Veus: Apaparrats
Cal llegir-se el text constitucional espanyol del 1978. Ens adonaríem que molts d’aquests autoanomenats constitucionalistes, si haguessin passat dels vuit primers articles, segurament que es repensarien això de considerar la constitució espanyola com un text sagrat. Sobretot perquè no el compleixen, ni de prop. Tanmateix, tot i que té bastants articles que ja ens aniria molt bé que es complissin, les persones demòcrates i pacifistes no podem avalar en cap cas una constitució espanyola que consagra la desigualtat i imposa valors antidemocràtics, masclistes i violents.
La constitució espanyola, que deliberadament escric amb minúscules, és antidemocràtica i violenta, ja que encarrega a l’exèrcit (article nº8, redactat pels mateixos militars que formaven la junta de caps d’estat major, militars franquistes en actiu en aquell moment), la defensa de la “unitat” i la “independència” d’Espanya. Consagra, també, la desigualtat, ja que atorga al rei d’Espanya uns privilegis que nega a la resta. La constitució espanyola també és masclista, ja que ha volgut posar sempre per davant els mascles a l’hora de ser cap d’Estat. Si a tot això hi afegim que en nom de la constitució espanyola es persegueix artistes per les seves creacions; s’empresona i es persegueix demòcrates que volen donar veu al poble; es practica l’aniquilació lingüística contra el català, el gallec i el basc i d’altra banda, s’imposa el castellà; es prohibeix les relacions institucionals entre territoris de llengua catalana i es privilegia les armes per damunt de les urnes, és evident que als qui defensem uns valors democràtics i no violents, no ens queda altre que oposar-nos a aquesta constitució.
Un altre dels problemes del text constitucional espanyol, és el fet que, després de més de 40 anys de la seva redacció, no s’ha tornat a posar mai a disposició de la ciutadania per a poder-lo discutir i referendar de nou. Aquella ciutadania nascuda després dels darrers anys cinquanta, no ha tingut mai l’oportunitat de votar a favor ni en contra del seu contingut i segueixen sotmesos a unes regles que no han pogut valorar i votar democràticament en cap moment.
Els especialistes en sociologia, antropologia i ciències polítiques i que presumeixen de guardar valors democràtics en el seu tarannà professional, sempre han argumentat que, un text tan important -llei de lleis- hauria de ser qüestionat, revisat i de nou referendat cada 20 anys, aproximadament. La velocitat amb la qual les coses van avançant, la societat espanyola, no pot sostenir-se amb uns fonaments tan obsolets i arcaics com els redactats a les darreries de la dècada dels setanta.
Veient les poques ganes de renovar res i les moltes de deixar tal com està el text pactat, entre els que encara avui representen els valors franquistes, entre ells la corona borbònica, els demòcrates, no podem fer altra cosa que estar en contra d’aquest patracol de papers, que només van servir als feixistes per salvar-se de passar comptes davant dels tribunals internacionals. Tot plegat, només privilegia a aquella gent que, lluny de qualsevol valor democràtic, només volen seguir “apaparrats” a la mamella de l’estat.
Nota: “apaparrats” és una paraula inventada. “Apaparrats”, guarda una estreta relació amb els paràsits coneguts científicament com: Ixodes Scapularis. El que és el mateix, els animalons que molt hàbilment, sense fotre ni brot, viuen d’allò que van “xuclant” dels altres de manera sigil·losa i silenciosa. Vagin amb molt de compte! Jo de vostès, vigilaria. Qui sap si, sense saber-ho, tenen “instal·lat” un d’aquests “apaparrats” a l’entrecuix per culpa de la poca higiene democràtica de l’estat espanyol.
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
