Rocío Domínguez i Lydia Emmanuel: ‘Aquí no se li tracta de vostè al professor. A França sovint no sabem el seu nom de pila’
La Rocío Domínguez és professora de francès a l’Institut Can Mas; actualment realitza la part pràctica de les seves classes amb l’ajuda de la Lydia Emmanuel, una auxiliar de llengua que ha vingut des de l’Illa de la Reunió per a realitzar les seves pràctiques universitàries. Amb les dues parlem de la situació de l’educació en general i de l’ensenyança del francès en particular, així com de les diferències entre els sistemes educatius espanyol i francès.
Revista de Ripollet: Rocío, quina situació viu el francès al país?
Rocío Domínguez: La situació a Espanya és una mica diferent que la de Catalunya. En algunes regions les autonomies, en no tenir dues llengües pròpies, poden fer dos idiomes estrangers. A Catalunya, al País Basc, a Galícia i potser a alguna comunitat més només es fa una obligatòria. En general és l’anglès, per la poca disponibilitat d’hores. De totes formes, existeix la possibilitat que entre un terç i la meitat de la població escolar pugui estudiar francès.
Això no obstant, alguns centres contemplen la possibilitat que només es faci francès. a l’Institut Can Mas, però, això només passa al Batxillerat. A l’ESO hi ha la possibilitat de fer francès com a optativa. Només són dues hores, però el millor és que qui la estudia són els nens que ho demanen expressament, i vénen motivats. Creuen que és interessant estudiar una segona llengua.
RdR: Existeix, doncs, una cert auge cap a l’estudi d’una segona llengua estrangera?
R.D: La qüestió és que els col·legis la ofereixen com a una optativa de continuïtat, que pot durar tres anys. Això és una idea molt atractiva.
RdR: Deies que els alumnes vénen motivats. Com ho aconseguiu?
R.D: Jo organitzo un intercanvi cada any. Potser els alumnes tenen il·lusió en això, o pensen que un no es pot tancar portes. A més, com deia, no és solament un trimestre, sinó que al final dels anys té cert cos.
RdR: S’organitza l’estudi del francès de forma que l’alumne el vulgui continuar aprenent?
R.D: Jo al batxillerat els hi proposo que segueixin estudiant francès, sobretot a aquells que ja estudien anglès a l’acadèmia i a classe podrien perfectament repetir conceptes.
A més, quan acaben el batxillerat, els preparo per a que es treguin el B1 de francès. Per tant, es motiven tant per l’intercanvi com per la possibilitat de poder tenir un títol oficial.
RdR: De què tracta l’intercanvi?
R.D: Anem a un Institut de França una setmana, i dormim a les cases dels alumnes, i a l’inrevés. Hi va qui vol; a França tothom vol venir. Aquí, en canvi, no és tan fàcil. Potser som més desconfiats a l’hora de tenir algú a casa o de deixar que els fills vagin a un altre lloc. També pot ser que els pares no ho hagin fet quan eren joves i no sàpiguen de què va la cosa.
RdR: La crisi hi pot influir?
R.D: No ho crec. És molt barat; l’autocar és el més car que paguem, i les activitats que fem allà no són cares. Aquest any anem a Poitiers, i costa 190 euros. L’any passat va costar 150. A més, per Nadal sempre organitzem una panera, i els alumnes en venen els números. Hi ha nens que recapten prou diners per pagar tot el viatge.
RdR: Lydia, com han estat els teus dos primers mesos aquí?
Lydia Emmanuel: Molt bé. Tinc una tutora que m’ajuda en tot moment des de l’illa de la Reunió, d’on vinc, i aquí l’adaptació també ha estat molt senzilla.
RdR: Veus diferències entre l’educació de l’illa de la Reunió i la nostra?
L.E: Sí, bastantes; en les hores, per exemple. Aquí tenim menys hores, allà més. Allà els nens comencen per exemple a les 7.30h del matí, i acabar entre 4.30 i 5.30h. En canvi, allà tenim petites vacances de dues setmanes, cada 8 setmanes.
A l’Illa també canvien les coses respecte a França. A l’Illa per Nadal tenim un mes i mig de vacances; per Nadal a França només tenen dos setmanes. A més, els estudiants de la Universitat al novembre ja han acabat els exàmens, així que des de finals de novembre fins a finals de gener no tenim classes. També tenim molts altres períodes vacacionals.
RdR: I què me’n dius del sistema educatiu?
L.E: Nosaltres tenim més hores de llengües estrangeres. Així mateix, també separem la primària, el col·legi (ESO) i l’Institut (Batxillerat). Aquí els alumnes estan junts des del col·legi fins a l’institut.
R.D: El silenci a les classes allà també és una diferència, i les expectatives que té cadascú quan va a estudiar. Tenim alumnes que venen, per exemple, d’Europa de l’Est. Estan sempre en silenci, mostren molt respecte i es nota que tenen moltes ganes d’exprimir l’hora.
L.E: A més, allà, a l’illa de la Reunió, quan entra el professor, tots els alumnes callen o, amb el director, s’aixequen.
RdR: Què falla a Espanya?
L.E: Jo crec que és una cultura diferent. Aquí a Espanya no se li tracta de vostè al professor. A l’Illa i a França sí. A França els alumnes molts cops no saben el nom de pila del professor. A més, existeix una espècie de jerarquia en la societat. Als teus caps els has de tractar de vostè; i inclús a alguns companys.
R.D: Quan jo estava a EGB, al professor li dèiem “senyor”. Amb l’arribada de la Transició, els vam anomenar pel nom de pila, buscant un apropament. Això és un error; el fet de tractar el professor de “senyor” ja et distancia tant que posa cadascú al seu lloc i imposa no dir segons què. Si tuteges algú, de seguida és fàcil passar-se de la ratlla.
El francès a l’escola
La Lydia Emmanuel és una auxiliar de llengua que ajuda a la Rocío Domínguez amb les classes de francès de l’Institut Can Mas. La Lydia estudia Filologia Hispànica a l’Illa de la Reunió, una antiga colònia francesa que actualment és un departament d’ultramar de França, situada al costat de Madagascar.
La Lydia i la Rocío divideixen els alumnes durant les classes pràctiques, i els parlen en francès. L’objectiu és que els nens i les nens les aconsegueixin entendre, i que també s’acostumin ells a parlar francès. D’acord amb la Lydia, una de les dificultats que es va trobar al principi és que als alumnes els costava molt entendre el seu accent. “Jo tinc un accent de l’Illa, diferent a l’accent de França, de manera que s’han d’acostumar”, comenta.
