Veus: El gep dels altres
Ja fa setmanes, en llegir la nostra Revista de Ripollet, i sovint, com passa amb la del proppassat 21 de gener, veig que des de fa temps, des de la ciutadania es demana no diré impossibles, però si almenys coses, actuacions, que ratllen allò de la demagògia, i que jo per a que se m’entengui li diré, el gep. Li diré així per aquella coneguda frase catalana que diu que “només veiem el gep dels altres i mai ens veiem el nostre”. El gep, ‘joroba’ en castellà, a la frase, és una manera de denominar a tots aquells defectes dels altres que ens poden afectar a nosaltres i que en canvi no ens veiem quan som nosaltres qui els tenim o provoquem.
A la Revista de Ripollet esmentada, hi havia varis titulars que suposen geps aliens. L’actualització del centre, zona de vianants, camins segurs per a les escoles, la pista de velocitat del vial, etc… Puc i vull entendre, entenc moltes coses d’aquestes proposades, però arriba un moment que ja la meva capacitat d’enteniment, d’assentiment amb tot i per tot, acaba per esgotar-se. Soc usuari, com segurament ho són la majoria d’aquelles persones que es queixen de totes aquells geps que troben en el seu “caminar” vital a la nostra vila, i de totes elles en tinc la meva pròpia visió i idea sobre elles, però d’aquí a fer-ne bandera i signe de lluita per aconseguir canviar allò al seu gust, em sembla que hi ha un mon. Però malgrat aquest espai, s’acaben sortint per la força de la “massa” que no de la majoria, produint situacions que aquella majoria real acabem patint.
Parlava del gep i aquest és el gep que hem de suportar aquesta majoria a causa d’aquells no es veuen el seu. El seu, que passa per estar en contra de tot allò que no poden tenir, i ‘rauxen’ per veure com d’altres si ho tenen, gaudeixen o fan. Crec que tot té límits, i també ho hauria de tenir aquestes sortides de nens malcriats que només bramen per tal de que se’ls hi faci cas, no per què tinguin raó. En els darrers mesos, hem vist com s’han posat, o hauria de dir, imposat, aquestes barreres arquitectòniques, per als nostres vehicles, als nostres carrers, carretera de Santiga i carrer Balmes en forma de ressalts que, sent ben pensat, diré que és per que es redueixi la velocitat abans d’arribar a la cruïlla dels carrers, Padró, Balmes i carretera de Santiga. Però és que això només és el primer pas cap a la nova modificació del mateix espai en un any, i que es traduirà, sembla ser per el llegit arran de les diferents reunions amb veïns dels diferents barris i en aquest cas del Maragall, en la reinstal·lació dels semàfors a aquesta cruïlla. Brutal!!! Primer, per què mai he entès com a una rotonda, d’un sol carril, es pot veure entorpit el seu funcionament per un semàfor, i segon, perquè en aquesta, en concret, encara menys, doncs els vianants sobre tot els que baixen de Padró, son els reis de la calçada, a més de la “seva” vorera… Però això perquè parlem del cotxes, del maleït trànsit, dels maleïts conductors, però i quan són els ciclistes “fent carreres” per el carril bici del vial? Crec, i ja he parlat en alguna que altra ocasió, que tenim, perdó, no, hi ha persones, gent, aquesta del gep aliè, que té les coses clares, però s’erra en voler tenir la veritat, la certesa de tenir la raó absoluta en aquests assumptes.
El carril bici, és això, un espai pel que es veuen obligats a circular els ciclistes per tal de no fer mal als vianants en el seu discórrer al llarg d’aquest magnífic vial que gaudim des del camp de futbol fins al pont de la Ferreria. La veritat és que per la meva experiència com a ciclista, no sols a Ripollet, sinó a moltes altres poblacions a on he anat i circulat en bici, el problema és sempre el mateix, el vianant és el rei de la ruta, i és clar, després ha de sortir qui es queixa de que es circula massa ràpid per aquest espai, quan si fos ell qui anés en bici, no li agradaria gens que li limitessin la circulació per aquell espai destinat, única i exclusivament, a, i per a ell. El gep, li veu aquest, al ciclista i al conductor quan és vianant. Ah, però que passa quan ara aquest és conductor o ciclista? El gep del vianant li veu aquest des del seu selló, des del seu seient del cotxe, quan un vianant travessa el carrer per a on no ho té permès, o s’atura a xerrar amb algun conegut aturant el trànsit, o travessa un semàfor vermell, quan travessa amb tota calma i parsimònia llegint-li als ulls el que pensa, “ja pararàs” o “ espera’t”… O quan els nens fan de la vorera, pista de skate, camp de futbol, o travessen la “carretera” sense mirar, indiscriminadament, o quan baixen de la vorera i circulen fora d’ella… Llavors es quan es canvia la camisa i maleeix els ossos a aquells que usen, creu, incorrectament, aquell “ara seu” espai. Ara que estem en temps de centenaris d’il·lustres escriptors, un coetani d’ells, en Quevedo, crec recordar, deia… ‘En este mundo traidor nada es verdad o es mentira, todo es del color del cristal con que se mira!’.
Mirem-nos el nostre gep abans de criticar el dels altres.
Agraït.
.
Pius M. Gassó
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
Pius M. Gassó
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.