Veus: Sí al 3+2… Però amb garanties!

Ja he viscut unes quantes jornades de vaga a la universitat. Fins i tot vaig viure, no en primera persona, però si com a estudiant, el tancament d’alguns estudiants en algunes facultats com a protesta. Estic d’acord que moltes vegades fa falta fer us del dret a vaga per a fer pressió i que et facin cas. Però precisament, tal i com he dit, fer vaga és un dret, i no una obligació.

Quan anava a l’institut (uf fa força temps ja!) també fèiem vagues. M’encordo de fer pancartes a la classe mateix, i de quedar amb els companys i companyes per sortir cap a la manifestació de Barcelona. Com no, gairebé sempre, només érem quatre gats els que hi anàvem. Desconec si actualment passa el mateix als instituts de Ripollet… m’agradaria que no. Personalment, això va fer que comencés a pensar que potser les vagues no eren el millor camí.
Tot això ho dic perquè fa poc que es va viure una jornada de vaga. Els instituts només estaven convocats un dia, però la universitat en feia tres. Doncs bé, aquells tres dies va ser molt difícil accedir a la meva facultat. Jo hi treballo, i per tant no he de fer aquesta vaga. Les universitats feien vaga per protestar en contra del 3+2. Així ràpid, actualment les universitats catalanes tenen un sistema 4+1, on l’estudiant fa quatre anys de grau i un de màster, i ara volen canviar a un 3+2, amb tres anys de grau i dos de màster, per tal d’assemblar-nos al sistema que hi ha en la major part d’Europa.

Si vàreu seguir aquesta vaga, gairebé a tot arreu es veien missatges de: “no volem el 3+2”, o “paralitzem el 3+2”. Vist així des de fora, i més amb totes les dificultats que van posar per poder arribar a la universitat, afectant fins i tot el trànsit de la gent aliena a aquesta, poca gent donaria suport a això. El problema no és que el sistema sigui el 3+2, al contrari. La similitud amb el sistema europeu farà que el reconeixement dels nostres estudis a l’estranger sigui més fàcil i factible. I per tant, buscar feina fora, o ampliar els nostres estudis no tindrà tants problemes amb les convalidacions.

Ara bé, el principal problema, i el que fa que aquest sistema no agradi a la comunitat estudiantil, és l’encariment del preu per crèdit, tant del grau com del màster. Així com també la disminució del nombre de beques. Aquest encariment fa que moltes persones no es puguin permetre un estudi universitari, i encara menys un màster. Falta més inversió en educació per part de les institucions: augment de beques, i baixar el preu del cost per crèdit.

No cal però, anar gaire lluny en manca d’inversions en educació. Quan jo anava a l’institut, i ja he dit que fa anys, ja es demanava la construcció d’un 4t institut al poble. I encara avui en dia hi ha mobilitzacions per a que el construeixin. No oblidem que l’educació no només ha de ser pública, sinó que també de qualitat.
.
Kàtia G. Samper
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors