Veus: El millor moment de l’any
Tothom té el seu dia preferit de l’any. Per alguns és el dia de la celebració d’algun esdeveniment familiar, el dia que s’inicien les vacances d’estiu, el dia de Nadal, el “veinte d’abril”…
Des de fa molt de temps, per a mi el millor moment de l’any és entre dos quarts de nou i les nou del vespre del dia cinc de gener, la vigília del dia de Reis. En aquells moments les carrosses dels Reis ja han arribat a l’Avinguda Maria Torras, els motors dels generadors elèctrics s’han aturat i la música de les carrosses ha deixat de sonar. Els que han seguit la cavalcada tornen per la Rambla dels Pinetons i es retroben amb els que havien deixat enrere. El xivarri de la gent ha desaparegut del carrer i es formen petits grups d’amics i familiars que s’expliquen com els han anat les Festes, beneeixen que s’acabin i s’acomiaden desitjant als més menuts que els Reis els portin moltes coses. Gairebé totes les cares que veiem són rialleres i els ulls expressen una felicitat que costa de trobar la resta de l’any. Els nens, callats i emocionats perquè han vist els Reis de prop, frisen per anar cap a casa a sopar i ficar-se al llit, amb el desig que la nit passi de pressa i arribi aviat el matí. De debò que espero aquest moment amb delit!
Enguany, però, no ha pogut ser. Per les rambles no s’han sentit les músiques dels musicals de Disney ni les cançons del disc de la Marató. No hem pogut cridar als patges reials del damunt de les carrosses que ens llencin caramels ni hem reculat rambla dels Pinetons avall quan la cavalcada ha acabat per trobar-nos amb els amics. Però la il·lusió dels nens i nenes sí que l’hem vista. Els Reis Mags, com a servei essencial que són, han fet acte de presència a Ripollet i han fet la seva feina. Vaja uns, els Reis Mags! I sí, certament són màgics i no els costa massa fer el que fan, però sense els que els ajuden, segur que no seria el mateix.
Hauré d’esperar tot un any per què altra vegada siguin dos quarts de nou del vespre del cinc de gener del 2022. Fins aleshores, aprofitaré el que m’han dut Ses Majestats: tres-cents seixanta-cinc dies per viure.
Eloi Isern
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors