Religió i corrupció
Deia el grec Xenofont, que “si les vaques tinguessin mans, pintarien els seus deus amb forma de vaca”. Si les vaques poguessin, farien com els humans, i pintarien els seus deus amb una forma similar a elles. Els deus encarnen models ideals als que adorar, fer preguntes i demanar coses. Segurament projectem en aquells deus les nostres preocupacions i voldríem pensar que existeixen i que són totpoderosos, i que amb la seva ajuda, ens en sortirem.
L’aplicació religiosa en els afers públics és genial pel poder, si succeeix una desgràcia producte de la corrupció i el tràfic d’influències (llegeixi’s Madrid Arena), les autoritats no poden res més que encomanar-se a Deu perquè vetlli per les famílies afectades. És a dir, que el problema no és que ells hagin fet coses malament, sinó que ha passat perquè havia de passar, i punt. No estic en contra de la religió, sigui la que sigui, ho respecto sempre i quan se’m respecti el dret a no creure i a mantenir una esfera pública laica (independent de tota confessió religiosa). Històricament, els administradors de les gran religions han aprofitat el seu rol per aglutinar un gran poder econòmic i polític (ja que ostentaven el poder social, fruit de la seva penetració social). Però tot i el poder que encara tenen, el factor moral de la religió comença a quedar lluny.
Des de l’1 de gener de 2013 que la Banca d’Itàlia (el banc central) ha prohibit el Deutsche Bank de oferir crèdit en la Ciutat del Vaticà degut a la manca de mecanismes de transparència financera de la Santa Seu. Els actius del banc del Vaticà, l’Institut per les Obres de Religió, estan sota investigació a Itàlia per un presumpte delicte de blanqueig de capitals procedents d’activitats il·lícites, com va passar el 1982 amb el Banc Ambrosià, del qual el Vaticà n’era accionista i que blanquejava diners procedents de la màfia, com es va demostrar en una investigació posterior. Des de l’1 de gener només es pot pagar en metàl·lic si algun de vostès vol accedir als museus vaticans (que són una demostració de la famosa austeritat de la jerarquia catòlica).
No crec en Déu però entenc que aquells que sí que ho fan haurien d’estar subjectes, com bons cristians, als 10 manaments. No entenc com l’Església Catòlica no ha excomunicat, per exemple, els tan catòlics membres d’Unió Democràtica de Catalunya que reconeixen haver utilitzat diners públics en el cas Pallerols. O tampoc entenc com Juan José Güemes (de l’Opus, ex conseller de sanitat a Madrid i marit de Andrea Fabra, filla de l’etern president de la diputació de Castelló) no és excomunicat després de signar la privatització de la gestió d’una part de la sanitat madrilenya per després passar-se a l’empresa privada i passar a gestionar el contracte que ell mateix ha ordenat preparar a través de la compra de l’empresa adjudicatària a través d’una segona empresa del sector a la qual pertany actualment. Com que no estic convençut de la superioritat moral dels administradors de la religió catòlica (a la vista dels casos abans esmentats), demanaria la retirada de la bandera de l’Estat de la Ciutat del Vaticà (paradís fiscal governat per una monarquia absoluta).Aquesta no hauria d’onejar sobre un edifici que no paga IBI i que, a sobre, ha rebut diners públics de tots els ripolletencs pel seu manteniment.