Veus: Hem de veure la palla en els ulls dels altres i la biga a l’ull propi
A la Revista de Ripollet de la setmana passada venia la crítica dels grups de l’oposició a la regidora Castillejo per ocupar dos càrrecs públics, el de regidora i el de diputada, no és que sigui il·legal, de fet aquests grups que ho critiquen ho practiquen en molts casos. En aquest cas la crítica és correcta i tenen raó i Decidim Ripollet ha de fer autocrítica, que jo recordi ja són tres fets que Decidim no compleix amb els seu propi codi ètic: retribucions de professionalització dels càrrecs de regidors, poc diàleg i transparència democràtica amb els regidors de l’oposició portant temes al Ple sense tenir la majoria i ara ocupació de dos càrrecs polítics.
Abans d’entrar en el contingut de la crítica a l’actuació de l’ocupació de dos càrrecs públics per una mateixa persona, vull deixar clar que a Ripollet Decidim és l’organització que està fent el canvi de l’Ajuntament cap a la defensa de les classes populars i ve de la tradició política de l’esquerra transformadora i rupturista a favor de la majoria social, però això no pot deixar de fer autocrítica en els afers diaris. Sempre cal defensar l’acció col·lectiva per sobre de les actuacions particulars.
Sóc conscient que aquest article no agradarà alguns dels que formen part de Decidim Ripollet, però també em trobo en l’obligació de fer-lo, ja que formo part del llegat que ha fet possible la consolidació d’aquest projecte.
Tant el codi ètic de Decidim Ripollet i els de les candidatures de la CUP contenen que s’evitarà l’acumulació de càrrecs, sempre que la naturalesa del càrrec no ho faci imprescindible i/o els regidors i regidores de la CUP no podran tenir duplicitat de càrrecs en les institucions ni en la mateixa organització. No es troben en el cas que faci imprescindible la duplicitat dels càrrecs. L’argumentació que es fa com un acte de responsabilitat és molt recurrent i poc creïble, ja que aquest és el recurs que s’ha utilitzat fins a la sacietat en tots els casos que es qüestiona l’acció política per part de tots els partits. Quan es posa això en un codi ètic és perquè es té el convenciment que no es vol l’acumulació de càrrecs per diferents qüestions: pel control intern de les direccions dels partits, per controlar i distribuir els guanys econòmics i finançament dels partits i per projecció personal de l’acció política.
Les noves organitzacions polítiques, com Decidim Ripollet, són l’antítesi dels vicis antidemocràtics dels partits de la transició del 78, d’una partitocràcia de funcionament vertical on els partits repartien càrrec i prebendes per facilitar l’adhesió incondicional a les direccions dels partits i afavorir les lleialtats mitjançant els càrrecs. És en aquest context on Decidim Ripollet aprova un codi ètic, que presenta a la seva proposta a les eleccions municipals del 2015 i que cal recordar i fer l’autocrítica que correspongui. El més destacat del seu codi ètic és:
– Es defineix l’exercici d’un càrrec públic com un servei a la col·lectivitat de caràcter temporal i no professional
– Els càrrecs electes no rebran cap compensació econòmica, ja que és un treball voluntari, però tampoc no han de perdre diners. S’exceptua els càrrecs de govern que hagin de dedicar la jornada completa o parcial a tasques de gestió pública; en aquest supòsit rebran l’assignació econòmica que decideixi l’assemblea
– Les assignacions econòmiques que puguin rebre els càrrecs s’ingressaran al compte del grup. És l’assemblea qui determinarà el destí dels fons econòmics.
– Els recursos públics que les administracions posin al servei dels càrrecs públics no seran utilitzats per a finalitats particulars ni diferents de les autoritzades
– Les persones electes no acceptaran regals de cap persona, empresa i/o institució relacionada amb l’administració de la qual formen part
– S’evitarà l’acumulació de càrrecs, sempre que la naturalesa del càrrec no ho faci imprescindible
Les bondats, la força d’aquest codi ètic és el de preservar l’interès col·lectiu per sobre l’interès personal i és el de potenciar que tothom que defensa l’interès col·lectiu és necessari en el projecte, que tothom pot desenvolupar i té capacitat col·lectiva per portar l’acció política tant en la institució com al carrer i que ningú per molt necessari ha de fer-se imprescindible en l’acció política col·lectiva.
Aclarir que els grups de l’oposició no podem demanar això que ells no han fet i no contemplen fer mai com és eliminar la duplicitat de càrrecs, però és molt saludable recordar que els que sí tenen voluntat de fer-ho ho facin i que la crítica ‘positiva’ va molt bé i l’autocrítica necessària sempre.
.
Nicolás Castellano
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.