SORTIREM – Capítol 4
‘Sortirem’ és un relat col·lectiu. Fet en temps de confinament per sis autors locals.
Llegeix el segon capítol – Autor: Benja Villegas
Llegeix el tercer capítol – Autora: Tamara Marín
A continuació el quart capítol. És obra de Miquel Estapé Jorba, autor de ‘Negre sobre gris’, un llibre de relats que va presentar al desembre de 2018 i del monòleg ‘Leila’, que Amics del Teatre va interpretar al febrer de 2019.
SORTIREM – CAPÍTOL 4
L’avia està preocupada. No li porten els nets. Com pot ser? Ha escoltat a les noticies que és en bé de les persones grans. Què s’han cregut. On s’ha vist que no veure els nets, sigui en bé seu? No, això no ho pot tolerar. I amb un rampell d’esperitada, agafa el bastó i se n’hi en va. S’ha acabat. A ella ningú li diu que no els pot veure.
—Mare, que hi fas aquí? —li diu la filla, posant-se les mans al cap quan la veu.
—A mi el que diguin per la televisió se me’n refot. A aquestes alçades, ningú em diu que he de fer —contesta la dona amb l’alè entretallat i amb uns ulls oberts com unes taronges.
A l’avia no la deixen acostar als nens, i aquests de lluny se la miren. No entenen res.
—Mare, que no saps tot el que passa amb el corona virus?
—N’he sentit a parlar.
La dona estossega. Agafa fred. Es troba marejada. Pensa que la caminada que ha fet, potser se l’hauria d’haver estalviat.
De cop i volta, tot gira al seu entorn i perd el món de vista.
—Hola, mare, com et trobes?
La dona ho mira tot. Gent amb mascareta a la cara, tapats per tot arreu. A la filla, només li veu els ulls d’embolicada que va. Tots s’assemblen a aquells personatges que algun cop a vist a les pel·lícules de la televisió.
El metge li explica que ha agafat una malaltia que a la seva edat podria costar-li la vida. Amb bones paraules, això si, pensa l’avia.
—Els nets estan bé? —gosa preguntar.
—Sí —li contesta la filla, al mateix temps que la tapa amb el cobrellit, perquè la veu tremolar.
—Quan els podré veure?
—Tardarà molts dies a fer-ho, està molt malalta —li contesta el doctor.
I en aquest moment, és quan l’avia se n’adona de veritat que tot és més greu del que sembla. Només ho ha entès quan li han dit que estarà molts dies sense veure els nets. Ai, com me’ls estimo, pensa la dona. Maleïda malaltia, rondina per dins abans de quedar dormida a l’habitació de l’hospital.
Següent capítol, obra de Jordi Igualada
Foto: @2020 Google