Veus: ‘Juez y parte’
Fa uns dies saltava la notícia: ”L’Audiència de Barcelona conclou que no hi va haver cap ordre concreta de carregar en l’operatiu policial de l’1 d’octubre ni tampoc un disseny anterior preestablert. Els magistrats rebutgen investigar el cap dels antiavalots de la Policia Nacional, el cap d’Informació i el cap de la Brigada d’Informació a Barcelona. Així doncs, la investigació judicial no anirà més amunt en la cadena de comandament i, finalment, no investigarà els tres comandaments màxims’. L’Audiència descarta que la Policia Nacional tingués una ordre per actuar ‘amb contundència’ el dia del referèndum convocat per la Generalitat i creu que els comandaments superiors no tenen ‘responsabilitat’ perquè ‘no van ser als col·legis electorals’”. Antològic!
Després de llegir-ho, em va venir al cap la lletra de la cançó dels Brighton 64, ”Juez y parte”. Aquest és un tema que els germans Gil, l’Albert i el Ricky -germans també de l’actriu Ariadna Gil i cunyats del gran Viggo Mortensen, el singular xofer a ‘Green Book’- van compondre el 2019, arran de la situació política a Catalunya i la retallada de llibertats amb la llei mordassa.
Els Brighton 64 -que fa unes dècades venien de tant en tant als estudis de Ràdio Ripollet, al Carrer Calvari, acompanyats algun cop de l’Ariadna, que era una nena, a participar al programa ‘Ripollet Grafiti’, dirigit i presentat per en Fidel Socías, modernista entre els modernistes- han volgut reflectir amb la cançó, la possible conxorxa -amb ñ- entre judicatura i cossos policials per acabar amb l’estigma de l’independentisme català. A la cançó es narren, les situacions inversemblants que, jutges i policies, no protagonitzarien “mai’’ en una democràcia “plena”, “moderna”, “del siglo XXI’’ i “amb el govern més progressista de la seva història’’.
La lletra diu així: ‘’Os pegaremos solo un poco, no nos gusta lo que hacéis, los aviones y las bombas ya no quedan bien. Ahora usamos tribunales y nos va fenomenal, un juez adepto al movimiento para que nada salga mal y que España siga igual. Como debe ser, juez y parte debe ser, bajo el estandarte de la fe. Como debe ser, juez y parte debe ser, y que todo siga como ayer.
Nos reunimos en restaurantes, nos sentamos a comer, a reírnos de vosotros, democracia es reír bien. Y las pruebas inventadas, y el relato lo escribe aquel, uno que viste de verde, y que sabe de leer, el Marca sabe leer. Como debe ser. Y quien quiera irse de putas, y vestir como un pincel, que lo cargue a nuestra cuenta de defensores de la ley. Nuestra unión viene de antiguo, de los tiempos de esplendor, de humillar a vuestros padres, de exterminio y religión, cuando no se ponía el sol. Como debe ser’’. Definitiu!. Si voleu escoltar la cançó i veure el vídeo, el trobareu a YouTube i altres plataformes.
I l’última: ”La justícia obliga l’Ajuntament de Madrid a mantenir com a noms de carrers els dedicats als caiguts de la División Azul i al general Millán Astray. El jutge desestima així el recurs presentat pel consistori contra la impugnació de la llei de memòria històrica, aprovada durant el mandat de Manuela Marchena, que els retirava. La llei va ser recorreguda per la Plataforma Patriòtica Millán Astray’’. Vaja, de traca i mocador!.
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors