Veus: Una casa per a presumir
A vegades, situacions adverses es converteixen en oportunitats d’èxit. Fa uns quants anys, essent coordinador d’un casal d’estiu del Centre d’Esplai l’Estel, vam organitzar una estada a Rupit, tipus acampada, de diversos dies de durada. Eren més de cent-vint nens i nenes, amb els corresponents monitors, disposats a gaudir de l’entorn d’aquest poble de Les Guilleries i de les activitats que hi havíem preparat. Tot just a l’arribar, un monitor, amb tota la bona voluntat del mon, va manipular una aixeta de la que rajava aigua d’un dels dipòsits que abastien d’aigua al poble, amb tan mala sort que totes les cases de Rupit es van quedar sense aigua. L’alcalde, molt disgustat, ens va trucar per comunicar-nos el que havia passat i dir-nos que no ens volia veure més per allí, de manera que ens instava a desmuntar el campament de forma immediata i tornar cap a Ripollet… també de forma immediata! Per a nosaltres, era un desastre i havíem de fer quelcom per evitar l’expulsió: a primera hora de la tarda vam quedar amb l’alcalde i altres regidors per demanar-los disculpes formals. Els vam explicar el que havia passat i els vam demanar que ens deixessin quedar-nos, amb el compromís implícit de no tornar a tocar res i el d’organitzar, pel diumenge de la seva Festa Major, una colla d’activitats infantils a càrrec del Centre d’Esplai l’Estel. El resultat: no només vam aconseguir evitar l’expulsió del campament si no que al setembre següent, després d’haver muntat tot un matí de tallers infantils per la quitxalla del poble, amb una despertada amb un grup de grallers pels carrers de Rupit i d’organitzar l’actuació d’un grup d’animació infantil, l’alcalde de Rupit ens va felicitar… i fins i tot ens va fer entrega d’una placa d’agraïment i record per aquell dia!
Explico aquesta anècdota (la recordeu, companys de l’esplai?) per començar un article en el que vull parlar sobre la Casa de Natura i explicar com és d’extraordinari disposar d’un equipament com aquest en un poble com Ripollet. Intentaré ser breu… Quina relació té la Casa de Natura de Ripollet amb “la situació adversa que esdevé una oportunitat d’èxit”? Doncs el mateix concepte de Casa de Natura! A qui se li ocorreria proposar l’existència d’un espai dedicat a la promoció del coneixement del medi natural, del respecte envers la natura i del medi ambient en un municipi densament poblat, petit, ple de polígons industrials, sense gaire rastre de natura? Doncs aquest era el repte que es van (vam) plantejar un grup de joves de Ripollet llicenciats en ciències: desenvolupar un projecte d’educació ambiental partint de la base que el medi en el que es portaría a terme el projecte està degradat! Es volia aprofitar el medi urbà en el que vivien per explicar com funcionen realment els ecosistemes naturals, quines són les relacions entre els elements que els conformen, amb l’objectiu que els participants a les activitats prenguessin consciència dels problemes mediambientals que ens afecten i explicar-los com els éssers humans poden gestionar millor aquests ecosistemes per a viure de manera sostenible, minimitzant la seva degradació.
Com a mínim la idea era original i alguns mestres i professors d’escoles i instituts de Ripollet van apostar per la iniciativa que els proposava aquell grup tan engrescat de joves que, deien, eren membres d’una entitat local (ARN o alguna cosa semblant…). Amb els seus comentaris, consells i propostes es va anar configurant tot un programa d’activitats d’educació ambiental que permetia als professionals de l’educació inserir en el seu temari escolar la programació d’activitats que lligaven emotivament als alumnes amb el seu medi més proper i que, alhora, els permetien parlar de problemàtiques mediambientals globals tot explicant-ne els processos (físics, químics, biològics o socials) que les originaven. Faltava, però, el lloc físic on desenvolupar de manera continuada el projecte; gràcies a la col·laboració de la seva propietària, els de l’ARN van convertir la vella casa de Can Canut, al carrer Nou, en la seu de l’entitat, on van poder dur a terme algunes exposicions i activitats… fins que la bombolla immobiliària també va engolir Can Canut. Però mentrestant, el projecte ja havia calat entre la comunitat educativa i els responsables municipals; mitjançant un projecte d’Escola-Taller i a prop del que seria el Parc dels Pinetons, l’Ajuntament de Ripollet va poder construir un nou edifici destinat a ser, precisament, un equipament mediambiental. La unió del “hardware” (l’equipament mediambiental) i el “software” (el projecte d’educació ambiental) va permetre que, finalment, Ripollet disposés, allà per l’any 2000, d’una flamant Casa de Natura!
Actualment, cada any, per la Casa de Natura, hi passen més de dos mil cinc-cents alumnes de totes les edats i de totes les escoles i instituts de Ripollet. I no només s’hi fan activitats relacionades amb l’educació formal, si no que també s’hi munten exposicions i s’organitzen activitats i tallers oberts i adreçats a tots els públics, també a l’adult. L’existència de la Casa de Natura és, sense cap dubte, un altre exemple de com unes condicions no massa favorables, treballades amb ganes, imaginació i enteniment, poden esdevenir en quelcom exitós. Per què… no és un èxit que ara, a Ripollet, existeixi un equipament mediambiental de la magnitud de la Casa de Natura (amb una superfície interior de més de 350 metres quadrats dins d’un solar de prop de 5.000 metres quadrats), que sigui de titularitat municipal, que estigui gestionat des del mateix ajuntament i que les activitats que s’hi desenvolupen siguin dissenyades i dutes a terme per una entitat local, amb el suport de tota la comunitat educativa del municipi?
Molts dels reptes de futur que es plantegen a Ripollet tenen relació amb la millora de les condicions ambientals del municipi, les quals afectaran positivament tant en la qualitat de vida dels ripolletencs com en la qualitat del medi ambient en general. En aquest sentit, la utilització de la Casa de Natura com a centre dinamitzador d’iniciatives i la continuïtat de tot el projecte d’educació ambiental que s’hi porta a terme és molt important, ja sigui per sensibilitzar a la població sobre la necessitat d’aquests reptes, implicar-la en el seu assoliment o informar-la sobre les fites que es vagin assolint.
Quan parlo de l’existència de la Casa de Natura a gent de fora de Ripollet, hom pensa que realment és una cosa extraordinària pel municipi. Jo, a més de també pensar-ho, en presumeixo!
.
Eloi Isern – Natural de Ripollet
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors