Microscopi: A Ripollet tot és possible

El passat divendres vaig tenir la sort de poder participar en una experiència local molt enriquidora. En el marc de les Nits de Música diverses entitats van treballar plegades amb l’objectiu de combinar la història i la cultura locals. Una vegada més, el moviment associatiu de la nostra ciutat va anar més enllà de meres col·laboracions i va configurar un acte reivindicatiu de la cultura i identitat de Ripollet com a municipi.

Ara entendreu perquè us he explicat aquesta anècdota. Comencem doncs, aquest article fem-nos la següent pregunta: quin futur té Ripollet? Des de que tinc ús de la raó aquesta ciutat ha mantingut les mateixes dinàmiques malgrat que la resta de ciutat i pobles del voltant canviaven i es marcaven objectius per l’endemà. Sembla com si ens haguéssim mantingut al marge de tot i ens haguéssim quedat aïllats, i mentre tot això passava sembla que algú/ns ja els estava bé o simplement no els importava. I encara avui sembla que seguim igual.

En aquest moment, en el qual exposo aquesta situació, moltes persones coincidiran, però de ben segur que moltes més em diran “escolta, que parles de Ripollet, què vols esperar de més?”. Aquest sentiment de menyspreu és constant entre la població i, sincerament, cansa. Parlem de les limitacions de Ripollet sense tenir en compte que és una ciutat amb aparença de poble, que és la sisena ciutat de la comarca, que es troba en un lloc geogràfic força estratègic (triguem el mateix a Sabadell que a Barcelona), que som l’enveja de molts pobles en matèria d’associacions, que tenim una gran massa de gent treballadora i emprenedora, que tenim espais verds i industrials i un llarg etcètera.

Des de ben petit no he parat d’escoltar que Ripollet no és capaç, que no es pot fer, que no tenim remei, bla bla bla… Em nego a acceptar aquesta realitat, perquè no existeix. Actes reivindicatius com el de divendres són la prova que aixó és mentira. I el més important de tot és que no sóc l’únic que ho veu així, en som molts més. Els governs que hem tingut i tenim podran continuar tenint aquesta bena als ulls, però n’hi ha d’altres que si encara som aquí és perquè volem un canvi. Un canvi en les formes de fer les coses, un canvi en els objectius com a ciutat i un canvi en base als beneficis de les persones que hi vivim. Reivindiquem el municipalisme i deixem-nos d’excuses perquè Ripollet pot ser tot el que vulgui ser, però ho hem de voler. Fem-ho!
.