Veus: Assignatures pendents: Teixir Ripollet
“La cultura es l’exercici profund de la identitat”
(Julio Cortázar, escriptor)
L’àrea territorial del que avui coneixem com a Ripollet té una primera presència humana constatada d’uns 2500-3000 anys aC. (neolític) en les troballes que, el 1929, van tenir lloc a la Bòbila Padró (zona de Can Tiana). El que allà es va trobar, com a més representatiu, es troba exposat al Museu de Sabadell.
Fins el 1929, l’única informació sobre els nostres orígens estava documentada al Cartulari de Sant Cugat, on la primera referència a Ripollet data del 892. Però entre el 2.500 aC i la data del cartulari hi havia un període d’anys on no s’havia detectat cap presència humana rellevant a la vila. Les referències més properes es situaven a Cerdanyola i corresponien a les troballes ibèriques (Turó de Ca n’Oliver) i romanes de l’àrea de Sant Iscle. Això ens podria fer pensar que, com que el sentit territorial era molt ample per la baixa densitat de la població de l’època, era possible que aquest territori, el de Ripollet, estigués pràcticament sense cap agrupació humana rellevant. No deixava de ser una petita incògnita, el no detectar cap establiment humà a l’altre costat de la llera del Ripoll.
Les restes de peces de ceràmica i altres estris d’un antic poblament ibèric trobades al Parc dels Pinetons l’any 2007, situen aquest entre els anys 800-1200 aC. Aquesta troballa, doncs, ens cobreix un espai de temps que ens era desconegut, així com la ubicació dels seus habitants, un dels fils que ens guia per conèixer millor l’evolució històrica de Ripollet. Altres investigacions demostren que, en moltes ocasions, on hi va haver establiments ibers temps després s’hi van establir els romans. Però aquesta teoria encara està per demostrar malgrat a Cerdanyola, on hi va existir un important establiment iber, s’han trobat evidències del pas dels romans.
El que avui més ens interessa, i no hauríem de perdre de vista, és el resultat d’aquestes excavacions arqueològiques del nostre terme ja que ens ajuden a introduir nous elements de coneixements de l’ocupació i ús del territori.
Per aquest motiu, no entenc gaire perquè aquestes excavacions que es van dur a terme amb un cert silenci i de les quals no coneixem ni el tipus d’informe ni del seguiment que s’ha fet, més enllà d’una breu referència de l’anterior equip de govern. Aquest equip va argumentar, i així es va publicar en una Revista de Ripollet, que resultava massa car continuar la tasca del treball arqueològic però que havíem tingut sort d’estar en una zona on no hi havia construccions on es podia tornar a soterrar les troballes i, en tot cas, continuar més endavant. Situats en aquesta tessitura ens preguntem: El problema era tan sols econòmic?. Si així fos, de ben segur existeixen solucions.
Un cop més, tenim al davant una oportunitat per recuperar el patrimoni del nostre poble, que ja és prou minso. Té previst el nou ajuntament fer un gir a la política patrimonial…? Encoratjo, doncs, al nou Ajuntament per demostrar l’actitud i les ganes de cercar tota la informació disponible sobre aquest indret i cercar els recursos necessaris per tal que aquesta oportunitat reverteixi de forma clara en la vila.
Tenim exemples al nostre costat. El Turó de Ca n’Oliver a Cerdanyola és una de les apostes de l`Ajuntament veí de promoció del coneixement històric entre les persones interessades i les escoles del municipi i un lloc d`interès al voltant del qual es realitzen un munt d’activitats.
Al llarg de molts anys el tema patrimonial ha estat una de les assignatures pendents a la vila i ha arribat l’hora de aprovar-la. Teixir el Ripollet dels ciutadans té, indubtablement, moltes vessants i molts fronts en els quals treballar però aquesta, la de la recuperació del patrimoni històric, ha estat poc valorada des de l’arribada de la democràcia.
Continua viva l’oportunitat per desenvolupar una política de patrimoni al servei de tots els ciutadans. Fins al moment, la meva percepció ha estat la de trobar-me amb persones poc apassionades i, si m`ho permeten, sense cap emoció per la història del nostre poble.
De moment… res de nou sota el sol. Continuem a l’espera.Ramon Martos – Historiador
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors