‘Si a Ripollet guanya el sí, la victòria a Catalunya serà espatarrant’
Miquel Estapé és el nou coordinador de Ripollet per la Independència (Rxl), la secció local de l’ANC, i té clar quin és el següent pas a donar. Després de l’èxit de la Via Catalana, a Ripollet ara toca portar el debat sobiranista de barri en barri, així com continuar amb la campanya del signa un vot per la independència. Tot i ser un poble catalogat com a complicat, el municipi ja ha reunit 200 signatures.
RevistadeRipollet: El passat mes de març vau renovar l’equip directiu. Com vas arribar a ser coordinador?
Miquel Estapé: El Jordi Canals, el primer coordinador de Rxl, va presentar motius de feina per no poder seguir. En aquell moment, un grup de membres de l’organització, entre els quals hi era jo, estàvem en ple procés per tirar endavant la moció sobre el dret a decidir en el ple de l’Ajuntament. La qüestió era prioritària, així que ràpidament vam realitzar una reunió i se’m va escollir a mi.
RdR: Manteniu contacte constant amb l’ANC?
M.E: Mantenim contactes periòdics. La nostra estructura es basa en una dependència a l’ANC a nivell de la comarca del Vallès Occidental. La comarca fa reunions mensuals periòdiques, a les quals hi assisteixen també 3 membres que formen part del secretariat nacional de l’Assemblea. Aquesta estructura fa que hi hagi col·laboració i comunicació permanent.
RdR: Com valores la participació de Ripollet en la diada?
M.E: La valoro com un èxit rotund. Ni el més optimista es pensava que arribaríem on hem arribat. Les dades oficials són 490 persones inscrites a Montgat, més 47 persones que tenim controlades i que s’han inscrit a altres llocs de la via, principalment a les Terres de l’Ebre. Això no obstant, arran de la crida d’última d’hora que es va fer des de l’ANC, que animava a tothom a participar-hi malgrat no estar-hi inscrit, ens vam trobar amb la sorpresa que a Montgat va acudir-hi més gent de la que hi havia apuntada. Moltes persones ens van fer saber que eren del municipi. Si ho haguéssim comptabilitzat, podríem haver arribat perfectament a les 600 persones.
RdR: Al tram que corresponent a Ripollet es van realitzar moltes activitats per tal d’entretenir tothom.
M.E: Sí. Primerament es va fer una botifarrada popular, organitzada per l’ANC de Montcada, ja que el nostre tram, el 430 i part del 431, estava compartit amb ells i també amb Montgat. Aquesta botifarrada estava amenitzada per la col·laboració desinteressada dels grallers i timbalers dels gegants i dels diables de Ripollet i Montcada. D’aquesta manera ens vam entretenir fins les 16h. Una vegada feta la Via Catalana, també vam organitzar un rom cremat a la platja. Així vam fer temps fins les 20h, l’hora prevista per a la sortida del nostre autocar.
RdR: Heu realitzat moltes recollides de firmes per la independència darrerament. Seguireu organitzant actes d’aquest tipus?
M.E: La idea de treball més immediata és, per una banda, prosseguir amb la campanya del signa un vot per la independència. Fins ara era una prova pilot, tot i que ja tenim 200 signatures, però a partir de l’octubre en realitzarem dues per mes. La finalitat d’aquesta campanya, basada en el dret de petició regulat a la legislació catalana, espanyola i internacional, és disposar d’un nombre de firmes suficient per demanar la declaració unilateral d’independència, si arribés a ser necessari.
Per altra banda, ara l’objectiu de l’ANC passa per treballar més directament amb aquella gent indecisa. A Ripollet això esdevindrà en un pla d’actuació que portarà el debat sobiranista de barri en barri.
RdR: Quina relació manteniu amb el Procés Constituent?
M.E: Vam assistir a la presentació que es va fer aquí a Ripollet. No hi hem tingut més contacte perquè, de fet, ells encara no s’han constituït. Sí que és cert, però, que durant la diada ens van comentar si volíem formar-ne part. Com a assemblea nosaltres no podem fer-ho, així que hauria de ser a títol individual. Això no obstant, quan es constitueixi els hi oferirem el mateix que hem ofert a la resta d’entitats del municipi: si es volen oferir al Pacte de Ripollet.
RdR: Com va el finançament de l’organització?
M.E: Cada territorial obté un percentatge sobre les aportacions dels socis de la seva zona. La resta de finançament s’obté a base de merchandising i muntar estands, i s’utilitza per imprimir cartells o realitzar altres activitats de l’organització. El cost de l’autocar per al desplaçament de la Via Catalana, per exemple, es va haver de dividir entre totes les persones que hi anàvem.
RdR: Després de l’11 de setembre, què toca fer ara?
M.E: Tal com va dir la Carme Forcadella, primerament s’ha de mantenir la pressió davant dels polítics, tot i que ja els hem demostrat per segona vegada que hi ha una àmplia majoria de ciutadans que és partidària de la consulta i, a més, que vol treballar perquè surti el sí. No cal demostrar-ho més vegades. Què hauríem de fer per tornar-ho a demostrar? Sis-centes mil persones fent el triple salt mortal tots alhora? Ja no toca. A més, a nivell personal crec que el procés de secessió ja està en marxa. No s’ha significat ni s’ha dit, però en la pràctica ho estem.
El pas definitiu que s’ha de fer, però, és convèncer, parlar i dialogar amb aquell percentatge de gent que té dubtes. A nivell de Ripollet, s’ha d’anar als barris, i demanar ajuda a la gent que ha participat a la cadena humana perquè també treballi amb nosaltres. Només així aconseguirem fer el tomb a Ripollet. D’aquesta manera, quan es faci la consulta, que es farà, aconseguirem que el sí guanyi. Si a Ripollet guanya el sí, la victòria a Catalunya serà espatarrant.
Reflexió pausada
Implicat en la política des dels 14 anys, la seva trajectòria a nivell local va començar amb el PSUC, quan Ripollet va tenir el primer alcalde democràtic, Carles Ferrer. Miquel Estapé va entrar a l’Ajuntament amb les eleccions de 1987, i hi va estar-hi també en les legislatures de 1991 i 1995. Les dues últimes, però, van ser amb el PSC, principalment per afinitat personal amb l’alcalde.
El seu primer contacte amb la idea d’una Catalunya independent es va donar, però, amb les primeres consultes populars. La manifestació de l’11s de l’any passat va ser el pas final per a la seva incorporació a l’ANC. Llavors, la seva desafecció amb el PSC ja era total; si algun cop s’havia convençut que la proposta de reforma de l’Estatut de Pasqual Maragall podia millorar l’encaix de Catalunya a Espanya, llavors ja s’havia adonat que, dins del PSC, no tothom pensava igual.
.
