Tribuna: Símbols de part
Ens va sorprendre molt la moció presentada pel PSC quan demanava “garantir la neutralitat del consistori així com de les dependències municipals, evitant l’exhibició de símbols de part”.
Ens preguntàvem què volien dir amb “símbols de part”. Perquè d’aquests n’hi ha molts. La seva moció, afortunadament rebutjada pel Ple, tenia un vessant molt perillós: l’ajuntament havia d’evitar l’exhibició de qualsevol “símbol de part”. No es podria, per tant, ni publicar missatges en suport de l’escola pública, de les persones refugiades, del col·lectiu LGTBI, contra la violència masclista… i tants altres, perquè tots són “símbols de part”. No ho entenem… És clar que amb aquest eufemisme només es volien referir als símbols que reclamen l’alliberament dels presos polítics. De ben segur, usen aquest subterfugi lingüístic per a intentar no identificar-se amb el “Trifatxito” el qual manté les mateixes posicions que ells. Si us plau, la propera vegada escriguin millor i clar.
Per tant es veu que, pels socialistes locals, els únics “símbols de part” que no es poden exhibir són els que fan referència a la denúncia de que l’Estat Espanyol empresona i reprimeix persones per qüestions ideològiques. Els socialistes i el Trifatxito argumenten que són delinqüents, tot i que no han fet res més que defensar una manera de pensar i un mandat popular amb el qual van presentar-se a les eleccions i van guanyar. Als socialistes i al Trifatxito els està bé que es pugui expressar el pensar de suport a minories, però no poden admetre que s’expressi la manera de pensar de la majoria dels catalans. Això per ells és fins i tot “ofensiu”. En el fons ja ho deia la Trinca fa molts anys. Ho reblaven amb la cançó de “la Consti”:
“Espanya no és divisible
ni es parteix com un pastel
que ja ho deia sempre en Franco
i també en Carrero Blanco
poc abans de pujar al cel”
El problema pels socialistes, és el mateix que pel Trifatxito: “la sagrada unidad de España no se puede ni cuestionar…” El llegat de Franco el mantenen ben viu. La resta són excuses de mal pagador.
Cigrons podrits (gràcies Sr. Tapia).
.
CDR Ripollet
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
.
CDR Ripollet
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
