V. Rodríguez: “Treballar a Suècia no era un projecte personal, sinó una experiència familiar”
Sembla que marxar fora a treballar t’hagi de desarrelar i deixar enrere la família. En Víctor Rodríguez va trobar la manera de marxar a Suècia amb la seva parella i el seu fill i la seva filla. Una manera de créixer laboralment alhora que la família coneixia una nova cultura. Després d’aquesta experiència ha nascut el KöK, un local que a l’estiu en acosta gelats i durant la resta de l’any menjar que combina la cuina mediterrània amb la sueca
Revista de Ripollet: Sempre t’has dedicat a la restauració?
Víctor Rodríguez: Exacte. Quan tenia vint anys estava treballant, però vaig decidir estudiar cuina perquè vaig veure que m’agrada molt més. Vaig començar a treballar a restaurants de Barcelona, estil el grup Tragaluz o el Costa Este. Sempre he tingut inquietud per aprendre més, sóc el típic que pregunta i investiga molt. Quan vaig tenir fills la cosa va canviar, els horaris de cuina a vegades són incompatibles amb els familiars. Llavors vaig començar de mànager de cuina amb càterings més grans, això em permetia tenir horaris més còmodes. Vaig estar uns anys així, però com sóc una persona inquieta va arribar un moment que necessitava fer alguna cosa més emocionant. Pensant també en els nens se’ns va ocórrer buscar una experiència fora. Que ells coneguessin una altra cultura i no en un viatge curt, sinó vivint en un altre país.
RdR: I així és com decideixes provar sort a Suècia?
V.R: Va ser de casualitat, a través d’un company de feina. Em va explicar que havia estat a Suècia durant uns anys. Em va ensenyar fotos de la zona, que és realment preciosa, i sobretot pel que ell havia viscut ens vam animar a fer el pas. Al mateix estiu ja vam anar. El propietari del restaurant va ser molt receptiu quan li vaig explicar que tenia família i ens va posar allotjament.
RdR: Només va ser un estiu?
V.R: No, vam estar tres anys així. Jo anava durant altres èpoques, com Setmana Santa, i la meva parella amb els meus fills venien a passar l’estiu.
RdR: Com va ser l’experiència?
V.R: Brutal. Sobretot gràcies al propietari, en Javier. Ell és de Granada, va decidir emprendre fa molts anys i instal·lar-se a Suècia. Té fins i tot vinyes, en una zona on és molt difícil cultivar-les. Per mi ha estat molt apassionant. Moltes coses de les que ens han passat després han estat perquè hem après molt d’ell. A més, quan vaig arribar em vaig trobar que no coneixia res d’allà. El destí és molt turístic, però increïblement tranquil quan encara no han arribat els visitants. Al principi vaig anar jo sol, això em va ajudar a conèixer-me a mi mateix i, alhora, per agafar força per la temporada alta.
RdR: I com és Suècia?
V.R: És una societat molt diferent. Tenen més ordre, sobretot en la burocràcia que és més fàcil fer-la. I en els costums també es nota la diferència. Nosaltres, aquí, anem al restaurant com una experiència més social. La clau del restaurant del Javi és que ell és molt divertit i els suecs van allà a passar-ho bé. Trenca una mica amb els locals d’allà. A més, la particularitat que té Suècia és que es troba al mig dels països nòrdics. Això et permet anar fàcilment a Dinamarca o a Noruega o qualsevol indret del nord, així vam poder visitar la zona.
RdR: Sembla que marxar fora a treballar t’hagi d’allunyar de la família, però no va ser el vostre cas.
V.R: Per sort sempre he tingut projectes i llocs per treballar. La idea de buscar alguna experiència fora va ser justament pensant en la família, els nens han pogut gaudir d’una vivència única. Mentre jo treballava ells coneixien el país i quan descansava podíem estar junts. Al final anar més d’una vegada al mateix lloc donava la possibilitat als nens de conèixer realment allò.
RdR: Com a família que us emporteu?
V.R: Primer de tot hem conegut a fons una cultura totalment diferent. També aprens a moure’t amb vaixell, amb la geografia tan peculiar que hi ha t’obliga moltes vegades a agafar un ferri. Per altra banda ens hem emportat més fluïdesa amb l’anglès i, ara, els nens estan convençuts que els hi falta aprendre idiomes. Quan arribes allà veus que necessites l’anglès i et veus amb la necessitat de relacionar-te, per tant l’has de dominar. I també estem més oberts el món, la meva família té més ganes de viatjar o viure més experiències. A més, hem comprovat que és més fàcil del que sembla viure fora. Una altra cosa molt important és veure que hi ha gent diferent de la que ens hem relacionat i que viuen d’una forma que no té molt a veure amb la nostra. I que a tot arreu hi ha coses que et poden agradar i altres que no tant.
RdR: En especial, com és la gastronomia sueca?
V.R: En el restaurant que vaig treballar el cap és granadí, per tant hi havia molta cultura espanyola. Fa pujar productes ibèrics, pernils de pota negra, vins catalans… té una vinoteca al restaurant. S’aprofita molt de la gastronomia mediterrània. En aquest local treballàvem la cuina espanyola amb tocs de la cuina sueca. Però la meva intriga per saber més ens feia visitar tots els llocs d’allà en els quals pogués aprendre. Tenen una cuina molt particular que personalment em va fascinar. Vaig aprendre més sobre els fumats, treballar amb peix, musclos i productes del mar, també treballen molt les cremes. Els dolços també són molt interessants, aquí en faig d’alguns al KöK. Alhora m’ha ensenyat a valorar molt més la nostra cuina: carns, productes frescos, fruites… allà no és fàcil cultivar.
RdR: I d’aquesta experiència neix el KöK?
V.R: Al final ens vam sentir que ens establíem allà o bé tornàvem definitivament aquí. Jo ja estava amb la dualitat de quan estava a Suècia enyorava Ripollet i quan estava aquí em passava al revés. Ho vam valorar tot i ens vam quedar aquí. Alhora sempre ens havíem plantejat obrir algun restaurant i sempre havíem dubtat de fer-ho a Ripollet, i al final ens vam animar. La idea del KöK va néixer com a gelateria, però fent també altres tipus de menjar. Combino el que he cuinat tota la vida amb el que he après a Suècia. Els fumats, els rolls, els tipus de creps… i quan fem la reforma definitiva encara es veuran més coses. Estem molt contents de la rebuda i la gent té ganes de provar més coses. Fem plats que no es poden trobar a cap altre lloc, volem que cada recepta sigui única.
RdR: Què vol dir Kök en suec?
V.R: Vol dir cuina. En realitat es pronuncia ‘shok’, però aquí ja es coneix d’una forma peculiar.
