Bústia: El que la riuada s’endugué
Tots els grans recordem les riuades del 1962, l’impacte va ser molt fort, a la nit, amb la gent desprevinguda, dormint, s’emportà arbres, cases, persones, fàbriques i tot el que l’aigua trobava al seu pas.
Els testimonis dels que van sobreviure, esgarrifosos, recordo el d’una família que explicaven que van aguantar dalt de l’armari i que quan quedava un pam per arribar l’aigua al sostre, va començar a baixar el nivell de l’aigua i se’n van sortir.
Però no tothom va tenir la mateixa sort, i en el Teatre Auditori el divendres 29 d’abril fan una obra de teatre-documental precisament sobre les riuades del Vallès, i el que està investigant una historiadora sobre els nens que no se’n va emportar l’aigua, sinó les xarxes corruptes de l’època que van aprofitar la tragèdia per repartir infants en adopció, sense comprovar si eren realment orfes.
És important donar suport a aquestes investigadores, fets com aquests no poden restar ignorats, us hi esperem.
Laura Dulcet
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors.
