Veus: Ni Mas ni Març, República Catalana

L’endemà de les eleccions a Catalunya la CUP va deixar clar el seu posicionament: Artur Mas no serà President, però pensava que no hi hauria problema entre Junts pel Sí i la CUP per trobar una persona de consens per posar-se al davant del full de ruta independentista. I és que sempre es peca de ser massa racional i una mica ingenu, quan a la política moltes vegades són les emocions i no la raó qui mana. La raó no comprèn les raons per les quals “Junts pel Sí” es va enrocar i no va ser capaç de presentar un altre candidat que el que anava de número quatre a la seva llista. Puc entendre que Artur Mas, que va declarar públicament a la creació de Junts pel Sí; “Puc ser el primer o puc ser l’últim… ja veuen que no hi ha condicions personals”, sigui un mentider i no vulgui retirar la seva candidatura, igual que es pot entendre que no el faci la corrupta Convergència. És evident que la cúpula CiU no era independentista fa uns anys i que, a diferència dels ciutadans, el seu independentisme actual no respon a conviccions sinó a pur transformisme polític. El que no es pot entendre és el posicionament de la resta de persones, partits i associacions que formen Junts pel Sí que han sigut sense prioritzar el procés independentista i continuessin defensant que Mas era l’únic candidat possible.

Totes aquestes setmanes s’han cercat arguments a la premsa i a les xarxes socials per intentar entendre perquè l’únic candidat a president havia de ser Mas, i s’ha fet i s’està fent tant de mal a un procés ja de per si molt complicat com és el de la independència, i el que s’ha trobat insults i atacs emocionals a la CUP i un immobilisme total. Arguments racionals he llegit ben pocs i el més sòlid que he llegit és que sense Mas i Convergència es pedreria a la petita burgesia per a la causa independentista… Com si Mas i Convergència responguessin realment als interessos de la petita burgesia i no als del gran capital, idèntic i vinculat al gran capital espanyol. Tota la gent d’esquerres que participa de Junts pel Sí hauria de fer força per raonar, argumentar i, finalment, apartar del procés als que han aplicat una política de retallades que ha perjudicat la immensa majoria de la societat a la vegada que ha multiplicat els beneficis d’uns pocs. Amb dades publicades en diferents mitjans; el frau fiscal català assoleix la magnitud de 16.000 milions d’euros, els beneficis de La Caixa i Banc Sabadell des de 2010 arriben als 5.521 milions d’euros, i les duríssimes polítiques econòmiques prioritzessin pagar un deute que ha representat, només en interessos, 10.730 milions d’euros, mentre el patrimoni dels 10 catalans més rics superava els 23.600 milions d’euros.

I els ciutadans de centre i de dretes que es troben a “Junts pel Sí” haurien de reflexionar de què el que necessita la nova República Catalana no és un Mas president amb una Convergència que es limiti a un canvi nominal. Aquests el que necessiten és un nou partit   que sàpiga recollir les idees i valors. Un partit que neixi sense vestigis de Corrupció. Convergència està ficada fins a la medul·la en nombroses causes de corrupció: ITV, Palau 3%, Petrum, Pretòria i les multi-causes del Cas Pujol.

El nacionalisme autonomista de CiU durant massa temps va identificar partit i país, ara pretenien identificar tot el procés amb una sola persona i això és el que la CUP i molts de Junts per Si no volien acceptar per tots els que formen part i donen suport a la independència. Amb Mas i Convergència mai es podrà realitzar la revolució democràtica que cal fer contra l’estat espanyol. El dilema no era entre Mas o fer noves eleccions en març. El dilema és entre un règim, un model i un partit corrupte i esgotat o una República Catalana que reflecteixi la triple voluntat de canvi: llibertat política, justícia social i radicalitat democràtica. La CUP ho va entendre abans de les eleccions del 27 de setembre i així ho va defensar durant tota la campanya fins a aconseguir que ni Mas ni març.

Ara cal enfortir el procés cap a la ruptura i la creació de la República Catalana.