Veus: Ripollet poble, 3
Dies enrere escrivia en aquestes mateixes planes, sobre CAN’S que mai havien existit i ara sembla que em persegueixin. Avui mateix llegeixo els titulars de la primera plana de l’altre revista local, que hi ha “Aires de tempesta a Can Vargas”, a resultes d’una discòrdia que s’ha generat a l’entorn de la instal·lació d’un Skatepark al parc del Barri de Gassó Vargas. El conegut Parc de las Mesitas, oficialment nomenat, Parc Gassó Vargas, era reivindicat per el president de l’AV de Can Vargas, Sr. A.Olaya, a l’Info de Ripollet. nº 222 de febrer del 2017, en els següents termes “En el caso de nuestro Barrio, Can Vargas, disfrutamos de los parques Gassó Vargas y de la Solidaridad”.
.
Anem a pams. Fa uns vint-i-cinc anys un senyor, anomenat, Vargas, que tenia una propietat a tocar de l’empresa Sintermetal, va engegar un Pla Parcial sobre aquella seva finca, però com que aquella era inclosa sobre una de més gran, la de Can Buxó, i algunes veïnes d’aquesta més petites, va haver d’estendre l’àmbit del seu projecte o Pla a totes aquelles altres. L’arquitecte que va dissenyar-lo, va nomenar-lo Pla Vargas. Com que el que competia aquell era a tots aquells altres propietaris i a Can Buxó, en especial, al ser-li presentat a aquesta propietat, vàrem mostrar el nostre desacord, una, per el que suposava, cost de realització, i dos, perquè si Can Buxó era la major propietària, hauria d’incloure’s el seu nom al Pla. Aquest no va ser aprovat per les instàncies corresponents i va quedar en projecte. Un parell d’anys desprès, des de l’INCASOL, es va llençar una oferta d’expropiació sobre la major part de les finques lliures d’urbanització de Ripollet. La majoria dels propietaris que tenien les seves finques, que havien estat vinyes o camps de conreu, i que des de feia uns anys eren un immens ermot, varen acceptar els diners que els hi oferia aquell Ent de la Generalitat. Fetes i signades les expropiacions, l’Incasol va començar a urbanitzar tota la zona, pràcticament des del barri de Can Mas fins a la carretera de Santiga, és a dir, de punta a punta de Ripollet en la seva vessant alta. Al poc temps, l’Incasol va començar a vendre parcel·les d’aquella gran urbanització executada. Es van conservar instal·lacions existents, com les escoles públiques i el camp de futbol de l’Industrial, a més de quatre casetes que no van voler entrar a la juguesca de l’Ent. S’havia creat un nou espai, un nou barri. Havíem passat de les vinyes al barri de Can Vargas. Sí, Can Vargas, per què no sé ben bé qui o per què, es va conservar aquell nom d’aquell projecte de Pla, i el que és més estrany, va prendre nom d’un Can, Vargas, en un espai que mai havia existit, ni a la zona, ni a Ripollet. Algú hi va haver, però, que va tenir la decència d’incorporar el nom dels hereus de Can Buxó, els Gassó, i en primer lloc, a diferents noms d’espais, serveis, negocis, etc. Tot usant el nom de Gassó-Vargas, encara que com he dit en començar, Can Vargas segueix cuejant al barri i zona, tant ampla com he descrit abans, sent aquell Parc el seu punt neuràlgic.
.
Seguirà. Agraït llegir-me.
.
.
Pius M. Gassó
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors