Veus: 2019, una oportunitat per fer polítiques municipals feministes
Construir uns municipis feministes no és opcional. És un deure quan el sistema colpeja contínuament el fet de ser dones.
Posar feminisme en la transversalitat de la política municipal ha de ser la nostra forma de viure. Per això, construir uns municipis feministes ha de ser una aposta política dels municipis del segle XXI.
Els municipis han d’impulsar polítiques que apostin per traslladar per fer possible uns pobles, viles i ciutats veritablement feministes.
Actualment les institucions aposten per unes polítiques feministes públiques que, generalment, no van a l’arrel del problema, sinó que posen pedaços allà on les conseqüències són més que evidents. Si les violències masclistes són fruit d’un sistema estructural, les respostes a aquestes violències no poden només pal·liar les conseqüències, han d’anar a l’arrel del problema i sacsejar l’estructura des de la base. Per tant, el repte segueix latent: pensar, proposar i tendir cap a unes polítiques públiques veritablement feministes, rupturistes i transformadores.
Les polítiques públiques no impregnen de perspectiva de gènere tots els àmbits de la política institucional, sinó que les seves polítiques són sectorials, és a dir, les polítiques d’igualtat van dirigides només a les dones. Aquesta manera de fer ja no té recorregut. No n’hi ha prou amb mesures estètiques i parcials. El patriarcat ho travessa tot a la nostra societat i les institucions ho són constitutivament. Calen, doncs, polítiques que no siguin sectorials, sinó que transcendeixin en tots els àmbits de la política institucional. Les dones no són un col·lectiu, les dones són la meitat de la població, per tant, cal que la lluita per la igualtat entre homes i dones impregni tots els àmbits de treball i totes les regidories dins les institucions, perquè quan una realitat afecta a les dones, afecta també a tota la humanitat. I si cal qüestionar privilegis, models, institucions i relacions en aquesta lluita per l’equitat, endavant.
És hora de construir uns veritables municipis feministes que desenvolupin polítiques que vagin més enllà del simple abordatge de les violències masclistes. Cal prevenció, formació i socialització d’una problemàtica real. Els feminicidis no són casos aïllats, són conseqüència d’un sistema ideològic que cal identificar i desmantellar.
El feminisme és també una mirada. Per tant, treball conjunt des de tots els àmbits institucionals: igualtat, habitatge, educació, sanitat, cultura, urbanisme, seguretat en l’espai públic, mobilitat, pressupostos municipals, ordenances fiscals, serveis públics… Unes institucions que han privatitzat i externalitzat a les dones la cura de la vida. Perquè les violències masclistes són una realitat molt crua que trobem a tots els espais de la vida quotidiana, per tant cal que tots aquests àmbits integrin la perspectiva de gènere i puguem, així, caminar cap a uns veritables municipis feministes que posin necessàriament la vida al centre.
Construir municipis feministes passa, doncs, per feminitzar espais en l’àmbit social, laboral, personal, polític… on combatre i reconstruir les dinàmiques i lògiques patriarcals que encara imperen. També implica abordar les violències masclistes amb profunditat des de la sensibilització -mai suficient-, des de l’agitació i la presa de consciència i des de la visualització d’una situació terrible que ens nega el dret a viure digna i lliurement.
Garantir que el sistema democràtic respecti -de nou i radicalment- els drets de les dones, perquè que hi hagi feminicidis és un fet que evidencia una situació dramàtica que qüestiona els fonaments del sistema antidemocràtic en què vivim.
Els ajuntaments com institució més propera a la ciutadania té un paper molt rellevant en l’acció política cap el fer feminista.
Tenim dos dates en el treball de posar el feminisme en la transversalitat de la política la vaga del 8 de març i les eleccions municipals del maig de 2019.
.
Nicolás Castellano
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
.
Nicolás Castellano
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.