Veus: De la primària a l’institut

Fa molts anys que ja vaig acabar la primària. Jo la vaig fer a l’escola Escursell. No em va tocar fer 7è i 8è, jo vaig anar directament a l’institut a fer 1r de la ESO, però si que recordo alguns alumnes que en van fer, com alguns germans o germanes de companyes que anaven amb mi a classe. Moltes vegades també compartíem menjador, doncs em quedava a dinar allà a l’escola, i jugàvem plegats. Els veia com els grans, no només d’alçada, sinó que també per la manera de comportar-se. Algunes d’aquelles persones ja havien fet el canvi estant a primària, però tampoc em semblava tan descabellat compartir-hi temps d’esbarjo. Al contrari, aprenies bastant, i tothom s’acabava adaptant.

En acabar 6è, com tothom ara, s’ha d’escollir l’institut per anar a estudiar. Jo tenia un al costat del col·legi, però per temes que ara no venen al cas, vaig acabar anant al Palau Ausit que em quedava aproximadament a un quilòmetre de casa. Em va suposar força canvi. A l’institut, on no coneixia gairebé ningú, érem els petits. A part, començava assignatures noves, que no havia vist mai, i a més a més, el nombre de persones a la classe augmentava: els professors ja no podien estar tan a sobre teu.

.
A l’hora del pati era curiós veure diferents tipus de comportaments. Hi havia nens i nenes que encara no havien fet cap canvi, i seguien jugant al mateix que jugaven a primària. Els que jugaven a futbol i havien estat els “reis” o “reines” a la primària perquè eren els grans, passaven a no tenir poder per a jugar-hi. O també hi havia qui s’ajuntava directament amb els grans. Aquests canvis en conjunt marquen bastant, i certament, defineix una mica el teu futur, tot i que en aquell moment no en siguis conscient. Companys i companyes noves, noves assignatures, nous professors, nou centre, noves classes… sumant a Ripollet una massificació a les aules… Tot plegat un mal de cap pels adolescents. Personalment a mi m’hauria agradat quedar-me en el cole uns anys més.
.

Si per a mi ja va suposar un canvi força gran, no vull imaginar per a uns estudiants que a més, hi ha l’afegit de que segueixen un model educatiu diferent. Uns adolescents que a més d’adaptar-se al nou lloc, han de tenir l’afegit de fer-se amb una altra manera d’educar diferent a la que estaven acostumats. No ho he viscut de primera mà, però suposo que ha de ser bastant xoc per a ells. Ripollet no només necessita una escola-institut que segueixi el nou model educatiu que segueix l’Escola Pinetons i l’Escola Martinet, també necessita un quart institut per tal d’eliminar aquesta massificació que avui en dia hi ha a les aules. Una etapa tan important com és l’ESO pel futur d’una persona, doncs a partir d’aquesta etapa has d’acabar encaminant el teu futur, s’hauria de prendre seriosament, i mirar de treballar per a que el fracàs escoltar no segueixi creixent. El futur d’un país es basa sobretot en l’educació de les persones que hi habiten, i el nostre poble no hauria de ser menys.
.
Kàtia G. Samper
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors