La segregació a les escoles segueix entre les més altes de Catalunya
Ripollet és, amb dades del curs passat, el segon municipi major de 5.000 habitants amb més segregació d’estrangers en primària i el quart en secundària.
La meitat dels alumnes estrangers de primària haurien de canviar de centre perquè l’escolarització d’aquest alumnat estigués plenament equilibrada al municipi. Això situa a Ripollet com el segon municipi, de més de 5.000 habitants, amb el nivell de segregació escolar més alt de Catalunya. A secundària la situació no és molt millor. Caldria que es canviessin d’institut el 35% dels alumnes estrangers de l’ESO i això fa que Ripollet sigui el quart municipi amb major índex de dissimilitud, que és l’indicador emprat per valorar la segregació.
Les dades formen part de l’Informe sobre el desplegament del Pacte contra la segregació escolar que el passat dia 10 la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, va presentar en el Parlament de Catalunya i corresponen al curs 2022-2023. En la seva intervenció davant la Comissió de Seguiment del pacte la síndica va destacar que “la segregació escolar s’articula sobre la base del racisme estructural que hi ha a la nostra societat” i va assenyalar que “ni l’educació, que és important per fer possible l’ascensor social, ni les polítiques públiques en general no donen resposta plenament a les necessitats d’inclusió de la població migrant”.
Al nostre municipi es coneix bé el problema des de fa anys. El regidor d’ensenyament, Oscar López, considera que reduir la segregació “és un dels reptes més importants que tenim com a ciutat” perquè va més enllà de la política educativa ja que “hi influeixen molts aspectes socials, demogràfics i econòmics”. S’està treballant i sembla que hi ha una lleugera millora en l’últim curs però la situació segueix sent greu.
14 punts per sobre de l’índex a Catalunya
Des del 2019, quan es va signar el pacte del qual l’Ajuntament en forma part, fins el curs passat la segregació dels alumnes estrangers de primària ha baixat tres punts mentre que a secundària ha pujat un. Encara són 14 punts més que l’índex català en primària i sis en secundària. Ha de preocupar que en l’últim curs encara hi havia més segregació en I3, el primer curs d’escola, que en la mitjana de la primària.
La situació és millor i la millora també és més significativa pel que fa a la segregació de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE). Ha baixat quatre punts en primària i 14 en secundària. El municipi presenta amb aquest col·lectiu d’alumnes nivells de segregació per sota del 30% tant en primària (29) com en secundària (24).
Les ajudes ‘motxilla’ i el Pla d’Entorn, mesures actives
L’informe de la síndica explica que de les 30 actuacions previstes al pacte contra la segregació, 13 que ja s’han acomplert i la resta estan en procés d’acompliment. Entre les mesures acomplertes hi ha la posada en marxa dels Plans Educatius d’Entorn. A Ripollet s’ha aprovat el conveni per tenir-ne fins al 2027 i per aquest curs compta amb 105.000€ finançats per la Generalitat i 87.200€ més de l’Ajuntament que han de permetre desenvolupar un ampli programa d’activitats, tallers, propostes i xerrades. Una altra de les mesures que s’estan duent a terme és la concessió d’ajudes econòmiques a famílies d’alumnes estrangers perquè vagin al centre que se’ls hi indica, més conegudes com “motxilles”. La síndica reclama que les ajudes s’ampliïn a més cursos i que es redactin també unes instruccions sobre el pagament de quotes als centres públics i concertats, perquè és un dels factors determinants en l’elecció de centre.
Entre la llibertat d’elecció i la distribució equitativa
“La llibertat de les famílies per escollir centre ha de tenir límits?”, és una pregunta que planteja el regidor, Óscar López, recordant que l’administració no pot obligar a una família a inscriure un alumne en un centre determinat. Sí poden gestionar les zones de matriculació, les assignacions dels centres, fer reserva de places i intentar equilibrar la distribució de la matrícula viva, és a dir la inscripció d’alumnes fora de termini. Tanmateix es planteja com una actuació necessària reduir la sobreoferta de places. El curs passat i malgrat la reducció de ràtios al nostre municipi van quedar 33 places lliures en I3 i 24 a 1r d’ESO i tancar grups, malgrat ser impopular, pot ser part de la solució.
Entre els reptes de futur la síndica apunta que cal desenvolupar els plans de xoc contra la segregació en els 250 centres de molt alta complexitat que encara hi ha arreu de Catalunya i obrir una segona fase del pacte que plantegi mesures per evitar la segregació de l’alumnat dins dels centres.
Les dades
En el quadre es compara l’índex de dissimilitud a Ripollet entre el curs 2018/2019, abans del pacte contra la segregació, i el 2022/23, que és l’últim finalitzat.
L’índex de dissimilitud mesura la proporció del grup analitzat que, hipotèticament, s’hauria de canviar d’escola per aconseguir una distribució perfectament igualitària (oscil·la entre 0 i 1, i la situació de perfecta igualtat és 0 i la de màxima desigualtat, 1).
Un índex de dissimilitud del 0,5, per exemple, ens indica que, per aconseguir una distribució perfectament equitativa, el 50 % de l’alumnat analitzat hauria d’estar escolaritzat en altres centres.
Les dades de la segregació de l’alumnat estranger en els municipis de l’entorn més proper són millors que les de Ripollet. A Montcada en primària 0,34 i en secundària 0,26. A Cerdanyola 0,27 en primària i 0,18 en secundària i a Barberà del Vallès 0,23 en escoles i 0,12 als instituts.
Fotografia de la Comissió del Pla d’Entorn: Ajuntament de Ripollet
