Veus: Fora les mans dels especuladors i capital privat de la Sanitat Pública

El passat mes de març de 2015 el CatSalut emetia la Instrucció 5/2015 que permetia fer activitat sanitària privada als centres sanitaris de la xarxa pública. La instrucció entrava en vigor l’1 d’abril de 2015 i va quedar suspesa per ordre del Parlament el 7 de maig de 2015 mitjançant una resolució que deixa “sense efecte” fins que no “sotmeti a debat i aprovació en seu parlamentària la regulació de l’activitat sanitària privada en centres sanitaris del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT)”. El SISCAT el configuren pràcticament tots els hospitals i centres sanitaris de Catalunya: els que gestiona el Institut Català de la Salut (ICS) – els 8 grans hospitals públics i 470 unitats d’atenció primària -, la resta de centres públics, així com aquells de titularitat privada que prestin serveis previstos en el Pla de Salut de Catalunya, i els consorcis públic-privats. Per tant, es possibilitaria la realització d’activitat privada a tots els centres sanitaris públics.
La voluntat de fer activitat privada als centres sanitaris i a les instal·lacions públiques torna a estar sobre la taula. Al Pla de Xoc de Junts pel Sí, en el seu punt 31 estableix que:
“L’assistència sanitària privada en centres, serveis i establiments del SISCAT és una font d’ingressos pel sector sanitari públic” –si es regula adequadament- té un impacte positiu en la reducció de les llistes d’espera.
Segons el seu calendari, estava previst que s’aprovés durant el primer trimestre de 2106. No s’ha aprovat però ens consta que s’està treballant en la mateixa.
Així l’actual conseller de Salut, Toni Comin, i el seu assessor David Elvira defensen que a partir d’ara els centres públics puguin oferir serveis sanitaris privats de tot tipus, fins i tot els que no es trobin contemplats en la Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut, a persones que no tinguin la condició d’assegurats, però també a aquelles que vulguin renunciar a la cobertura pública per ser ateses com a pacients privats.
Aquest panorama ens dibuixa que més del 24% del pressupost de salut, en concret 2.450 milions d’euros es deriven a la sanitat privada. I això genera una xarxa de sanitat privada parasitària ja que les mútues i altres empreses privades poden prestar serveis als seus clients sense haver d’assumir costos d’inversió en infraestructures, per tant els hi surt més barat i poden aconseguir més clients oferint preus més baixos.
Des de fa varies legislatures, Convergència Democràtica de Catalunya i els seus aliats de formar govern, en unes ocasions PSC, en altres PP i fins i tot les dues últimes ERC han propiciat l’entrada del sector privat a la Sanitat Pública, ara Junts pel Si també s’apunten.
Figures jurídiques molt discutides han afavorit les polítiques de privatització dels bens i serveis públics, els pactes europeus, els tractats de internacionals denominats de lliure comerç, els quals solament beneficien a les transnacionals.
Diferents espais i organitzacions que defensen de la sanitat pública s’han posat fil a l’agulla i sota el treball de: “Fora Privada de la Pública: ens afecta a totes, ens precaritza a totes, ens perjudica a totes” que respon principalment a la intenció del Govern de Junts pel Sí de possibilitar la realització d’activitat privada a tots els centres sanitaris públics han desenvolupat una campanya que pretén això, que no es privatitzi la Sanitat.
La campanya en defensa de la sanitat destaca que avui ens trobem amb l’obligació de tornar a posar a debatre al carrer, amb les treballadores del sistema català de salut i amb la ciutadania en general el model de la Sanitat Catalana, un model, que des de fa anys es veu immers en un procés sense fi de privatització, d’externalització de serveis i de gestió netament econòmica i mercantilista.
La finalitat de la campanya és que es prohibeixi l’entrada d’activitat privada en centres públics ja que comportarà un empitjorament de l’atenció assistencial, es generaran dues velocitats d’atenció en els centres públics, augmentaran encara més les llistes d’espera, pot propiciar la derivació a la privada des dels propis centres públics i agreujarà la desigualtat ja existent. Un sector d’infermeria de l’Hopital Can Ruti detallava fa poc que la Generalitat permet l’activitat privada als centres sanitaris augmentant la càrrega de treball de les treballadores, propiciant el prestamisme laboral a la privada i les instal·lacions i infraestructures públiques posant-les al servei d’empreses mercantils externes.
Per això és molt important que la campanya ajudi a sensibilitzar i donar a conèixer la intenció de l’actual Govern en l’afany de mercantilitzar la nostra salut i esperonar a les persones usuàries de la sanitat pública, les treballadores i treballadors a que es mobilitzin per aconseguir frenar aquestes polítiques de privatització devoradores dels dret socials i serveis públics. La campanya es traslladarà a diferents centres hospitalaris i consistirà en una primera fase de recollida de signatures.
En el marc de recuperació de sobiranies és imprescindible el rebuig a l’activitat privada, així com defensar que tots els serveis de salut formin part d’un òrgan públic de titularitat, gestió i provisió, com a únic capaç de gestionar els serveis únicament sota criteris assistencials i de qualitat per a totes.
Tots hem de ser conscients que l’èxit de la defensa del sistema sanitari públic passa per portar al carrer i a la gent la lluita per la salut de tots i totes com a dret social i fora dels especuladors i capital privat.
.
Nicolás Castellano
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors