Veus: Han canviat molt les coses
Hola a tothom. Després d’un bon grapat d’anys, reprenc les meves col·laboracions amb la Revista de Ripollet. De nou estaré amb vosaltres expressant-me lliurement a les pàgines d’aquest setmanari que tant ens ha servit i ens ha de servir, per a comunicar-nos periòdicament. Sempre he sentit orgull de poble, veient com molts dels nostres veïns i veïnes, agafen el seu número de la Revista per a fullejar les pàgines que més els hi poden resultar d’interès. Uns, les pàgines polítiques, altres, les pàgines culturals o les columnes d’opinió. Ni ha que es repassen les entrevistes, els consells, les crítiques cinematogràfiques o musicals i els més petits, la Revisteta, o les fotografies dels aniversaris.
En aquests anys d’absència, han passat moltes coses, masses potser. Els esdeveniments han anat canviant les nostres vides, els nostres costums, els nostres pensaments… I fins i tot a molts, les seves conviccions. Hem vist caure règims; hem vist dimitir polítics, no tots els que caldria; hem vist engarjolar corruptes, pocs i hem vist caure trames delictives, no totes. D’altra banda, les noves tecnologies ho han acaparat tot. Cal estar al dia de les últimes aplicacions, els nous programaris, els darrers models de telèfons intel·ligents, les últimes ofertes en fibra òptica i sobretot esperar que tot plegat vagi com un tro. Vaja, que ho peti! Ràpid, ràpid…! El pitjor de tot, és que ens ho hem cregut. És perillós.
Nou Papa. Noves guerres. Més refugiats i molta més desigualtat. Els rics més rics i els més pobres, miserables. Els Jueus i els Palestins, segueixen matant-se, per a no perdre el costum. Els de la Volkswagen empastifant l’aire, més del que és permès i les llistes d’aturats que no baixen.
A casa, a Catalunya, fent història. Seguim buscant un futur millor. Amb entrebancs, això sí, però fent camí. Caldrà veure on acaba tot. Espero que amb un bon final. Ja no per a mi, ja no per als que passem dels cinquanta, que també. Més aviat pels nostres fills, que encara tenen una vida pel davant on poder conviure de manera més solidària i amb un millor esdevenidor.
D’altra banda, ens hem fet més vells, amb més experiència. Però resulta que això ara, no val. Que diuen els de dalt, que amb cabells blancs, val més que pleguis. Que no serveixes, que cada cop tot és més “In”, més “Cool” i tu estàs “Out”. Que la teva experiència, la teva paciència, la teva mà per a resoldre problemes, ja no és útil. Que ara ja no hi ha conflictes on calgui la teva paraula serena, que no hi ha temps d’aturar-se, que callis. I mentre això passa, la feina per fer.
A Ripollet… Uf! A Ripollet, fins i tot ha canviat l’Alcalde. Com ho veieu? I semblava impossible. Ara toca nous reptes, noves maneres. És just en els Ajuntaments, on es pot fer millor política. Tot és més proper, més quotidià, tot està a tocar i es fa fàcil de resoldre-ho amb el millor consens i amb la millor aportació: la feina de tots. Seria un greu error seguir fent política de partit a les nostres places. Els pobles com Ripollet, no estan dissenyats per això. Els carrers esperen el millor de tots nosaltres i tenim l’obligació de proporcionar-nos-ho.
Quantes coses. De tot això i de molt més en parlaré periòdicament en aquestes pàgines, amb encert algun cop i d’altres no tant. Intentaré acontentar a tothom. No serà possible, segurament, però ho intentaré. I qui no estigui d’acord, que m’ho digui. Sempre ho podem acabar de discutir amb unes “cervesetes” pel mig. Això sí, ja no podran ser Voll-Damm, ara han de ser “Free-Damm”. Sí, sí, sense alcohol. Ho diu el meu metge. Veieu com han canviat molt les coses.
Au, fins a la pròxima.
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors.