Veus: Els joves no llegeixen!
Aquesta és l’eterna acusació d’un sector adult que, segons les estadístiques, llegeix per lleure encara menys. L’informe PISA ha provocat una allau de crítiques i propostes sobre com fomentar la lectura, especialment als centres educatius. Moltes persones que venen d’entorns lectors poden pensar que, tenint biblioteques públiques, no hi ha problemes d’accés a la lectura. Obliden que els lectors joves no neixen per generació espontània; es fan, majoritàriament, a la infància. L’escola és la clau i sovint es converteix en la seva única via d’accés a la lectura. I per què volem que llegeixin? Diu l’antropòloga francesa Michèle Petit: «La lectura pot ajudar als joves a ser una mica més subjectes de la seva pròpia vida».
Dins de l’àmbit educatiu hem de parlar de les biblioteques escolars, amb un impacte en el foment de la lectura més que demostrat. Cal impulsar i dotar de recursos les biblioteques escolars; la meitat d’escoles catalanes no disposen de biblioteca. Alguns infants poden accedir a biblioteques escolars de qualitat a primària, però quan passen a secundària es troben amb magatzems abandonats de llibres vells. És una etapa en la qual creix el desinterès per la lectura, no seria convenient reforçar les biblioteques als instituts? Per poder fomentar la lectura, cal que els docents s’acostin als alumnes per conèixer quines són les preferències, hàbits, frustracions i capacitats lectores. Llegir, conèixer lectures i lectors i conversa literària: no és cap recepta màgica, però funciona. Els experts coincideixen que els itineraris lectors no es poden construir al voltant de lectures didàctiques i moralistes de baixa qualitat literària i que promouen valors o lliçons per damunt de la literatura, i que per poder integrar literatura juvenil contemporània als plans de lectura, cal conèixer-la.
Els adults tenim feina a fer. L’hem de fer, no pas perquè ho digui PISA, sinó perquè es tracta de la llibertat de tria dels joves i tenim l’obligació de garantir-la.
Miquel Estapé – Escriptor
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
