Veus: El futbol també és femení
Si dic Barça, o Futbol Club Barcelona, què és el primer que se us passa pel cap? Segurament noms com Messi, Neymar, Suárez, Piqué… Ara imagineu un partit d’aquest equip, un partit per exemple de Champions, d’octaus de Champions, de tornada, amb entrada gratuïta al camp. Estaria ple de gom a gom, oi? Doncs dimecres de la setmana passada, el 18 de novembre, el primer equip femení del Futbol Club Barcelona va jugar el seu partit de tornada de vuitens de la Women’s Champions League al mini estadi, amb entrada gratuïta, i vam anar 4.000 persones quan aquest té un aforament de 15.276. No està malament quan a més no s’ha fet gaire publicitat. És més, jo em vaig assabentar a través del Facebook.
Des de petita que faig esport. M’agrada molt l’esport. Vaig començar amb el bàsquet, no perquè fos la meva primera opció, era la segona. Sí, la meva primera era el futbol, però no em van deixar, ja que hi havia poques noies que hi juguessin i no estava del tot acceptat per la societat. Per sort, cada vegada hi ha més equips femenins, més noies que comencen de petites, i creieu-me que és una passada com juguen. Moltes d’elles són millor, tàcticament, que molts nois. Però no em vull desviar del tema, el futbol femení està discriminat. Pocs clubs aposten per ell, i fan diferències entre l’equip masculí i el femení. Està clar que en el futbol d’elit, els equips com el Barça, l’equip masculí genera més ingressos que el femení. Però, cal que els medis de comunicació facin com si no existís aquest esport en la secció femenina? Heu vist alguna vegada per les notícies informació sobre algun equip femení de futbol? Poques vegades…
Hi ha gent que encara pensa que el futbol és un esport d’homes. A aquells que ho penseu, us animo a anar a veure un partit del femení del barça. Personalment em va agradar molt, és un joc molt més directe i pel meu gust, més entretingut.
En el temps que porto jugant a futbol, he jugat a tres clubs diferents. En el primer club que vaig estar, vaig al·lucinar en com tractaven a l’equip femení. Recordo un dia que no teníem camp per entrenar perquè el nostre era un annex i estaven fent obres en ell, i el primer equip masculí tenia el camp principal tot ocupat i no ens van voler deixar ni un tros per a nosaltres. A més de problemes de que no ens el volien regar als principis dels partits. En el segon club, un club del poble, ens van tractar millor que al primer, però com no, per ells no érem un equip amateur, formàvem part del club base, fins i tot els juvenils, que no tinc res en contra ells, tenien més privilegis que nosaltres. Aquest any estic a un altre equip on sembla que apostin una mica més pel femení.
En resum, entre tots hauríem de lluitar per a que hi hagués igualtat en l’esport, no discriminant aquest segons el sexe.
Kàtia G. Samper
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors.