Vega Navarro: “El que més ens preocupa és la pobresa, cada dia ve algú demanant ajuda”
Vega Navarro va agafar el passat mes de juliol el testimoni de Santi Morera al front de la Creu Roja Cerdanyola - Ripollet – Montcada. Una voluntària presidenta que encara està adaptant-se al càrrec i que s’ha proposat millorar l’entitat. Aprofitem per conèixer-la millor coincidint amb la celebració de la Setmana de la Gent Gran.
Revista de Ripollet: S’està celebrant la Setmana de la Gent Gran, un esdeveniment que ha anat agafant força els últims anys. Per què és important aquesta celebració?
Vega Navarro: Crec que és important per donar visibilitat a la gent gran i a les activitats que fem per a ells des de diverses entitats. És cert que des de fa tres anys ha agafat identitat pròpia però abans ja fèiem alguns actes dins les Festes de la Tardor.
RdR: A Creu Roja organitzeu tallers de vellesa activa. A qui van dirigits i quin objectiu tenen?
V.N.: Tots aquests tallers estan oberts i dirigits a la gent gran. Volem que se sentin útils i que tinguin activitats que els ajudin en la seva vida quotidiana, que els convidin a relacionar-se, a sortir i a mantenir-se més actius.
RdR: És la soledat no desitjada un dels principals problemes entre la gent gran?
V.N.: Sí que trobem cada cop més persones grans que viuen soles sense voler. En molts casos és un problema, un impediment també per sentir-se actius i per això els tallers o els actes i trobades d’aquests dies són útils, els ajuden a portar millor la seva situació.
També fem serveis d’acompanyament perquè puguin anar a l’hospital o a un centre de dia, els truquem per telèfon o els fem visites perquè en alguns casos poden passar dies sense parlar amb ningú. Ara a Ripollet tenim el programa ‘Avui sortim’ amb l’Ajuntament, ajudem a persones amb problemes de mobilitat a sortir de casa. Els baixem amb un aparell autònom accionat tipus ‘eruga’ i els acompanyem a fer un passeig o a fer alguna gestió.
RdR: L’anterior president, Santi Morera, assenyalava l’any passat en una entrevista amb motiu del centenari de la Creu Roja que l’entitat ha evolucionat de dedicar-se sobretot a l’aspecte sociosanitari a ocupar-se especialment de col·lectius vulnerables. Quin d’aquests col·lectius us preocupa o ocupa més ara mateix?
V. N.: El que més preocupa és la pobresa en tots els àmbits, donat que tant a nivell general com a nivell local s’observa que el llindar de la pobresa ha passat d’un 19 a un 27%, aproximadament. Hi ha molts veïns que viuen una situació difícil i dediquem molts esforços a cobrir necessitats bàsiques. Estem fent, per exemple, molta feina per millorar les condicions d’ocupabilitat de persones que són grans, que tenen poca qualificació o víctimes de violència de gènere, entre d’altres.
Fa 20 anys pensàvem que l’any 2000 estaríem tots súper bé, ningú podia imaginar que els nostres fills estarien pitjor o ho tindrien més difícil que nosaltres. Però va arribar la crisi del 2008 i ara més recentment la provocada per la pandèmia i ens trobem més pobresa i cada cop hi ha més gent que no pot cobrir les necessitats bàsiques.
RdR: Moltes entitats alerteu que després de la pandèmia s’ha agreujat el problema de la pobresa.
V.N.: Tal qual. Cada dia hi ha algú que ens truca a la porta per demanar ajuda. Malgrat els esforços de les administracions els serveis socials continuen desbordats. És difícil trobar un habitatge i poder pagar-lo, el preu dels aliments no deixa de pujar, les persones amb menys recursos es troben amb un coll d’ampolla. Com a societat, institucions i entitats, hem d’articular eines per ajudar aquestes persones.
RdR: Sembla que ara les entitats esteu fent més projectes col·laboratius, que treballeu més en xarxa que abans. És cert?
V.N.: Ho fem però encara ho fem menys del que ens agradaria perquè la gestió de la mateixa entitat ja suposa molts esforços. Nosaltres tenim uns 40 projectes i hem d’organitzar uns 400 voluntaris i hem d’agrair que hi hagi 3.000 socis que ens fan confiança. Desenvolupar tota l’activitat és molta feina i també molta paperassa i molta burocràcia. I en les entitats més petites també els hi passa que el mateix dia a dia ja els hi ocupa molta energia. Per això reivindiquem també que les administracions reconeguin el valor que tenen les entitats i que a poc que ens ajudin podrem fer molt més, amb les entitats dos i dos no són quatre, poden ser sis o més gràcies a l’aportació de les persones que hi formem part.
RdR: Quina és la salut de l’entitat?
V.N.: La meva idea és millorar l’organització, que tot sigui més fàcil i amb els socis, els voluntaris i el suport de les administracions poder ajudar a més gent. Perquè ara la salut és bona però això és una lluita, un repte, una “agonia” constant. Cada dia has de gestionar sortida de voluntaris, buscar de nous, intentar mantenir els socis, optar a convenis o projectes i tires endavant un projecte i l’endemà ja no tens la subvenció per fer-lo… Cada dia has d’estar a sobre, mantenir el que tenim és un gran esforç.
RdR: Parlant del suport de les administracions. Ja t’has reunit amb els tres alcaldes de Cerdanyola, Montcada i Ripollet, com ha anat?
V.N.: Hem tingut una resposta molt positiva de tots tres. Les trobades han anat molt bé. S’han mostrat disposats a seguir col·laborant amb nosaltres, creuen en el que fem, en la nostra institució.
RdR: Tu et vas vincular a l’entitat com a voluntària. Com va ser?
V.N.: Sí, fa vuit anys que vaig començar de voluntària. Des de sempre m’havia agradat el tema de les ONG però per la meva situació laboral no vaig poder fer-ho abans. Coneixia gent de la Creu Roja i per això vaig venir aquí i he participat en diversos projectes. Ser voluntària és molt enriquidor, el més gratificant, la recompensa és veure la cara i l’agraïment de les persones a qui ajudes.
RdR: Per què vas decidir presentar-te a la presidència?
V.N.: Perquè ara em puc dedicar d’una altra manera, segueixo sent voluntària però pensava que podria ajudar en una altra posició i per això em vaig presentar al comitè. I els meus companys em van escollir per ser la presidenta.
RdR: Com t’agradaria que fos la Creu Roja d’aquí a cinc anys?
V.N.: Tant de bo no hagués d’existir. Però malauradament no crec que sigui així. Penso que estarem ajudant per assolir els objectius de desenvolupament sostenible i haurem d’atendre els moviments migratoris. Ja estem vivint també les conseqüències i el creixement de les desigualtats. Així que estarem lluitant contra tot això.
