Veus: Des-globalització emotiva
Sembla com si la Terra, al girar com una batedora sobre el seu eix, hagi barrejat i mesclat tot el que es troba al seu damunt, provocant que s’hagin unificat cultures, maneres de viure, models econòmics i tendències polítiques. Això és una de les conseqüències de la globalització, un concepte que considera que el món constitueix un únic ordre social i que els processos que s’hi donen en l’àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic ho fan simultàniament i abastant la major part de les regions del planeta. A la llarga, la globalització comporta que allò que és més gran (una multinacional asiàtica, per exemple) absorbeix allò que és més petit (una empresa de mida mitjana de Sabadell, posem per cas). També la identitat cultural.
La pandèmia, però, ha fet qüestionar alguns dels preceptes d’aquest model globalitzador. Així, des de ja fa temps, trobem iniciatives que ens animen a apostar per allò que és local. Els arguments que utilitzen són irrefutables i promouen l’adquisició i ús de productes i de serveis de proximitat que posin en valor la seva singularitat, la seva qualitat i els beneficis econòmics i socials que n’obté el territori. A Calonge, per exemple, s’ha dut a terme una iniciativa que l’ha convertit en booktown, (vil·la de llibres) gràcies al fet d’inaugurar de cop sis noves llibreries, especialitzades cadascuna d’elles en una temàtica diferent. La iniciativa pretén posicionar el poble de Calonge com un indret turístic diferent d’altres, posant èmfasi en el valor de la cultura com a tret distintiu.
I si hi hagués un concurs a Ripollet per premiar una idea per convertir el municipi en un lloc únic i diferent? Si m’hi presentés, la meva proposta diria: “Posar l’èmfasi de l’activitat política en bastir una identitat municipal basada en fer prevaldre per damunt de tot l’atenció als infants de Ripollet perquè la seva vida sigui més agradable, feliç i divertida. Per fer-ho efectiu, caldrà adaptar tota l’estructura municipal a aquest fi, com ara: potenciar criteris urbanístics dirigits tant a la creació d’espais de trobada perquè puguin jugar al carrer amb seguretat com a la millora dels parcs existents instal·lant més elements de joc i adaptats segons les edats; facilitar als pares i mares horaris laborals conciliadors amb el lleure i les activitats escolars, extraescolars i esportives dels seus fills i filles; crear recorreguts viaris lliures de vehicles perquè els trajectes cap als centres escolars siguin segurs; dotar a les escoles de recursos educatius suficients per desenvolupar programes educatius innovadors i en xarxa; promoure la participació dels nens i nenes en les entitats i en les seves manifestacions culturals; fer que les festes i tradicions siguin viscudes amb tota la seva intensitat per la quitxalla; treballar, en fi, perquè l’etapa d’infantesa de tots els infants de Ripollet sigui viscuda de forma plena per cadascun d’ells”.
Déu-n’hi-do amb la proposta! M’encantaria que els meus fills visquessin en un lloc on una iniciativa semblant reeixís; segur que, aleshores, la des-globalització emotiva del títol tindria sentit.
Eloi Isern
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
