Ripo Palestina: “És increïble que ningú no faci res, la gent que té poder no ho veuen? No pateixen?”
Són massa joves per constituir-se com a associació però no per patir amb el que veuen que està passant a Palestina ni per saber que volen fer alguna cosa. Així que, malgrat estudiar en tres instituts diferents, han començat a organitzar el seu activisme a través d’Instagram. Estan decidides a rebel·lar-se i convençudes que “amb accions arreu, per petites que siguin, es pot arribar a influir en el que està passant”. Tenen moltes idees i ja treballen en una acció contra la desinformació i el desinterès d’alguns companys de generació.
Revista de Ripollet: Per què vau decidir crear RipoPalestina?
Iman: Va ser arran d’una publicació en un compte d’Instagram. Vaig veure un vídeo que em va afectar molt, era d’un nen víctima d’un bombardeig, vaig plorar i vaig sentir un sentiment molt gran. Havia de fer alguna cosa. I sabia d’una manifestació a Barcelona però no podia anar. Així que vaig pensar que si no podia anar a Barcelona es podria fer alguna cosa a Ripollet. Havia seguit altres moviments socials aquí com el feminista o el dels drets LGTBI. Així que vaig començar a mirar què podia fer. Vaig contactar amb un col·lectiu de la UAB i vaig veure que seria possible crear una associació a Ripollet. I vaig començar fent una crida als meus amics si volien ajudar-me o si estaven interessats, vaig obrir el compte d’Instagram Ripo Palestina i vaig contactar amb la Judit, que ja havíem parlat algun cop d’anar a una manifestació juntes i després ens va contactar també la Imane.
Judit: Jo estava abans en una associació a Barcelona i havia escrit algun article amb ells sobre Palestina i com soc molt ‘justiciera’, vaig contactar perquè cal fer alguna cosa.
RdR: I què voleu fer?
Imane: Doncs una cosa que hem vist és que la gent del nostre entorn, els nostres companys, no saben gairebé res del que està passant a Palestina. Que hi ha molta desinformació, que n’hi ha qui no saben ni tan sols on està Palestina. Així que vam pensar que podíem fer alguna cosa.
Judit: Creiem que podem aportar contra la manca d’interès i la desinformació. A mi em va sorprendre que un professor meu, a primer de batxillerat, hagués de dedicar una hora sencera de la seva classe a parlar sobre Palestina i Israel perquè la gent no sabia què era el que estava passant.
Iman: El que volem és crear una associació però com les tres som encara menors d’edat no ho podem fer. Tenim problemes amb això ara però estem decidides a esperar a l’any vinent per poder fer oficial l’entitat. I mentrestant aquest any intentarem arribar a la gent de Ripollet i fer que s’interessi pel poble palestí i pel que està passant.
RdR: Què us diuen amics i companys quan els hi parleu del conflicte?
Iman: Hi ha amistats que s’interessen perquè veuen que a mi m’interessa. Però també n’hi ha que no mostren cap interès, em sorprèn molt. M’he trobat inclús amb gent que quan he parlat del tema o quan vaig fer una presentació sobre Palestina a classe va respondre amb un ‘free Israel’.
Judit: Ens diuen frases com “no sé res de la política d’aquí com vols que sàpiga el que passa allà”, com que els queda lluny, que no els hi afecta. Però fa mal perquè estiguin on estiguin són persones innocents morint, infants ferits per les bombes, n’hi ha molts que no ho han vist això.
RdR: Per què creieu que us ha afectat tant a vosaltres el que està passant a Palestina?
Imane: Perquè estem veient com moren infants innocents, que no tenen cap culpa.
Iman: I perquè són moltes les injustícies que està patint el poble palestí, s’estan vulnerant els drets humans i ningú fa res. Ens revela que els països del primer món no estiguin fent res, o que a sobre donin suport a Israel. És un genocidi i és increïble que ningú ho aturi. És molt dur que nosaltres estiguem patint amb el que veiem i la gent que té poder, els de dalt, no ho vegin. No pateixen?
RdR: Quina resposta heu rebut més enllà dels companys?
Iman: Tenim el problema de l’edat per poder ser una associació i sense ser-ho no podem accedir a un espai municipal o a organitzar una activitat. De moment ens hem reunit amb la regidora Lurdes Serra i ens ha convidat a participar de la Taula de persones migrades i refugiades on podríem establir contacte també amb altres associacions. A la mesquita també sabem que fan activitats i volem anar a parlar amb ells i sí que hem tingut contactes amb associacions d’altres municipis i la resposta ha estat bona, igual que des de la UAB, ens han animat a tirar endavant.
RdR: Quina és la primera activitat que us agradaria organitzar?
Imane: Tenim una llista d’idees molt llarga. Però potser el primer seria fer una xerrada per a joves.
Judit: Estem treballant en una enquesta per saber com s’informen els joves, detectar els punts febles i així poder preparar millor una xerrada contra la desinformació.
Iman: De moment fem crida perquè tothom que ho vulgui i estigui interessat ens segueixi a Instagram o que contacti amb nosaltres. Sabem que la població de Ripollet dona suport a Palestina i hem vist les manifestacions.
RdR: Parleu molt de la desinformació. Com us esteu informant vosaltres?
Iman: A través de les xarxes socials, algun compte específic de Telegram i mirant que siguin fonts fiables. Però no és fàcil trobar bona informació a les xarxes i cal tenir interès i buscar bé. Nosaltres ens estem informant per diverses vies i en el meu cas i en el de la Imane, que som musulmanes, potser ens estem informant més perquè sentim empatia per la religió.
Judit: També llegint algun article, llibres per saber més sobre el que va passar abans i alguna pel·lícula. Però per empatitzar només cal veure el que estan patint. La informació és molt important, però també ho és la capacitat de reflexió.