Veus: Jo vaig ser monitor de l’Estel
El centre d’Esplai L’Estel, des de fa més de quaranta anys, es dedica a fer educació en el lleure. I què és exactament això? Doncs és dur a terme un conjunt d’activitats en el temps lliure dels infants i adolescents perquè aprenguin i adquireixin habilitats, competències i valors fent-los protagonistes de la seva pròpia vida tot sent actius socialment. Correcte; però la definició no menciona el retorn que obtenen els monitors i les monitores que s’hi dediquen. Veureu…
Vaig entrar a l’esplai per casualitat; era un jovenet tímid i poc llançat, segurament sense massa inquietuds, i d’un dia per l’altre em vaig trobar dins d’un equip de monitors envoltat de mestres novells, d’algun metge acabat de llicenciar, d’estudiants i de joves amb inquietuds socials que, de seguida, em van oferir la seva confiança, escoltaven les aportacions que feia i em van donar responsabilitats dins l’entitat. Si no hi hagués entrat no hauria conegut al Jaume, la Carme, l’Encarnita, el Joan, el Climent, el Toni, l’Imma, la Montse, el Josep Miquel, el Rafa, la Laia, la Toñi, l’Alfons, l’Alicia…, no hauria viscut experiències amb la llarga llista de companys i companyes que hi vaig trobar ni hauria desenvolupat cap tasca com a educador en el lleure amb els nens i nenes que anaven a “fer esplai”. En definitiva, jo no seria el mateix.
De ser un simple espectador del que passava al poble vaig passar a ser un element socialment actiu, formant part d’un grup de joves que organitzava i negociava accions amb institucions com la Generalitat o l’Ajuntament, amb la Policia si calia i, si feia falta, fins i tot amb el capellà! Amb altres monitors i monitores vam fer coses molt grans: programes de ràdio, gimcanes amb centenars d’inscrits, casals d’estiu amb més de 400 participants, colònies, grups d’animació… Vaig ser monitor del Centre d’Esplai L’Estel durant tretze anys i les experiències que hi vaig viure van influir positivament i sense cap mena de dubte, en com soc. I tant! Després he continuat mantenint la relació amb l’entitat com a pare de nens d’esplai i després com a pare de monitor… Si fins i tot la meva dona era nena de l’esplai quan jo era monitor!
A principis d’aquest mes l’Assemblea de l’Esplai L’Estel va organitzar una trobada amb antics monitors. Quina gran idea! Vam ser una bona colla de diverses generacions de monitors i monitores que ens vam trobar i vam compartir això, el fet d’haver dedicat una estona del nostre temps a educar en el lleure. Amb altres noms i fesomies, vaig veure nois i noies semblants als que vaig trobar-me el primer cop i que han continuant fent que l’esplai L’Estel deixi petjada a Ripollet; els Casal d’Estiu, les gimcanes, les baixades de carretons, els corre aigua, les nits joves, les comparses de Carnestoltes…
Ja acabo: Xip, xip, xip…
Eloi Isern
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors