sintermetal, on ara només queden naus buides, s’ha traslladat a l’Índia. Beltran assenyala que com a consumidors “tots som culpables perquè sempre volem comprar els productes més barats” però apunta que “els qui ho haurien d’evitar són els estats”.
De la indústria a la logística
Abaixa la persiana la fàbrica del carrer Sarrià de Ter mentre al polígon industrial del Martinet es preveu l’obertura l’any vinent d’un magatzem pel comerç online de Mercadona i ja està aprovat també que una part dels terrenys que ocupava una altra indústria, la Trilla, es destinin a un supermercat. Canvia el decorat local i ja no sobta veure el cartell d’un cadena d’hamburgueseries entre els sostres de naus industrials en venda.
En els últims deu anys s’han perdut a Ripollet un centenar d’empreses, la seva majoria del sector industrial. La construcció ha baixat un 40%, el comerç un 20% i, en canvi, els llocs de treball a l’hostaleria s’han triplicat i en el transport i emmagatzematge s’han doblat.
La regidora d’ocupació, Meritxell Caler, apunta que cal fer un tomb a aquesta realitat, “tenim molt clar que no volem acabar sent només un centre de logística perquè sabem que són empreses que aporten poc a l’entorn i que és un sector que ofereix menys llocs de treball”. “Des de l’Ajuntament treballem amb l’Àrea Metropolitana i el Consell Comarcal per recuperar la indústria, és un objectiu compartit a tota la zona”, comenta Caler i afegeix que a nivell local no hi ha moltes eines, que l’únic que es pot fer és que el municipi sigui atractiu perquè vinguin noves empreses.
Crear un relat que ens posicioni
Caler explica que des del govern s’ha començat a treballar ara per definir “que ens agradaria ser”. Es farà mitjançant un procés participat que recollirà les opinions de l’associació d’empreses, la PIMEC, el Gremi i empreses dels polígons, “ho hem de fer entre tots, la institució sola no ho aconseguirem”, apunta. Després d’una primera fase de reflexió s’elaborarà “un relat” i es concretaran les accions a dur a terme. La regidora explica que la intenció és crear una cadena de valor dins de Ripollet, “trobar els fils conductors, veure quins elements tenim i com ens podem vendre a l’entorn, descobrir quina és la nostra singularitat”.
Aquest treball ve després d’uns anys d’intentar posar-se al dia. Una actualització feta en els despatxos, “quan vam arribar al govern, en l’anterior mandat, no hi havia el lloc on plantejar una estratègia, no teníem un departament amb informació per poder fer una diagnosi de la situació. El vam crear, vam fer un cens, vam acompanyar la creació de l’associació d’empreses i vam començar a buscar fons per modernitzar els polígons”, explicar Caler. I d’aquí la feina als carrers. “Tenim polígons que estan bé com el del Molí d’en Xec o Pinetons però el de Cadesbank, per exemple, necessita millores i aquest any ja s’han d’acabar projectes d’asfaltat de carrers, millora de la il·luminació o la instal·lació de fibra, entre d’altres”.
Des d’ocupació s’han iniciat altres projectes que també volen “fer reviure els polígons, que passin coses”. Des d’una mirada global, “deixant enrere l’època de posar pegats”, s’estan desenvolupant diverses iniciatives.
S’està en contacte amb els propietaris de les naus que ocupava la Sintermetal per saber quines intencions tenen. Hi ha convocada un nova trobada en breu, fins ara la propietat ha explicat al govern que té intenció de buscar una altra empresa que ocupi l’espai.
S’ha començat a treballar en la creació del Viver d’empreses, la reforma de la nau es farà aquest any i la idea, que s’està concretant en un procés participatiu, és que esdevingui “un espai d’incubadora d’idees i trobada, que contingui un espai per fer formacions i alguns espais més tancats per tirar endavant projectes”.
També està en marxa el projecte del Ripollet Vital que busca fomentar el cooperativisme, l’economia social i solidària i “recuperar el sector primari” i s’està participant en un projecte de la Diputació per fomentar la transformació digital de les empreses del sector de la salut i el benestar.
La regidora té clar que malgrat les limitacions el que s’ha de fer és seguir en moviment, “amb totes les iniciatives podrem anar fent el canvi, avançant”, “millorant les condicions per generar noves oportunitats”.